El fragment que hem escoltat del llibre del Deuteronomi tenia un vocabulari molt repetitiu. Aquesta insistència és habitual en tot el llibre i forma part de la seva intenció retòrica. Tres vegades hem escoltat l’expressió “decrets i prescripcions”, acompanyada dels verbs escoltar, complir i posar en pràctica, també repetits. El missatge és clar: cal assumir les prescripcions divines recollides en la Llei de Moisès.
Contràriament al que puguem pensar, els manaments divins no anul·len la nostra llibertat, sinó que la potencien. No ens retallen les ales, sinó que les eixamplen. No són obligacions, sinó compromisos.
Els manaments divins posen ordre intern i extern. També aporten perspectiva transcendent a la nostra vida. Per això Jesús, a l’evangeli, ens dirà que el Regne de Déu que ell predica i la Llei de Moisès són realitats equivalents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada