"Trencaré el jou que el meu poble porta
al coll, li desfaré els lligams i els estrangers no el podran esclavitzar mai
més". Que ningú no es
despisti, aquesta frase no és una consigna més en aquests dies d'estires i
arronses polítics. L'hem escoltada en la primera lectura i és del profeta Jeremies.
Correspon als textos bíblics que toca proclamar en la solemnitat de la mare de
Déu de la Mercè, copatrona de la ciutat de Barcelona amb santa Eulàlia, i també
patrona dels captius.
El profeta Jeremies,
inspirat per Déu, parla als israelites en uns moments molt delicats: Israel
vivia assetjat per l'imperi babiloni que esperava el moment propici per conquerir
la ciutat de Jerusalem, per empresonar el seu rei i per dissoldre el petit regne
de Judà. El profeta anima el poble a la confiança i a la resistència: "Jacob, servent meu, no tinguis por, no
t'espantis, Israel, diu l'oracle del Senyor".
El fragment de la
Carta als Hebreus que hem llegit com a segona lectura ens transporta al segle I
de la nostra era, quan les comunitats cristianes estaven en construcció i la
seva identitat específica molestava l'estatus social, religiós i polític
regnant. L'escrit també exhorta a la resistència a unes comunitats que patien
alguna mena de repressió o de persecució externa. Per això diu: "Tingueu present Jesús que aguantà un atac
tan dur contra la seva persona, així no us deixareu abatre, cansats de resistir".
No sempre el qui ataca té la raó, com passà clarament amb Jesús i el
cristianisme primitiu, com s'esdevé tantes vegades en la història humana on la
veu del més fort pretén silenciar les veus dissonants.
Per últim, l'evangeli ens narra el miracle de les
noces de Canà, on Jesús converteix l'aigua en vi. El relat explica que "S'acabava el vi i la mare de Jesús li diu: "No
tenen vi". Jesús tapa el forat, supleix les mancances i actua sense
fer parafernàlies: comptant només amb la humil col·laboració dels servents del banquet. Es tracta d'una al·legoria de la capacitat de Jesús de transformar la realitat humana i religiosa de manera
discreta i pacífica, sense exercir cap violència, comptant amb l'ajut de les bases anònimes. L'evangeli també
posa de relleu la importància de la intercessió de Maria que empeny el seu fill
a actuar. Aquesta intercessió de Maria sota l'advocació de la Mercè, és la que
avui invoquem sobre la ciutat de Barcelona; i especialment per la representativitat que aquesta exerceix aquests dies sobre la resta del país. Que aquesta devoció
mariana barcelonina ens mantingui compromesos amb les llibertats de les
persones, dels col·lectius i dels pobles. Des del segle XIII que els
barcelonins preservem aquesta devoció, encarnada sobretot en els frares
mercedaris, una tradició que clama llibertats i que irradia llibertat.