“Em veig amenaçat de tots costats”, era la confessió del profeta Jeremies, explicant les conxorxes del seu entorn per eliminar-lo. Les seves declaracions anaven contracorrent i alteraven l’estatus sociopolític. Jeremies visqué presó i després exili per manifestar el que avui dia es consideraria com a delicte de traïció. Però no obstant l’hostilitat que vivia, la confiança del profeta en Iahvè es manté ferma amb proclamacions com aquesta: “Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal”. Aquesta convicció no estalvià penes i presons a Jeremies, però sí li proporcionà fidelitat en les seves sintonies divines i fortalesa interior davant els embats exteriors.
Sant Pau, escrivint als cristians de Roma, feia un discurs sobre el pecat humà en el món, afirmant que aquest envolta la condició humana des de bell principi. Adam esdevé el protagonista en un doble sentit: primer com a model de pecador que s’allunya del projecte diví, i segon com a model d’ésser humà volgut per Déu i que es materialitzarà perfectament en Jesús. Pecat i do, gràcia i desgràcia són dues realitats de la condició humana que pugnen constantment. Sant Pau afirma que gràcies a creure en Jesucrist guanyen el do i la gràcia: “la gràcia de Déu i el do generós s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist”.
En l’evangeli de sant Mateu, Jesús també anima els seus deixebles a no deixar-se vèncer per les hostilitats de l’entorn i per la malvestat humana que ens toqui viure. Per això els diu, i també ens diu a nosaltres: “No tingueu por dels homes”; és a dir, que no combreguem amb rodes de molí. I repeteix de no tenir por, ampliant el sentit: “No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima”; la violència física ens atemoreix a tots, però matar l’ànima depèn només de nosaltres. Per tercera vegada, Jesús insisteix a no tenir por: “No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats”; perquè la cura divina pels humans és constant si la sabem apreciar amb la simplicitat d'un ocell i no amb la prepotència exigent d’un ésser humà, capaç de negar Déu perquè no respon als seus plantejaments i ideologies. Per aquesta raó Jesús adverteix de no jugar amb foc amb el negacionisme diví: “a tothom que em negui davant els homes també jo el negaré davant el Pare del cel”. Tanmateix, intuïm que es tracta més d’un advertiment per animar la nostra confessió de fe que d’un judici irreversible.