Famílies refugiades (Sagrada Família 2017)

A la Unió Europea hi ha un estat que dedica fervorosament grans energies humanes i diners públics a "qüestions internes" com humiliar de manera sistemàtica un col·lectiu important de ciutadans que reivindiquen uns drets nacionals. Un altre estat europeu, Alemanya, dedica les energies humanes i els diners públics a acollir refugiats: des de l'any 2015 la població alemanya ha augmentat en més d'un milió d'habitants. És una quantitat molt significativa.

Una jove professora de llengua alemanya, procedent de Berlin, ens explicava recentment el procés d'assimilació d'aquest gran col·lectiu de refugiats. Ella dóna classes d'alemany en cursos d'inserció, i al tractar el tema habitual de la família descobria els drames que acompanyen bona part d'aquest col·lectiu: familiars morts en la guerra o els seus fills i dona han quedat en el lloc d'origen, germans que el procés migratori els ha portat a països diferents, o si són a Alemanya els han distribuït en diferents "lands". 

Aquesta migració tan trista la volem relacionar expressament amb el patriarca Abraham, el protagonista de la primera i la segona lectura. Ell també va ser un migrant d'Ur de Caldea cap a unes terres més occidentals que prometien ser millors: "Sortí del seu país sense saber on aniria" ens explicava la carta als Hebreus. Ell també confiava en un futur millor. Ell també, com bona part d'aquests refugiats, confiava en l'ajut diví. "No tinguis por, Abraham, jo sóc el teu protector" deia el llibre del Gènesi.

Hi ha, no obstant, una diferència abismal en els motius de la migració: Abraham, ho feia motivat per les promeses divines, i els refugiats ho fan atemorits pel caos social i polític que els ha tocat viure. Però la coincidència és, tanmateix, rellevant: el desig de pau i de progrés d'uns pobles del Pròxim Orient que a més viuen la fe i la religiositat amb una gran naturalitat i honestedat. Aquestes i altres famílies de refugiats campen i acampen silenciosament i semi ignorades en tants llocs no només d'Europa, també d'Àfrica i Àsia. Les recordem amb tendresa i les encomanem a la protecció de la Sagrada Família ‒a Josep, Maria i el Nen‒, de qui avui en celebrem la festa, Com expliquen els evangelis ells també experimentaren la migració, en el seu cas a Egipte, també per motius polítics: fugint de la persecució del rei Herodes.

Avui, dia de la família, encomanem les famílies migrades i refugiades, estiguin juntes o separades; encomanem les famílies separades per empresonaments, per trencaments, per qualsevol altre motiu; encomanem també les nostres famílies. Que l'ombra intercessora i benefactora de la Sagrada Família de Natzaret s'estengui sobre totes les famílies del món. Amén!