dimecres, 31 de març del 2021

L’Anyell de Déu sacrificat (Divendres Sant 2021)

Ahir, celebrant la Cena del Senyor, contemplàvem Jesucrist com l’Anyell de Déu consumit. Avui, commemorant la seva mort, el contemplem com l’Anyell de Déu sacrificat. Ho fem amb la frase del profeta Isaïes: “Com els anyells portats a matar, ell callava i no obria ni tan sols la boca”.

El profeta, per evocar el silenci de la víctima, la compara amb un anyell indefens i portat a l’escorxador. El protagonista del relat és el Servent sofrent de Iahvè: de vegades algú individual, de vegades algú col·lectiu, que pot referir-se al poble d’Israel, o a algun profeta destacat. Un i altres sempre són les víctimes indefenses de l’hostilitat de l’entorn.

La tradició del Nou Testament s’inspirà en els relats d’aquest Servent sofrent per explicar la passió i la mort de Jesús, el Servent de Iahvè en majúscula. La raó d’aquesta associació és per explicar que així com el sofriment d’aquest Servent no és en va, tampoc ho va ser el sofriment i la mort de Jesús: perquè es tracta d’un sofriment i una mort expiatoris, redemptors, que netegen les culpes, que guareixen, que són intercessors. Encara més, el profeta insinua un més enllà, quan diu: “s’elevarà i serà posat molt amunt”, una frase que la tradició cristiana la llegeix en clau resurrecció i glorificació de Jesucrist a les altures.

La carta als Hebreus expressava quelcom molt semblant quan deia, referent a Jesús: “aprengué en els sofriments què és obeir, i es convertí en font de salvació eterna”. Els sofriments de Jesús tenen una raó de ser, que és esdevenir font de salvació per a tots els humans que s’hi acostin. Es tracta, en suma, del misteri de la passió, la mort i la resurrecció de Jesús. Aquest és el misteri de la nostra fe, que com més la professem, com més la celebrem, i com més la compartim, amb més intensitat i més joia la viurem.

Avui hem proclamat finalment la passió de Jesucrist segons l’evangeli de Sant Joan, que presenta un canvi de calendari que pot passar desapercebut. Els altres evangelis expliquen que Jesús celebrà el sopar pasqual amb els seus deixebles (el Darrer Sopar), i que morí l’endemà. Però segons l’evangeli de Joan, Jesús mor el migdia del sopar pasqual, fent-ho coincidir amb el dia que es sacrificava l’anyell pasqual en el temple. No es tracta de cap error de calendari ni dels historiadors, sinó d’equiparar teològicament la mort de Jesús amb la mort de l’anyell pasqual, sacrificat aquell mateix dia, i consumit aquella mateixa nit.

No li han de trencar cap os”, menciona l’evangeli, citant el ritual del sopar pasqual. La frase explica que a Jesús no li van trencar les cames perquè ja era mort, però sobretot corrobora que Jesús mort a la creu esdevenia el nou anyell pasqual sacrificat. Aquesta és la primitiva teologia cristiana, de matriu jueva, que veia en Jesús crucificat l’acompliment magnífic de tot el que significava l’anyell pasqual pel poble d’Israel.

Per aquesta raó, la frase de Joan Baptista al principi de l’evangeli de Joan: “Mireu l’Anyell de Déu: mireu el qui lleva el pecat del món”, assoleix el seu punt àlgid quan Jesús és enlairat a la creu. Sacrificat a la creu com Anyell de Déu, Jesús lleva el pecat del món. Ressuscitat a les altures com Anyell vivent, i amb la seva sang presentada al Pare, uneix els humans amb Déu, i uneix els humans entre sí. És que celebrarem demà a la Vetlla pasqual i el diumenge de Pasqua.

L’Anyell de Déu consumit (Dijous Sant 2021)

Mireu l’Anyell de Déu: mireu el qui lleva el pecat del món”. És la frase que el prevere proclama, amb el pa enlairat, just abans de repartir la comunió als fidels. Aquesta declaració prové de l’evangeli de sant Joan, quan el Baptista veu Jesús i l’assenyala com l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món. La frase és assumida en el context eucarístic, i s’aplica a Jesucrist sagramentat, qualificat com Anyell de Déu de qui mengem el seu cos i bevem la seva sang, sota les espècies de pa i de vi consagrat.

Aquest és el misteri eucarístic que celebrem avui, Dijous Sant, en la celebració de la Cena del Senyor. Per això, avui i demà contemplarem Jesucrist com l’Anyell de Déu. Avui el contemplarem com Anyell de Déu consumit. Demà, commemorant la seva mort, el contemplarem com Anyell de Déu sacrificat. La Vetlla de Pasqua esdevindrà l’Anyell pasqual. Tres adjectius diferents per parlar de Jesucrist com l’Anyell de Déu. 

La primera lectura que hem escoltat, del llibre de l’Èxode, explica el ritual del sopar pasqual jueu, que es practicà fins la destrucció del temple de Jerusalem, l’any 70 de la nostra era. La celebració girava al voltant d’un anyell o un cabrit sacrificat. La carn de l’animal era menjada en el cercle familiar i la seva sang era untada a la llinda de les portes com a protecció. Aquesta celebració esdevingué tant important per la tradició jueva, que es convertí en el memorial del seu alliberament d’Egipte: “Tingueu aquest dia com un memorial. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua”.

Sant Pau, quan explica als cristians de Corint la incipient tradició de commemorar la mort del Senyor, menciona tres vegades la paraula “memorial” en referència al pa i al vi a consumir. L’anyell menjat i la sang untada en l’àpat pasqual, ara es converteixen en pa menjat i vi begut. El cos físic de l’animal és substituït pel cos eucarístic de Jesucrist. De consumir un anyell amb tot el contingut de memorial que té la celebració, passem en l’eucaristia a consumir l’Anyell de Déu amb tot el contingut de memorial que té la celebració: recordant el passat, actualitzant-lo en el present, i anunciant la seva plenitud en el futur. Per això Sant Pau conclou l’explicació dient: “Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni”.

Mentre esperem el retorn definitiu del Crist a la fi dels temps, celebrem assíduament l’eucaristia, com el signe de comunió amb ell. També mirem de concretar en la nostra vida personal i comunitària els seus gestos més simbòlics, especialment el del rentament de peus. Aquest gest tan expressiu de Jesús en la celebració del Sant Sopar, només el trobarem explicat en l’evangeli de sant Joan. Curiosament, aquest evangelista substitueix el relat del rentament de peus pel relat de la institució de la eucaristia narrat en els altres evangelis. L’evangelista Joan, més simbòlic i més teològic, converteix el rentament de peus en memorial del lliurament generós de Jesús en benefici dels altres. Per l’evangelista Joan, Jesús és l’Anyell de Déu que es fa home per servir els homes i rentar-los els peus com a memorial. Per això, Jesús acaba dient: “Us he donat exemple perquè vosaltres feu tal com jo us ho he fet”.

dissabte, 27 de març del 2021

Model d’humilitat (Diumenge de Rams 2021)

“Déu omnipotent i etern, vós, per donar-nos un model d’humilitat, heu volgut que el nostre Salvador es fes home i que morís en la creu”.

Aquesta és la primera part de la pregària col·lecta que hem proclamat al començar la celebració: després de beneir els rams i abans de les lectures. La invocació resumeix, de manera magnífica, la celebració tan sentida de Diumenge de Rams, que obre les celebracions de la Setmana Santa.

Els esdeveniments converteixen Jesús en un model d’humilitat: primer es deixa aclamar, però a continuació es deixa trair, empresonar, jutjar i condemnar, i finalment es deixa crucificar.

Nosaltres no passem del primer pas, que es deixar-nos aclamar. La resta són figues d’un altre paner. Per això ens serveix tant la segona part de la pregària col·lecta: “Feu-nos aprendre la lliçó dels seus sofriments per a poder participar en la seva resurrecció”. Tenim tota la Setmana Santa per intentar-ho.

dissabte, 20 de març del 2021

Em sento torbat (Diumenge 5 Quaresma)

Jesús s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes”. La Carta als Hebreus, amb aquesta frase, ens ofereix la seva versió de l’episodi de l’hort de Getsemaní. Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc situen Jesús pregant angoixadament mentre els seus deixebles s’adormen. Es tracta d’un moment intensament commovedor i decisiu de la vida de Jesús. El seu itinerari vital el porta a veure’s encerclat per un entorn cada cop més hostil. La temptació de girar cua i desaparèixer és evident. Resistir implicarà acabar malament, però serà la seva decisió. “Aprengué en els sofriments què és obeir”, subratllava la Carta als Hebreus. L’esforç interior de Jesús de mantenir-se ferm i fidel va ser majúscul.

L’evangeli de Joan, malgrat no expliqui l’episodi de l’hort de Getsemaní, també presentava la seva versió dels fets en el fragment que hem escoltat. Posava en boca de Jesús aquest discurs: “En aquests moments em sento torbat. ¿Què he de dir? ¿Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut”. L’evangeli de Joan, sempre subratllant la divinitat de Jesús, mitiga la seva lluita interior dient que només estava torbat; i malgrat la temptació de deslliurar-se del que se li acosta, ho accepta com a culminació de la seva obra.

L’escena de l’hort de Getsemaní està precedida per l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem i pel Sant Sopar. A Getsemaní el capturaran i començarà la seva passió, la mort en creu, i la resurrecció. És el que, de manera esglaonada i intensa, commemorarem en les celebracions de la Setmana Santa. Començarem diumenge vinent, diumenge de Rams o de Passió. Ho culminarem en la Vetlla Pasqual de dissabte a la nit, o l’endemà, Diumenge de Pasqua.

Aprofitem la setmana de Quaresma que ens queda, perquè es realitzi en nosaltres l’oracle diví que anunciava el profeta Jeremies: “Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seus cors”. També: “Els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat”.

divendres, 19 de març del 2021

Una altra vida a Mart?

 

Els Estats Units i algunes altres nacions, entre elles algunes europees, van fer i enviar un enginy a Mart, que es diu “Perseverance”. Ha arribat a Mart el 18 de febrer,  i ha començat a fer fotos d’una gran nitidesa. No és la primera vegada que s ‘envien coses a Mart. La finalitat de l'actual enginy és ben concreta, és saber si hi ha vida a Mart, o n’hi ha hagut. Perquè ja sabeu que dintre de Mart hi ha aigua, encara que la seva atmosfera és molt poca cosa i, per tant, la vida és molt difícil que hi sigui, però aquesta és la feina d’aquest enginy, saber si hi ha vida o n'hi ha hagut vida.

I hom es pregunta. A Mart no sabem si n’hi ha de vida o no n’hi ha, però l’altre dia algú em deien: “I a la Terra, hi ha vida?” Perquè certament que hi ha vida biològica , però vida, vida, de veritat, n’hi ha? Aquesta és la pregunta.

De fet, aquestes investigacions a Mart han portat a unes certes elucubracions i a projectes ben concrets. Fins i tot hi ha hagut un grup de gent que estan a Barcelona i a l’entorn d’institucions de per aquí, que han projectat de fer-hi fins i tot una ciutat, que es dirà Nüwa, que és el nom d’una deessa creadora xinesa. I es preveu que hi puguin viure un milió d’habitants, i això en pocs anys. I la finalitat, quina és? La finalitat és: “Per salvar la Terra cal entrar a l’espai”, deia un dels organitzadors. Més encara, es vol fer allí una espècie de prova per canviar la manera de viure dels humans, perquè no vivim com cal, i estem destruint-ho tot.

I hom es pregunta: S’ha d’anar a Mart per saber com hem de viure nosaltres? S’ha d’anar a Mart per preguntar-se si hi ha vida? Potser sí que cal anar a Mart, jo no dic que no s’hagi de fer. Però, i la vida d’aquí? I la nostra vida?

 A més puc preguntar: Hi ha vida després de la mort? És la gran pregunta de la humanitat i de l'home concret. Creiem que hi ha vida després de la mort? I certament que val la pena preguntar-se això perquè són molts segles que estarem morts, més que no pas els que estarem vius, per suposat. Però també cal preguntar-se: Hi ha vida abans de la mort? Vivim o no vivim, o simplement sobrevivim? Hi ha vida ara? Tinc vida? Pel cristià hi ha vida després de la mort, i hi ha vida abans de la mort. Però per trobar aquesta vida cal un canvi profund del cor. Com mai el futur de la humanitat depèn del canvi del nostre cor, i no del canvi del cor del veí, sinó del meu, del meu. O canvio jo o això no funciona. Per això és la conversió el que predica l’Església en l’època de Quaresma i tot l'any. El problema és  el cor de la persona humana, o canvia el meu cor o això no funciona, o ens anem tots en orris.

I no estic parlant del cor de l’altre, ni del d’aquell que està assegut ara al meu costat en el banc, sinó del meu. Jo he de canviar. Únicament jo. No he d’esperar la conversió dels altres. Soc jo. Jo he de girar-me, jo he de viure la vida del revés del que la visc perquè el pecat m’ha posat cap per avall. Per això Déu ha hagut d’intervenir d’una manera tan crua. Com di sant Pau: “Uns volen miracles”. Com ara, també volem ara diversió, volem xous, diversió... ho volem tot. Continua Pau; "altres volen saviesa", ciència, tècnica, "però nosaltres prediquem un Messies crucificat, escàndol per a uns i absurd per als altres”. "Déu ha volgut salvar-nos per aquest absurd", "escàndol per a uns, absurd per els altres". Ha volgut posar davant nostre el món a l’inrevés, o, millor al dret, perquè ens adonem que el mal ha posat el món cap per avall. Cal redreçar-lo.

I aquest Crist crucificat, aquest Messies crucificat, aquest Déu crucificat el lloem i el beneïm perquè és el mateix que ha ressuscitat. Ho llegim en l’evangeli de Joan en el capítol segon, on Jesús diu: "destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies" .L'evangelista continua dient: “Quan Jesús ressuscità d’entre els morts comprengueren aquestes paraules de Jesús i cregueren en Ell”. La resurrecció de Jesús és la llum que fa comprensible i fa  adonar-nos que hi ha una altra vida, ara,i per sempre. És possible una opció diferent del món que hem fet. Hi ha un altre projecte. El projecte està fet i realitzat en Jesús i proposat per a nosaltres.

Quan un veu el món,  la creu, sota la llum del ressuscitat, el mon es capgira, veu que el vençut és el qui ha vençut, que aquells que es creien triomfadors són els que han perdut, que els petits són els grans i que els grans són els petits. Viu el món tal com Déu el veu. Hi ha una altra vida, ara i per sempre, de la qual Jesús n’és la porta d’accés.

Sant Ambròs és un dels Pares de l’Església occidental més importants, mestre de sant Agustí, que va morir el 397, i va ser elegit bisbe fins i tot abans de ser batejat. Un gran personatge. I aquí voldria llegir-vos un text seu que mostra a algú que ha vist, ha viscut i ha palpat l’altra vida, aquesta vida que Déu ens posa tant a prop a través de Jesús. Diu així: “On hi ha el cor de l’home, allà hi ha el seu tresor. Ja que Déu és bo, adheriu-vos a Ell amb tota la vostra ànima, amb tot el vostre cor, amb tota la vostra força, per viure així, dins de la llum,  contemplar la seva glòria i fruir de la gràcia d’aquest goig sobrenatural. Adrecem les nostres ànimes envers Ell, unim-nos a Ell. Això sobrepassa qualsevol cosa que puguem pensar, imaginar... i proporciona la pau, una pau que ultrapassa tot sentit, tota expectativa. Aquest és el bé que ho penetra tot, vivim dintre d' ell i en depenem. Déu és l’únic bo”.

Homilia Tercer Diumenge de Quaresma
07/03/2021
Fra Jacint Duran

dijous, 18 de març del 2021

Reconduir l’imperdonable (Dijous 4 Quaresma)

El fragment de l’episodi del vedell d’or que hem escoltat en la primera lectura, és una manifestació flagrant i imperdonable de la deshonestedat del poble d’Israel. La mediació de Moisès, però sobretot la gran misericòrdia divina, eviten la trencadissa de relacions, que possibilitarà la renovació de l’Aliança i que el poble continuï estretament vinculat a Iahvè.

El nostre itinerari vital també presenta episodis de deshonestedat amb Déu, semblants al del vedell d’or. Però la intervenció d’algú proper, i sobretot la misericòrdia divina, han reconduït adequadament la nostra falta, permetent-nos continuar vinculats al nostre compromís de fe.