"T'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un
cap a l'altre de la terra". Són paraules que el profeta Isaïes posa en
boca de Déu. Van adreçades al Messies d'Israel, al servent de Iahvè que porta
la salvació no només a Israel, sinó a tots els pobles de la terra, com si es
tractés de la salvació divina globalitzada, accessible a tothom. Avui dia, vivim
el fenomen de la globalització prement una tecla, i això eixampla els nostres
horitzons, sentint-nos formar part de la gran família humana. El profeta
Isaïes, tants i tants segles abans, participa d'aquesta mentalitat universal
que prové del mateix Déu, l'únic que té la mirada constantment eixamplada a
tota la seva creació. Per això el seu servent, el seu Messies, esdevé una llum que
no és parcial sinó universal, que fa arribar a tothom, i a tot arreu, els
designis divins.
Aquest servent que el profeta
invoca repetidament, la tradició cristiana l'associarà amb Jesucrist: el
messies d'Israel i l'enviat diví a tots els pobles. Per això sant Pau, en la
introducció de la seva carta als corintis, invoca la gràcia i la pau de Déu el
Pare, perquè a través de Jesucrist arribi a tots els qui es reuneixen en el seu
nom. Per beneficiar-se d'aquesta gràcia i aquesta pau divina no calen quotes,
ni currículums, ni carnets. Aquesta és la diferència principal entre la salvació
divina —sempre oberta, sempre inclusiva, sempre universal— i les salvacions que proposem els humans: sempre
parcials, sempre limitades, sempre selectives.
Per això Joan Baptista, quan
veu Jesús que s'atansa al Jordà, exclama: "Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món". El
Baptista distingeix en Jesús quelcom decisiu: que pren damunt seu el pecat del
món. Els humans, fins i tot per molt creients que siguem, no ens agrada
carregar-nos a les espatlles les culpes i els pecats dels altres; àdhuc ens
descarreguem dels propis pecats i els carreguem als altres. Ens agrada caminar alleugerits
i mostrar-nos de cara enfora com els bons de la pel·lícula. Per això els pecats
propis i els pecats aliens esdevenen una pilota que ningú no vol al seu camp, sempre
rebota d'un lloc a un altre. Jesús, en canvi, no té cap por, ni cap recel, d'agafar
amb les dues mans la pilota dels pecats. Jesús pren damunt seu els pecats dels
altres i els expia, els anul·la, perquè nosaltres quedem alliberats i recuperem
la pau interior i exterior. Aquesta gosadia, aquest capacitat, només pot
provenir de mans divines. Per això Joan Baptista, quan veu Jesús, diu sense
embuts: "Jo ho he vist i dono testimoni
que aquest és el Fill de Déu".