“Quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor”. Així parlava Iahvè per boca del profeta Ezequiel al poble d’Israel, exiliat a Babilònia: reclòs, sense llar, sense pàtria, sense temple, sense líders, sense futur, sense ànims. Per aquestes raons el profeta comunica els anuncis divins de rescat i de companyia. També anuncia gestos revitalitzadors: “Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida”. No son poques les vegades que aquests anuncis divins s'esdevenen en la nostra pròpia vida: quan Déu ens ha fet sortir del pou, del llot, del sepulcre, de l’enfonsament –o diguem-ho com vulguem–, que ens feia perdre l'ànim de tot plegat. No son poques les vegades que l’esperit diví ens fa recuperar l’alè interior, i de retruc, l’exterior. El salmista expressava aquesta necessitat quan proclamava la crua realitat: “Des de l’abisme us crido, Senyor, escolteu el meu clam”.
Sant Pau també parlava d’esperit diví i de vida quan escrivia als cristians que vivien a Roma: “l’Esperit de Déu habita en vosaltres”, i també els deia: “L’Esperit és la vostra vida”. L’apòstol ho afirmava respecte a la resurrecció de Jesucrist i la resurrecció dels qui creuen en ell a fi de participar del seu mateix Esperit. Amb aquestes paraules, sant Pau obre unes portes immenses i infinites al nostre destí creient, que va més enllà de la mirada immediata per fer-nos albirar un futur en Déu.
L’evangeli de sant Joan, amb l’episodi de la resurrecció de Llàtzer, continuava el discurs de les altres lectures anunciant la vida i la resurrecció. En primer lloc, Jesús emmarca l’esdeveniment i ens dona la clau de lectura de tot l’episodi: “Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo”. Nosaltres també ens adormim existencialment i cal que Jesucrist ens desperti, perquè ell mateix proclama: “Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran”. De fet, la resurrecció de Llàtzer anuncia la nostra: si amb ell s’esdevé per intervenció directa de Jesús, amb nosaltres s’esdevindrà per intervenció del seu Esperit que habita en nosaltres des del bateig. Per aquesta raó és fonamental el tenir fe, creure, perquè activa dins nostre l’Esperit diví, que ens desvetlla i ens aporta la confiança necessària per viure amb fe i coratge, amb paciència i sentit.
Diumenge vinent iniciarem la Setmana Santa commemorant
l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem: contemplarem la seva passió, la seva
mort, el seu enterrament en un sepulcre, i finalment la seva resurrecció perquè
estava impregnadísim d’Esperit diví. Acompanyem-lo!