Aprofitem l’escasíssima circulació que hi ha en Shabbat per fer una escapada, amb el cotxe, a comprar queviures en les botigues properes a la Porta de Damasc. Acabat, ens dirigim a la catedral russa ortodoxa de la Trinitat que estan celebrant les primeres vespres del diumenge. Volem escoltar els cants de les monges i comprar un rosari de la pregària del cor.
Circulem per carrerons que ens porten a un carrer llarg i ample –Shivé Israel- situat darrera l’ajuntament. Els capvespres de Shabbat, abans que es pongui el sol, molts jueus religiosos que viuen al barri de Mea Shearim caminen per aquest carrer, entren per la porta de Jaffa, i es dirigeixen al Mur Occidental, per cloure allí el dia festiu.
Per aquest motiu no ens estranya que, abans d’arribar, veiem força homes de negre que van amunt i avall. Arribats a la cruilla d’aquest carrer aturem el vehicle per girar a la dreta, com correspon. Mirem a l’esquerra i, enlloc de veure circular algun cotxe veiem, a una distància d’uns 50 metres, molts jueus ortodoxos junts. Caminen en la nostra direcció i ocupen tot el carrer. Tenim temps de passar, pensem, i mirem a la dreta, on veiem més jueus religiosos que caminen en ambues direccions, agitats i miran el grup que ve per la nostra esquerra..
Absolutament inconscients del que està passant entrem, a poc a poc, en el carrer. De sobte, sentim el crit d’un nen a prop nostre. No entenem què ha dit però captem que no és un crit espontani i fugaç. Es tracta d’un crit estudiat, agressiu, que sona a consigna i que ha entrat més endins de les nostres orelles clavant-se com un dard.
Sortosament reaccionem: el nen cridava Shabbos! (Shabbat en Yidish) per conduir un vehicle en dia de repòs. Finalment se’ns obren els ulls: els que venen per l’esquerra encapçalen una manifestació i ens acabem de ficar dins la boca del llop. L’alè, per un instant, se’ns atura i una intensa escalfor ens puja al cap. La por, en dècimes de segon, ens ha clivellat.
L’esglai provoca que els nostres sentits i el nostre cervell s’aguditzin i reaccionin ràpidament. Mirem de nou a l’esquerra: són centenars de jueus ortodoxos askenazis i porten strömel, el barret polonès cilindric i de pell negra. Escoltem els megàfons de la policia i alguns apreten a correr, esporugits, mentre criden Shabbos!. Deuen ser els qui, cada Shabbat, es manifesten contra el pàrquing que obre en dissabte tocant a la Porta de Jaffa. La policia deu estar dispersant-los.
No ens podem quedar on som, ni tampoc podem circular per la part lliure del carrer perquè podem sortir malparats! Veiem, a la nostra dreta, cotxes aparcats, amb la bona fortuna que hi ha espai darrera un cediu el pas on, ràpidament, deixem el cotxe. Sortim més ràpid encara i marxem, no corrents per no cridar l’atenció, pero sí molt àgilment i esmunyint-nos enmig del safareig que hi ha organitzat.
Des de l’arribada al carrer fins al moment d’aparcar no hauran passat més de vint segons...(Continua...).
Circulem per carrerons que ens porten a un carrer llarg i ample –Shivé Israel- situat darrera l’ajuntament. Els capvespres de Shabbat, abans que es pongui el sol, molts jueus religiosos que viuen al barri de Mea Shearim caminen per aquest carrer, entren per la porta de Jaffa, i es dirigeixen al Mur Occidental, per cloure allí el dia festiu.
Per aquest motiu no ens estranya que, abans d’arribar, veiem força homes de negre que van amunt i avall. Arribats a la cruilla d’aquest carrer aturem el vehicle per girar a la dreta, com correspon. Mirem a l’esquerra i, enlloc de veure circular algun cotxe veiem, a una distància d’uns 50 metres, molts jueus ortodoxos junts. Caminen en la nostra direcció i ocupen tot el carrer. Tenim temps de passar, pensem, i mirem a la dreta, on veiem més jueus religiosos que caminen en ambues direccions, agitats i miran el grup que ve per la nostra esquerra..
Absolutament inconscients del que està passant entrem, a poc a poc, en el carrer. De sobte, sentim el crit d’un nen a prop nostre. No entenem què ha dit però captem que no és un crit espontani i fugaç. Es tracta d’un crit estudiat, agressiu, que sona a consigna i que ha entrat més endins de les nostres orelles clavant-se com un dard.
Sortosament reaccionem: el nen cridava Shabbos! (Shabbat en Yidish) per conduir un vehicle en dia de repòs. Finalment se’ns obren els ulls: els que venen per l’esquerra encapçalen una manifestació i ens acabem de ficar dins la boca del llop. L’alè, per un instant, se’ns atura i una intensa escalfor ens puja al cap. La por, en dècimes de segon, ens ha clivellat.
L’esglai provoca que els nostres sentits i el nostre cervell s’aguditzin i reaccionin ràpidament. Mirem de nou a l’esquerra: són centenars de jueus ortodoxos askenazis i porten strömel, el barret polonès cilindric i de pell negra. Escoltem els megàfons de la policia i alguns apreten a correr, esporugits, mentre criden Shabbos!. Deuen ser els qui, cada Shabbat, es manifesten contra el pàrquing que obre en dissabte tocant a la Porta de Jaffa. La policia deu estar dispersant-los.
No ens podem quedar on som, ni tampoc podem circular per la part lliure del carrer perquè podem sortir malparats! Veiem, a la nostra dreta, cotxes aparcats, amb la bona fortuna que hi ha espai darrera un cediu el pas on, ràpidament, deixem el cotxe. Sortim més ràpid encara i marxem, no corrents per no cridar l’atenció, pero sí molt àgilment i esmunyint-nos enmig del safareig que hi ha organitzat.
Des de l’arribada al carrer fins al moment d’aparcar no hauran passat més de vint segons...(Continua...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada