dissabte, 18 de març del 2023

Il·luminats per Jesucrist (Diumenge 4 Quaresma)

“Allò que l’home veu no és allò que val”. La frase podria passar com un refrany popular, però són paraules que Iahvè adreça a Samuel perquè faci la correcta elecció del futur rei d’Israel. La frase no deixa de ser desconcertant, perquè quan escollim algú per qualsevol tipus de responsabilitat sempre ho fem a partir del què veiem d’ell. Però l’argument de Iahvè era ben clar: “l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”. Sabem que l’escollit serà David, el més petit de tots, i el relat sembla que es contradigui quan el descriu així: “Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure”. Però no hi ha contradicció, sinó la declaració que la presència externa i el fons del cor coincideixen amb David.

Sant Pau, escrivint als efesis, utilitza el llenguatge de la foscor i de la llum per parlar de la fe: “Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum”. L’apòstol està parlant d’una foscor interior que ha estat transformada en llum gràcies a "estar en el Senyor". Aquesta llum interior és la nostra fe en Jesucrist, que no només transforma la nostra sensibilitat i la nostra mentalitat: també transforma el nostre tarannà; per això l’apòstol també afirma: “Viviu com els qui sou de la llum”.

L’evangeli de sant Joan, en l’episodi de la guarició del cec de naixement, també utilitzava un doble llenguatge que expressava un doble nivell: la ceguesa física i la ceguesa espiritual. El cec de naixement és guarit físicament per Jesús, i a continuació, obre els ulls de la fe per creure que ell és el Fill de l’home i ho expressa amb molta claredat quan afirma en primer lloc: “només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig”. Aquesta és la resposta contundent que dona als qui l’interroguen i volen diluir la seva guarició. Però l’home guarit, després de ser interpel·lat per Jesús, li confessa amb claredat: “Hi crec, Senyor”. Aquell cec de naixement rep una doble il·luminació: exterior que guareix la ceguesa, i interior que el converteix en creient en Jesús. Per això la primitiva tradició cristiana anomenava al baptisme “la il·luminació”. Per això Jesús critica als contemporanis que l’envolten, que malgrat veure’l amb els ulls físics, i tenint-ho tot a favor: tradició, sensibilitat, religiositat, romanen tancats a creure en ell. La història sembla que es repeteix en la nostra societat catalana, quan també tenint-ho tot a favor per creure en Jesús, fins i tot havent estat batejats, preferim tancar els ulls físics i espirituals per no veure’l. Però Jesucrist seguirà repetint des del cel el que digué a la terra: “Soc la llum del món”.