EL
BON LLADRE
Fins l'any
1981, a l'estat francès era legal la pena de mort. L'any 1981 es va suprimir. I
l'any 2005 passà a ser un dels articles de la Constitució Francesa. La
guillotina és un invent de la Revolució Francesa, filla de la Il·lustració, va tallar
colls a dreta i esquerra durant bastant temps.
En el mateix
segle XX va haver-hi gent que va tastar la guillotina. Entre ells hi ha un
xicot, Jacques Fesch, que tenia vint-i-set anys. Aquest xicot va néixer el 1930
en una família bastant rica i benestant, molt consentit. Tot i tenir els diners
que volia, ell, pel seu cantó es va anar embrancant en deutes. Es va casar, va
tenir una filla, va deixar plantades a la dona i a la filla i es va anar
endeutant. Tant, que al final va resoldre ell, d'atracar un banc. El va atracar i, en el
moment en què s'emportava els diners,
arribà la policia, va haver-hi un rifi rafe i, al final, va disparar i va matar a un policia.
Primer anà a
la presó i desprès fou condemnat a mort. Va passar tres anys a la presó abans
no van complir la condemna a mort. Durant els últims mesos va fer un diari que
s'ha conservat. El primer any d'estar a la presó va tenir una forta experiència
religiosa. Diu així: "Sento un gran dolor en el cor que m'ha fet patir
moltíssim...I, bruscament, en un instant, he rebut la fe. Amb una certesa
absoluta, he cregut, no comprenc com ho
feia per no creure!. La Gràcia m'ha visitat. Una gran alegria s'ha apoderat de
mi i, sobretot una gran pau. Tot s'ha tornat clar en un instant".
Fixeu-vos
que comença per un gran dolor, molt fort. Reconèixer el que ha fet. I s'obre la
porta, i a l'instant ve la fe, una fe lúcida que fa difícil comprendre com es
pot viure sense fe, i una fe que li porta una immensa alegria i una immensa
pau. Tot es torna clar.
Ell mateix,
en el seu dietari, ens diu que malgrat tot s'obre sota els seus peus l'abisme
d' una gran temptació. Diu: "en aquell moment hi havia dues coses que
podia fer, o revelar-me o viure com un monjo a la presó". Fins i tot en
aquell moment tant lluminós, tant ple de pau, podia refusar la fe. Va optar pel
segon, per viure com un monjo a la presó. I tenim el seu dietari en què descriu
la seva experiència, experiència que va ser acompanyada pel capellà de la
presó, pel seu advocat, convertit de feia poc, i per un parent de la seva dona.
La seva vida canvià absolutament i l'experiència cristiana, mística fins i tot,
brolla d'aquests textos que vaig poder llegir i que són d'una gran bellesa.
Es va
reconciliar amb la seva dona i es va casar per l'Església. L'any 1957, el dia 1
d'octubre, festa de santa Tereseta de l'Infant Jesús que a ell tant li va
impressionar, va morir, el van matar, va anar a la guillotina.
Tant van
impressionat els seus textos i la seva experiència que l'any 1993, l'arquebisbe
de París va començar el seu procés de canonització, que està obert.
Voldria
subratllar un punt. Quan es presenta la fe es presenta com un diàleg, proposta.
L'home sempre, sempre pot refusar la fe. Pels textos de Jacques que jo he
llegit, podria ser que no fos la primera vegada que sentís la crida de la fe.
I, nosaltres mateixos, moltes vegades sentim, i moltes vegades preferim
revelar-nos i tancar la porta, i Déu es retira. Perquè la relació entre l'home
i Déu és una relació d'aliança. Déu surt a l'encontre, és el primer, però
sempre proposa, no imposa. És el que a la Bíblia s'anomena l'Aliança.
Aquest any
la Quaresma ens presentarà les aliances que fan com un fil conductor en tota la història de la Bíblia: avui la de Noè,
després la d'Abraham, la de Moisès, la de Josué, i la gran aliança, la nova
aliança, en Crist crucificat i ressuscitat.
Avui la
litúrgia parla de l'aliança de Déu amb Noè i la seva família, però no només amb
ells, sinó amb "els vostres descendents" i, a més, diu: "amb els
ocells del cel, les bestioles de la terra, els animals feréstecs i els animals
domèstics". Tots els animals, amb els humans , amb tota la creació. És una
aliança per a tots. I, fins i tot, va més enllà.
El text de
la segona lectura ens presenta que l'Aliança és la que fa Jesucrist fins i tot
amb aquells que "es van resistir a creure, en temps de Noè" i en tots
els temps. Diu de Jesús ressuscitat el text del Credo, el curt: "I davallà
als inferns". I és el que diu avui el text de la Primera carta de sant
Pere. Jesús, "el just, morí pels injustos, per portar-los a Déu, i anar a
les ànimes, als esperits empresonats a proclamar la seva Bona Nova a aquells
que s'havien resistit a creure". O sigui, després de la mort, fins i tot,
aquells que eren abans, aquells que seran després, aquells que han conegut,
aquells que no han conegut Jesucrist, es trobaran amb Jesucrist, oferint-los la
possibilitat d'una vida nova, d'un sí etern i per sempre. Perquè Ell ha sigut
el que ha dominat la temptació, l'ha vençut i ens ensenya a vèncer-la.
Si anéssiu
un dia a París i anéssiu a l'església del barri on era Jacques Fesch, trobaríeu
una imatge curiosa, una imatge del bon lladre amb la cara de Jacques. Segurament
que tots nosaltres estem en el bon i el mal lladre, però Jesús hi és i ens
demana d'optar per una manera de ser o d'una altra, vèncer la temptació per
participar en el mateix camí de Jesucrist fins arribar al Paradís. "D'aquí
a cinc hores veure Jesucrist" Amb aquestes paraules acaba el dietari de
Jacques Fesch . Aquesta és la seva esperança que ens crida a compartir.
Homilia Primer Diumenge de Quaresma
21/02/2021
Fra Jacint Duran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada