diumenge, 25 de novembre del 2018

Rei d'un altre món (Crist Rei 2018)


"La meva reialesa no és cosa d'aquest món". Així respon Jesús a Pilat quan l'interroga sobre la seva reialesa. Jesús repeteix el mateix tot seguit: "la meva reialesa no és d'aquí". Jesús es reconeix rei, però insisteix que no és un rei com els que estem acostumats a veure, i que el seu regne no és com els que estem acostumats a veure. Fins i tot afirma que els valors del seu regne no són com els que estem acostumats a veure. Per això diu: "tots els qui són de la veritat escolten la meva veu". I "ser de la veritat" no significa formar part d'una elit d'il·luminats, sinó simplement de tenir fe i de confiar en les paraules de Jesucrist, que propicien de refusar tantes píndoles socials que ens adormen o ens exciten segons convingui. La veu de Jesús aporta seny i lucidesa. 

Per entendre la reialesa de Jesús hem d'enlairar la mirada, hem d'esguardar les altures, hem de reconstruir amb la imaginació les escenes celestials del profeta Daniel i l'Apocalipsi. Així entendrem que es tracta d'una reialesa celestial. El profeta Daniel en la primera lectura menciona un personatge enigmàtic: un Fill d'home que apareix a les altures enmig dels núvols i que es presenta davant d'un vell venerable (no cal dir el seu nom, perquè sabem de qui es tracta). Aleshores "li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa". La tradició jueva llegeix aquest Fill d'home com un personatge que prové de les altures i que actua a la terra: és el messíes d'Israel que instaurarà a la terra, de manera visible i definitiva, la presència de Déu; també alliberarà el poble de conquestes, de repressions i d'humiliacions constants. La tradició cristiana associà aquest Fill d'home amb Jesucrist, com sovint s'autoanomena Jesús en els evangelis per manifestar que amb ell el regne de Déu es fa present a la terra. També ho llegim que amb el seu retorn gloriós a la fi dels temps aquest regne de Déu quedarà instaurat de manera definitiva i inamovible. 

 L'Apocalipsi situa a Jesús com a primer ressuscitat i com "el sobirà dels reis de la terra". Per tant, el mostra entronitzat a les altures. També diu que els creients formem part, ja a la terra, de la seva casa reial. Treballar en una casa reial terrenal és una distinció però també és una gran responsabilitat. El mateix podem dir de la casa reial de Jesucrist, que té el palau principal a les altures però que posseeix incomptables palaus secundaris en les esglésies d'arreu del món. Els qui ens hi apleguem, des del baptisme gaudim d'aquesta distinció de formar part d'aquesta casa reial. Però també tenim la gran responsabilitat de fer visible i tangible el Regne de Déu amb el nostre testimoniatge creient de vida. 

Amb la festa de Crist Rei acabem un cop més l'any litúrgic. Diumenge vinent en començarem un altre amb la primera setmana d'Advent. I així ho anirem repetint, des de la terra o des del cel, pels segles dels segles. Amén!

diumenge, 18 de novembre del 2018

Esguardant les altures amb confiança (Diumenge 33)


El refrany "Quan el savi assenyala la lluna el neci mira el dit", ens serveix per emmarcar les lectures d'avui quan proclamen grans desgràcies,  cataclismes còsmics, i la fi dels temps. Impactats per aquests anuncis, ens quedem mirant el dit amb preocupació i no esguardem la lluna, que és on assenyalen les lectures. La nostra dificultat és que utilitzen un llenguatge que anomenem apocalíptic que s'escapa dels nostres codis lingüístics habituals: per això ens encallem en aquestes descripcions desconcertants i ens costa apreciar-ne el missatge. 

De fet, les lectures expressen el contrari del catastrofisme que podem captar a primera instància. Cert que el llibre de Daniel parla d'un temps de desgràcies com mai s'havien vist, però el text al·ludeix quan els israelites estaven conquerits militarment pels grecs i també perseguits per defensar la seva identitat nacional. En aquesta indefensió, qualificada de "catastròfica", s'anuncia que l'arcàngel Miquel vetlla pels fill d'Israel, que el poble se salvarà malgrat les grans dificultats, i que "els justos resplendiran com la llum del firmament". Quin missatge més actual i més encoratjador pels pobles petits i indefensos! Quan la raó esdevé patrimoni del més fort, del més poderós, del qui té més mitjans, des de les altures arribarà el dia que tot es posarà al seu lloc i Déu farà un judici just. 

Aquest missatge el repeteix Jesús en l'evangeli de sant Marc. El terrabastall còsmic del sol i la lluna que no llueixen, dels estels que cauen del cel, són només el decorat de l'escena principal: "veuran venir el Fill de l'home sobre els núvols del cel amb gran poder i amb gran majestat." Quina imatge més expressiva i més entenedora per explicar-nos simultàniament que la nostra existència és a les mans de Déu, que Déu donarà compliment als anhels humans de plenitud quan ho consideri oportú, i que el veritable poder i la veritable majestat només els ostenta ell. 

L'evangeli també explicava que mentrestant no arribi aquest moment de plenitud, els àngels de Déu reuniran els seus elegits provinents de tot arreu. No ens pensem que aquests elegits són uns personatges VIP que tindran un accés preferent, una llotja reservada, o un passadís particular per accedir a Déu. Aquests elegits som nosaltres, els creients en Jesucrist, que ja estem reunits en les nostres parròquies i comunitats cristianes formant l'Església de Jesucrist, des d'Orient a Occident. La nostra tasca i la nostra responsabilitat és reunir-nos com fem i pregar com fem perquè vingui el Regne de Déu, com recitem en el parenostre. No sabem ni el dia ni l'hora que això passarà, però sabem que passarà! I amb això en tenim prou per caminar confiats, esperançats i servicials en aquesta vida, alimentant-nos tant com podem dels regals que la nostra rica tradició cristiana ens ofereix, com aquesta eucaristia.

diumenge, 11 de novembre del 2018

El valor immens d'una fe posada a prova (Diumenge 32)


"No es va buidar el pot de farina ni s'abaixà l'oli de la gerra." Aquesta és la conseqüència de fer cas a la paraula del profeta Elies. La viuda pobra de la primera lectura anteposa la demanda de l'home de Déu a la seva pròpia necessitat i li amassa un panet amb la darrera provisió de farina i oli que tenia. Es tracta d'obediència cega a l'autoritat religiosa? Es tracta de submissió femenina? Es tracta d'humiliació a un pobre? Cap de les tres coses: es tracta de creure incondicionalment la paraula del profeta on hi batega la veu d'un Déu provident. El gest obedient a la petició d'Elies obté el seu premi, que no és el rebost ple sinó la garantia que la providència divina l'assistirà enmig de les dificultats. Aquesta experiència de sentir-se acompanyat per la providència divina dóna més seguretat existencial que l'assegurança de vida més cara i completa que puguem contractar. 

La carta als Hebreus continua fent-nos enlairar la mirada a les altures per contemplar Jesucrist entronitzat a la dreta del Pare. Aleshores entendrem el que explica. Mantenint la mirada enlairada, se'ns diu que Jesucrist tornarà a baixar de les altures "per salvar aquells qui esperen el moment de rebre'l." Entre els qui esperen és on podem situar a la viuda pobra del panet, però sobretot es refereix als creients en Jesucrist que esperen el reu retorn definitiu per donar acompliment a les promeses divines i a les esperances humanes de plenitud. Perquè ser creient implica obrir-se a una dimensió existencial més ampla, més alta, més llarga i més profunda; i sobretot governada per Déu. Aleshores la nostra mirada existencial s'eixampla i la nostra comprensió de la realitat s'amplia, permetent-nos encaixar situacions que sense fe esdevindrien insuportables. Per a un creient la realitat pot ser dramàtica, però mai desesperada.  

És en aquest emmarcament creient que també entendrem la reacció de la viuda pobra de l'evangeli. Sense que ningú li ho demani mostra la seva dignitat creient al dipositar en el tresor del temple dues monedes petites, "el que necessitava per a viure", especifica Jesús. La contribució d'aquella dona al manteniment del temple era irrisòria, però amb ella mostrava el seu agraïment al que el recinte significava, amb ella expressava la seva confiança i el seu compromís amb aquest món intangible però real de la vida creient. El contrast que Jesús descriu entre la vídua pobra que aporta una misèria i els creients rics que aporten molt és per subratllar el valor immens d'una fe compromesa que les circumstàncies de la vida posa a prova constantment. És fàcil creure i ser generós quan tot va a favor, però quan els vents bufen en contra és quan la fe i la generositat que mostrem és la que veritablement teníem. Cantar amb el salmista "Lloa el Senyor, ànima meva" és bonic quan tot va bé, però fer-ho quan venen mal dades és quan té mèrit de debò.

dissabte, 10 de novembre del 2018

Les riqueses enganyoses són només enganyoses (Dissabte 31)


L'evangeli ens parla de riqueses enganyoses i de riqueses veritables. Jesús no diu que les riqueses enganyoses siguin dolentes: només expressa que són enganyoses, per tant, ens poden enlluernar i desorientar. Aleshores, confondrem el fi amb els mitjans, ens oblidarem de l'objectiu final de les riqueses veritables i ens instal·larem plàcidament en les enganyoses, complint la dita "contents i enganyats". Per això Jesús afirma que si administrem bé les riqueses enganyoses i els donem només el valor que tenen sense deixar-nos entabanar per elles, ens fem dignes de les riqueses veritables.  

divendres, 9 de novembre del 2018

Mirem com construïm (Dedicació de la basílica del Laterà)


"Que cadascú miri com construeix", exhortava sant Pau en la carta als corintis. La frase la dedicava als seus immediats successors que continuaven edificant aquella nova comunitat cristiana; però l'ampliem a totes les persones d'Església que maldem per seguir construint el Regne de Déu. Per tant, "que cadascú miri com construeix," i no perdem el temps fixant-nos com construeixen els altres, i si ho fan bé o ho fan malament; no ens toca a nosaltres ser el mestre d'obres. Tampoc patim pels fonaments, perquè estan ben posats i l'edifici no caurà malgrat trontolli. Qui ho sosté tot i ho fonamenta tot es serveix fins i tot de treballadors maldestres i d'edificacions deficients. Som afortunats que vulgui aprofitar-nos!