Ahir, celebrant la Cena del Senyor, contemplàvem Jesucrist com l’Anyell de Déu consumit. Avui, commemorant la seva mort, el contemplem com l’Anyell de Déu sacrificat. Ho fem amb la frase del profeta Isaïes: “Com els anyells portats a matar, ell callava i no obria ni tan sols la boca”.
El profeta, per evocar el silenci de la víctima, la compara amb un anyell indefens i portat a l’escorxador. El protagonista del relat és el Servent sofrent de Iahvè: de vegades algú individual, de vegades algú col·lectiu, que pot referir-se al poble d’Israel, o a algun profeta destacat. Un i altres sempre són les víctimes indefenses de l’hostilitat de l’entorn.
La tradició del Nou Testament s’inspirà en els relats d’aquest Servent sofrent per explicar la passió i la mort de Jesús, el Servent de Iahvè en majúscula. La raó d’aquesta associació és per explicar que així com el sofriment d’aquest Servent no és en va, tampoc ho va ser el sofriment i la mort de Jesús: perquè es tracta d’un sofriment i una mort expiatoris, redemptors, que netegen les culpes, que guareixen, que són intercessors. Encara més, el profeta insinua un més enllà, quan diu: “s’elevarà i serà posat molt amunt”, una frase que la tradició cristiana la llegeix en clau resurrecció i glorificació de Jesucrist a les altures.
La carta als Hebreus expressava quelcom molt semblant quan deia, referent a Jesús: “aprengué en els sofriments què és obeir, i es convertí en font de salvació eterna”. Els sofriments de Jesús tenen una raó de ser, que és esdevenir font de salvació per a tots els humans que s’hi acostin. Es tracta, en suma, del misteri de la passió, la mort i la resurrecció de Jesús. Aquest és el misteri de la nostra fe, que com més la professem, com més la celebrem, i com més la compartim, amb més intensitat i més joia la viurem.
Avui hem proclamat finalment la passió de Jesucrist segons l’evangeli de Sant Joan, que presenta un canvi de calendari que pot passar desapercebut. Els altres evangelis expliquen que Jesús celebrà el sopar pasqual amb els seus deixebles (el Darrer Sopar), i que morí l’endemà. Però segons l’evangeli de Joan, Jesús mor el migdia del sopar pasqual, fent-ho coincidir amb el dia que es sacrificava l’anyell pasqual en el temple. No es tracta de cap error de calendari ni dels historiadors, sinó d’equiparar teològicament la mort de Jesús amb la mort de l’anyell pasqual, sacrificat aquell mateix dia, i consumit aquella mateixa nit.
“No li han de trencar cap os”, menciona l’evangeli, citant el ritual del sopar pasqual. La frase explica que a Jesús no li van trencar les cames perquè ja era mort, però sobretot corrobora que Jesús mort a la creu esdevenia el nou anyell pasqual sacrificat. Aquesta és la primitiva teologia cristiana, de matriu jueva, que veia en Jesús crucificat l’acompliment magnífic de tot el que significava l’anyell pasqual pel poble d’Israel.
Per aquesta raó, la frase de Joan Baptista al principi de l’evangeli de Joan: “Mireu l’Anyell de Déu: mireu el qui lleva el pecat del món”, assoleix el seu punt àlgid quan Jesús és enlairat a la creu. Sacrificat a la creu com Anyell de Déu, Jesús lleva el pecat del món. Ressuscitat a les altures com Anyell vivent, i amb la seva sang presentada al Pare, uneix els humans amb Déu, i uneix els humans entre sí. És que celebrarem demà a la Vetlla pasqual i el diumenge de Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada