Santa Anna, sant Joaquim i la concepció de Maria (Immaculada Concepció 2017)

Si avui celebrem la Puríssima Concepció de Maria, no podem oblidar-nos dels seus pares! Si Maria fou puríssimament concebuda, alguna cosa haurem de dir dels seus genitors. Si ens preguntessin els noms dels pares de Maria, respondríem amb rapidesa: Santa Anna i sant Joaquim. Si ens preguntessin on ho vam aprendre, diríem espontàniament que ho vam aprendre a casa o a catequesi, o mirant les imatges de les esglésies. Si seguissin insistint-nos com sabem els noms si no apareixen mencionats en el Nou Testament, per sortir del pas i salvar la situació podríem respondre que deu ser una tradició molt antiga.

I tindríem raó! Perquè els noms de Joaquim i Anna apareixen en els evangelis anomenats apòcrifs, uns relats devocionals i populars antiquíssims que han deixat la seva petjada en la tradició cristiana. Un d’aquests escrits és el Protoevangeli de sant Jaume, de mitjans del segle II, que narra la concepció extraordinària de Maria que anticipa la concepció extraordinària de Jesús. Explica que sant Joaquim, descoratjat per no tenir fills, es retirà 40 dies al desert decidit a no menjar ni a beure fins que Déu el visités. Santa Anna restava sola, plorant la seva esterilitat i l’absència del marit; però un àngel la visità anunciant-li la futura concepció de Maria, i avisant-la que a sant Joaquim també se li havia aparegut un àngel anunciant-li el mateix. En suma, un relat semblant al que hem proclamat a l'evangeli sobre l'anunci angelical a Maria de la concepció de Jesús. Aquesta narració del Protoevangeli de sant Jaume testimonia que ja al segle II els cristians consideraven puríssims els orígens de Maria.

Vint segles després nosaltres som aquí, celebrant amb fidelitat aquesta consideració, una consideració de fe que no necessita cap anàlisi de l'ADN de Maria ni de la seva mare Anna per verificar la seva concepció immaculada. Perquè les nostres afirmacions no són deduccions científiques sinó que són deduccions de fe, que també tenen la seva lògica: Si Jesucrist, com a Fill de Déu, esdevingué igual a nosaltres però sense pecat, Maria també havia de gaudir d'aquesta immunitat extraordinària. Aquest paral·lelisme lògic també ens permet dir que així com Jesús patí temptacions durant la seva vida mortal i no caigué en elles, podem dir el mateix de Maria. En canvi, no podem dir el mateix de nosaltres, que no sols patim temptacions sinó que hi caiem en elles constantment. Per això demanem sempre en el Parenostre: "No permeteu que caiguem en la temptació". Per això li demanem constantment a Maria en l'Avemaria: "Pregueu per nosaltres, pecadors". Perquè nosaltres sí que som pecadors, i sí que caiem en la temptació.