Em veig amenaçat de tots costats (Diumenge 12)

“Em veig amenaçat de tots costats”, era la confessió del profeta Jeremies, explicant les conxorxes del seu entorn per eliminar-lo. Les seves declaracions anaven contracorrent i alteraven l’estatus sociopolític. Jeremies visqué presó i després exili per manifestar el que avui dia es consideraria com a delicte de traïció. Però no obstant l’hostilitat que vivia, la confiança del profeta en Iahvè es manté ferma amb proclamacions com aquesta:  “Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal”. Aquesta convicció no estalvià penes i presons a Jeremies, però sí li proporcionà fidelitat en les seves sintonies divines i fortalesa interior davant els embats exteriors.

Sant Pau, escrivint als cristians de Roma, feia un discurs sobre el pecat humà en el món, afirmant que aquest envolta la condició humana des de bell principi. Adam esdevé el protagonista en un doble sentit: primer com a model de pecador que s’allunya del projecte diví, i segon com a model d’ésser humà volgut per Déu i que es materialitzarà perfectament en Jesús. Pecat i do, gràcia i desgràcia són dues realitats de la condició humana que pugnen constantment. Sant Pau afirma que gràcies a creure en Jesucrist guanyen el do i la gràcia: “la gràcia de Déu i el do generós s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist”.

En l’evangeli de sant Mateu, Jesús també anima els seus deixebles a no deixar-se vèncer per les hostilitats de l’entorn i per la malvestat humana que ens toqui viure. Per això els diu, i també ens diu a nosaltres: “No tingueu por dels homes”; és a dir, que no combreguem amb rodes de molí. I repeteix de no tenir por, ampliant el sentit: “No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima”; la violència física ens atemoreix a tots, però matar l’ànima depèn només de nosaltres. Per tercera vegada, Jesús insisteix a no tenir por: “No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats”; perquè la cura divina pels humans és constant si la sabem apreciar amb la simplicitat d'un ocell i no amb la prepotència exigent d’un ésser humà, capaç de negar Déu perquè no respon als seus plantejaments i ideologies. Per aquesta raó Jesús adverteix de no jugar amb foc amb el negacionisme diví: “a tothom que em negui davant els homes també jo el negaré davant el Pare del cel”. Tanmateix, intuïm que es tracta més d’un advertiment per animar la nostra confessió de fe que d’un judici irreversible.

Us he pres sobre les ales (Diumenge 11)

“Us he pres sobre les ales igual que una àguila”. Es tracta d’una imatge digna d’una pel·lícula de fantasia, que Iahvè utilitza en el llibre de l’Èxode i en altres passatges de l’Antic Testament. Amb aquesta imatge tan evocadora, Iahvè expressa la protecció que dedica al poble d’Israel durant la llarga etapa pel desert. Però després de manifestar la seva sol·licitud, Iahvè exhorta Israel a escoltar i a complir les prescripcions de l’aliança del mont Sinaí, el pacte que els convertirà en un poble escollit, esdevenint el seu “reialme sacerdotal” i la seva “nació sagrada”. No és poca cosa!

Però la sol·licitud divina pels humans es concretarà especialment amb Jesucrist. Així ho manifestava sant Pau als Romans: “Déu ens dona prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors”. L’apòstol escriu convençut que l'amor diví pels humans s'expressa magníficament en Jesucrist, i que creure en ell esborra els pecats i ens fa justos a tots. Nosaltres li diríem que, malgrat creiem en Jesucrist, continuem pecant i essent injustos. Però ell ens respondria que ens manca fe; no per deixar de pecar, sinó per experimentar que Jesucrist expulsa el pecat del centre a la perifèria del nostre cor, i que creure en ell ens introdueix en un camí existencial de dignitat i humanitat que abans no teníem.

L’evangeli de Mateu explicava que Jesús digué als seus deixebles: “La collita és abundant però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors”. L’evangeli continuava explicant que tot seguit Jesús cridà els seus dotze deixebles i els envià a anunciar la Bona Nova de l’Evangeli. Fins i tot Jesús parla d’un poder guaridor atorgat als deixebles i que cal utilitzar: “No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar”. Tants segles després sembla que aquest poder s’hagi esfumat i que els pocs segadors que Jesús esmenta, avui dia s’hagin convertit en poquíssims. Però no hi valen lamentacions, el poder segueix actuant encara que no el veiem, i l’anunci que el Regne de Déu és a prop seguirà proclamant-se, encara que només quedi un sol cristià a la terra, cosa molt improbable. Per aquesta raó ens fem ben nostra i assumim amb convicció i joia la resposta del salm: “Som el seu poble i el ramat que ell pastura”.