Maneres de vetllar (Diumenge I Advent)

Iniciem el temps d'Advent amb canvis litúrgics ben constatables: uns els apreciem amb la vista com la corona d'Advent que assenyala l'itinerari de les quatre setmanes; també hi ha el color dels ornaments litúrgics que sortosament són morats i no presenten cap sospita electoralista. Altres canvis els captem en la dinàmica de la celebració, com l'omissió del "Glòria" inicial per a proclamar-lo solemnement la nit de Nadal;  també ho apreciem en la tria de lectures que ens preparen pel doble adveniment de Jesucrist: en el pessebre i en el tron de la glòria.

En l'evangeli que hem escoltat Jesús exhortava als seus deixebles a vetllar i a estar atents. Són exhortacions que avui se'ns dirigeixen a nosaltres, els creients, si ens atenem al que deia sant Pau en la segona lectura: que esperem activament la manifestació de Jesucrist, que ens preparem pel dia de Jesucrist en la plenitud dels temps. Perquè en aquest temps litúrgic d'Advent tenim entremesclats l'inici i la plenitud de la nostra fe en Jesucrist. L'inici de la nostra fe és creure en la seva primera vinguda a la terra i que celebrarem per Nadal. La plenitud de la nostra fe és creure en la seva segona vinguda gloriosa i triomfal, per instaurar de manera definitiva el Regne de Déu. Aquest plantejament teològic i litúrgic de l'Advent el podem sintetitzar en dues paraules: Encarnació i Escatologia, o l'Avui i el Demà en majúscula, o el Present i el Futur en majúscula, dos moments que ens determinen una praxi molt concreta: que la fe en Jesucrist ens ha de servir per tocar de peus a terra, per encarnar-nos en les realitats que ens envolten, patint-les i compartint-les; també la fe en Jesucrist ens ha de servir per no perdre de vista l'horitzó celestial que tenim promès, un plus que ens permet treure llenya a tantes situacions que ens presenten com si fóssim a la fi dels temps.

És per aquest doble motiu (viure el Present i preparar el Futur) que hem de vetllar i estar atents com senyalava Jesús. Però no hem de vetllar de manera frenètica provocada per imminències de tota mena, ni tampoc vivint en un estat d'alerta permanent que acaba desgastant-nos i fent-nos abaixar la guàrdia i els ànims. Hem de vetllar a no deixar-nos desanimar per missatges convençuts que ens diuen que el que creiem és una il·lusió. Hem de vetllar que la recerca de seguretats i de tranquil·litat no difuminin la nostra esperança i ens instal·lin en la complaença. Hem de vetllar amb la mirada posada endavant, no posada enrere ni a un pam del nas, perquè ens quedarem sempre estancats i sense créixer. Hem de vetllar com a creients, amb la responsabilitat i amb la confiança que Déu és el nostre pare, que nosaltres som l'argila i que ell és el terrisser, i que tots som obra de les seves mans. Així ho proclamava en la primera lectura el profeta Isaïes, el profeta que descriu presents difícils i anuncia futurs captivadors.