Dilluns, 28 d’agost de 2017
Sant Agustí, bisbe i doctor de
l’Església
1Te 1, 1-5,8b-10/Sl 149/Mt 23,
13-22
La mort de
la Montserrat ens ha tocat a fons. També els darrers atemptats a Barcelona i
Cambrils. Tot i que els mitjans de comunicació ens van com insensibilitzant a
força de fer-nos veure una i una altra vegada imatges de violència i barbàrie
arreu, és molt diferent quan aquesta barbàrie, aquesta violència són a tocar de
casa nostra, quan afecten la nostra ciutat o persones conegudes. Aquestes morts
properes són com un cop de fuet, fan que hom desperti com d’un son profund i que,
en conseqüència, ens portin a reflexionar profundament sobre el fràgil do de la
vida i la necessitat d’unificar totes les forces possibles perquè aquest fràgil
do sigui preservat com un tresor preciós.
Des
d’aquesta perspectiva del do preciós de la vida, de la constatació que tota
vida és feble i preciosa a la vegada, per única i irrepetible, hom pot entendre
les paraules de Jesús, aquests “ais” als mestres de la Llei i fariseus que,
havent de ser guies i constructors de ponts (entre els homes i el Déu de
l’Aliança), esdevenen, en canvi, perversos agents de corrupció i de perdició: tanqueu a la gent l’entrada al Regne... el
prosèlit el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres... són les
dures paraules d’advertiment que Jesús els adreça.
La vida és
feble, per això és preciosa i cal protegir-la, perquè es pot perdre, es pot
arruïnar, es pot malmetre per sempre... com la d’aquests catalans de religió
musulmana tan joves la ment dels quals va ser manipulada fins a fer-los veure
com a “normal” la mort i l’assassinat. O com la vida de la Montserrat que fa
demanar-nos per una manera lúcida d’ajuda i d’acolliment que puguin fer sortir
de l’infern (i n’hi ha tants en aquesta terra, buscats o sobrevinguts,
d’inferns!) a persones com ella.
La Bona
Notícia de l’Evangeli, però, és que una altra vida és possible. El mateix Sant
Agustí, que avui celebrem, n’és un exemple. La seva conversió a Déu el féu
passar d’una vida buida i caòtica a una vida plena de sentit i útil per als
altres. Vaig trigar en estimar-vos, oh
formosor tan antiga i tan nova, vaig trigar a estimar-vos! I això que vós
estàveu dintre de mi i jo fora; i us buscava per fora... ens diu a les
seves Confessions. ¿Però qui és capaç
de saber quin pes no tingueren les pregàries i llàgrimes de la seva mare,
Mònica; i les paraules i vida exemplar del bisbe de Milà, Ambròs en aquesta
conversió? Per això l’Evangeli d’avui ens esperona, crec, a demanar-nos per la
gran responsabilitat que tenim, com a cristians del nostre temps, en la cura
dels altres; de preocupar-nos per a no ser mai una nosa o un escàndol per als
nostres germans, sinó persones que puguem reflectir en les nostres vides que,
efectivament, ara i aquí, UNA ALTRA VIDA ÉS POSSIBLE.