Si busquem "marededéu" escrit tot junt en els diccionaris, trobarem la següent
definició: "Imatge de Maria com a mare de Déu,
generalment escultòrica i sovint venerada". Escoltant aquesta explicació
ens venen ràpidament a la memòria les imatges de Maria asseguda, sostenint el
Nen damunt la falda com a signe de la seva maternitat.
Expliquem això
per constatar com la nostra tradició cristiana (i la dels altres pobles de matriu
cristiana) ha assimilat en la cultura popular el que avui commemorem en la
litúrgia: a Maria com a mare de Déu. Per nosaltres es tracta de quelcom obvi,
però en els primers segles del cristianisme no era pas així malgrat la
reverència que de bell principi s'ha tingut per Maria. No va ser fins el
Concili d'Efes, l'any 431, quan es declarà solemnement a Maria com a
"Theotokos", com a mare de Déu. L'argument era que si Jesús era
plenament humà i plenament diví, la seva mare Maria mereixia el títol de
"mare de Déu". D'aleshores ençà aquesta declaració teològica s'ha integrat paulatinament en la religiositat cristiana i s'ha
popularitzat en totes les cultures de matriu
cristiana com la nostra.
En aquesta
església conventual també tenim una marededéu, però primer la contemplem de
petita a redós de la seva mare Anna, que és la titular de l'església; la
trobarem en un altar lateral com a Dolorosa i en un altre altar com a
Immaculada Concepció; al costat la contemplem com a marededéu de Montserrat: asseguda
i sostenint l'Infant a la seva falda; també apareix al costat com a mare del diví
Pastor, asseguda i amb l'Infant més crescut al seu costat.
Els
evangelis ens descriuen l'Infant posat en una menjadora i la tradició
pessebrística ens permet imaginar l'escena amb facilitat; però la nostra
tradició eclesial acostuma a mostrar-nos l'Infant damunt la falda de la mare,
com tenim en tants santuaris marians i esglésies. Es tracta d'una escena amb
significat teològic i també humà. El significat teològic l'hem explicat
breument i el significat humà és prou eloqüent: l'entranyable tendresa i emoció
que desvetlla Maria bressolant el seu fill Jesús a la falda. Així mateix ho feien
les nostres mares amb nosaltres quan érem petits. Així mateix ho heu fet o ho
feu les mares amb els vostres fills. Així mateix ho fan les vostres filles amb
els seus fills. Així mateix ho faran les vostres netes.
Per això avui, celebrant Maria com a mare de Déu, admirem no només la
seva maternitat terrenal i celestial, sinó amb ella ens admirem de la grandesa i
de la meravella de tota maternitat, que ens permet apreciar tot engendrament
com un acte transcendent, i valorar tot infantament com un regal diví.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada