dissabte, 10 d’abril de 2021

A casa amb les portes tancades (Diumenge 2 Pasqua)

Eren a casa amb les portes tancades per por”. Ho escoltàvem a l’evangeli, referit als deixebles de Jesús. Estaven amagats per no seguir les passes fatals del seu mestre. La confiança i l’admiració per les persones ens duren fins que la situació se’ns gira en contra. Però Jesús ressuscitat es manifesta increïblement enmig d’ells, dient-los: “Pau a vosaltres”. No només això, també alena damunt d’ells dient-los: “Rebeu l’Esperit Sant”. Els qui estaven atemorits plegats, ara experimenten junts el Ressuscitat, i reben l’Esperit Sant, també junts. D’aquí la importància d’estar aplegats, compartint el dolent i el bo. Per això Tomàs, absent en un primer moment, gaudeix del Ressuscitat quan s’incorpora al grup de deixebles.

Nosaltres també som a casa, amb les portes tancades, no per por, però sí per prevenció i per complir les mesures sanitàries. Fins i tot tenim de nou les portes de la comarca tancades. És un bon moment per no quedar aïllats i cuidar la vida de la comunitat. Cal fer pinya, compartint incerteses, però sobretot experimentant que el Ressuscitat continua manifestant-se en les nostres assemblees dient-nos: “Pau a vosaltres” i alenant damunt nostre l’Esperit Sant.

La primera lectura, dels Fets dels Apòstols, també ens encoratja a cuidar les persones de la comunitat, de l’assemblea reunida, subratllant la dimensió social. D’aquelles primeres comunitats cristianes es diu: “Tenien tots els bens en comú”, “no hi havia ningú que visqués en la indigència”. Potser es descriu una situació idealitzada, però amb la intenció de subratllar que, compartir la fe en Jesús ressuscitat, demana compartir la realitat de la vida, quan és favorable i quan és adversa.

La primera carta de sant Joan explica quelcom semblant quan diu: “Si estimem Déu, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu”. També deia: “No hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell”. Aquesta és la lògica de la fe en Jesús, extreta de la lògica de l’amor paternal, del qual deriva l’amor filial, i que es tradueix en l’amor fraternal. Creure en Jesucrist demana aquesta dimensió horitzontal i comunitària de la vida. Per la fe esdevenim germans, no de sang, però sí de confessió de fe. Per això la importància de cuidar-nos i de reunir-nos com a germans en la fe. Aquest és el gran repte i la prova del cotó de la nostra vida cristiana.

diumenge, 4 d’abril de 2021

L’Anyell de Déu pasqual (Pasqua 2021)

Aquesta és la festa de Pasqua, en la qual l’Anyell veritable és immolat; i es marquen les portes amb la seva sang”. Aquesta frase apareix en el cant Exultet, que inicia solemnement la vetlla pasqual dins l’església, il·luminats per la llum del ciri pasqual, acabat d’encendre, acompanyats per les candeles enceses dels fidels.

Crist és l’Anyell veritable que esborra el pecat del món”, és una frase semblant, que es proclamarà en el Prefaci I de Pasqua, abans de la consagració del pa i del vi.

Així mateix, l’antífona de comunió de la Vetlla Pasqual ens dirà: “Crist, el nostre Anyell Pasqual, ha estat immolat. Prenguem el pa nou de la Pasqua, el pa de la sinceritat i de la veritat”.

Aquesta presentació de Jesús Ressuscitat com a Anyell Pasqual immolat procedeix de sant Pau, escrivint als Corintis: "Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat" (1Co 5,7). També sant Pere escriu “Crist és l’anyell sense tara ni defecte” (1Pe 1,19). Però sobretot és el llibre de l’Apocalipsi, que descriu a les altures la visió d’un “anyell dret com degollat” (Ap 5,6), una al·legoria a Crist ressuscitat i entronitzat a les altures i que serà el protagonista explícits dels capítols posteriors. El Nou Testament, identifica l’anyell del sopar pasqual de la tradició jueva amb Crist ressuscitat, el nou i veritable anyell pasqual que fent comunió al seu voltant, fem comunió amb Déu mateix. La litúrgia cristiana ho adapta convenientment a les celebracions del temps pasqual on anirem escoltant repetidament aquesta associació.

Per últim, la iconografia de Jesús ressuscitat, que trobem en tants llocs, el presenta amb la figura d’un anyell vivent, ajagut o dret, amb el cap rodejat  per una aureola amb el signe de la creu, i que sosté un estendard amb una banderola on hi ha gravada la creu.