"El rei
Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves", ens
explicava l'evangeli. Nosaltres, que
som lectors cristians molt distants d'aquests esdeveniments, que fa anys que
venim a missa i escoltem aquests textos, si ens deixem portar per la devoció ‒ i per certa candorositat‒, haurem d'estranyar-nos de la reacció, inquieta, d'Herodes
i la seva cort, en saber la noticia del naixement de Jesús. ¿Com pot ser que el naixement del fill de Déu, el messies d'Israel i el redemptor de tots els pobles provoqués
inquietud? Hauria de ser tot al contrari!
De fet, l'evangeli de l'Epifania
que hem proclamat presenta un contrast molt alliçonador sobre el tancament i l'obertura a la manifestació de Déu: per una banda apareix
Herodes i la seva cort, que amb l'anunci dels mags veuen amenaçat el seu estatus de poder; per això ordeixen una
estratègia orientant els mags i reclamant notícies. Sentint-se enganyat pels
mags, la reacció d'Herodes esdevindrà contundent: seguint els relats
evangèlics, ordenarà una neteja ètnica dels nadons jueus de la contrada. Ho recordàvem
fa pocs dies en la diada dels Sants Innocents. Com diu la dita: morta la cuca,
mort el verí. Conclusió: no provoquis als qui ostenten el poder
perquè acabaràs rebent tu i els altres.
Herodes i la seva cort,
instal·lada a la capital, contrasta amb els altres personatges del relat: els mags, uns savis que venen d'orient (és a dir, de l'est), uns homes receptius,
confiats, atents als esdeveniments, que es deixen guiar per un estel que els portarà
més enllà de la capital, més enllà del tetrarca i de la cort que l'aplaudeix. L'estel,
que no entrarem a discutir quin color tindria, conduirà aquests homes fins a
Betlem, una zona rural. Allí, i no en l'audiència d'on sortien, contemplaran la
meravella de les meravelles i constataran que el seu llarg viatge ha merescut
la pena: «Entraren a
la casa i veieren el nen amb Maria».
Així
és com és manifesta Déu, sense eixordar, sense fer espectacle, sense
retòriques, sense aclaparar, sense fer exhibicions de cap mena.
Els segles han passat, i el
nostre món continua escenificant el mateix evangeli. Jesucrist segueix
manifestant-se en la discreció i el descobreixen els qui creuen en els estels i
les altures. Alguns continuen fent d'Herodes, dominant i manipulant al seu
interès. Altres segueixen fent discretament i convençudament de mags, iniciant viatges
que poden semblar utòpics o quimeres, obrint nous horitzons de convivència i
solidaritat, esquivant els paranys dels poderosos, assumint amb dignitat les
humiliacions, fixant la mirada en l'horitzó i no en l'immediat, encoratjant-nos
i animant-nos tothora des de llocs foscos on mai ningú no hi voldria ser.