divendres, 18 de setembre del 2009

Una paràbola amable (Dissabte 24)

La paràbola del sembrador irradia serenor i confiança. És un excel.lent antídot pels catastrofistes que proclamen, amb veu irritada i to apocalíptic, que tal i com van les coses la llavor de la Paraula acabarà per no donar fruit. S’equivoquen.

La paràbola del sembrador és un alliçonament pels creients dogmàtics que voldrien que la llavor donés sempre el cent per u. També esdevé un alliçonament pels no creients dogmàtics que desitjarien que fos completament trepitjada o menjada. Ambdues coses són inabastables malgrat els esforços humans.

La paràbola del sembrador és un vot de confiança divina en les immenses possibilitats i capacitats humanes de donar fruit, malgrat el descoratjament que ens puguin provocar els nostres fracassos i els dels altres.

La paràbola del sembrador expressa l’escampadissa de llavors, inacabable i constant, que Déu Pare desplega sobre els humans.

La paràbola del sembrador és un bàlsam espiritual regenerador i estimulant.