En una llibreria a l’aparador hi havia una frase amb lletres
molt grosses com a reclam, que deia: “Ser cultos para ser libres”. Un reclam
bonic. La llibreria, però tenia la persiana mig tancada i un rètol més petit
que deia: se traspasa. Tot un símbol. Es parla sovint de que en la nostra
societat li falten valors. I és cert, ens movem pels interessos immediats molt
més que per valors viscuts i assumits. I no sols a nivell personal sinó
col·lectiu. Quan s’argumenta la necessitat de fer o no fer alguna cosa es
parla, principalment, dels avantatges econòmics. Aquests arguments s’ entenen; quan es parlar d’altres raons, es veu com una
justificació o una hipocresia que amaga les autèntiques raons. Les econòmiques.
Fins es fa lloança del cinisme, com una expressió de transparència i
honestedat, que sense cap pudor
s’expressa els propis interessos i
egoismes.
En aquests casos no es tracta que no es tinguin cap mena de
valors. Es tenen i molts i fins bons. Els valors, certament, són molt
importants. El problema, però, no són els valors, que poden ser molts i molt
bons, sinó l’escala de valors. O sigui, quines són les meves prioritats, què és
el que poso per sobre de tot. Què és el que li dono més importància, el que
motiva els meus actes de cada dia. Tothom té la veritat per una cosa que
valora, però davant del guany la veritat passa a un lloc totalment secundari.
El mateix podríem dir de la bondat, de la natura etc..Són valorats, però no en
primer lloc. Hi ha coses més importants, que valoro més. L’escala de valors, aquí
hi ha el nucli del problema.
La nostra fe cristiana no parla tan de valors sinó de
seguiment. De deixar-se atreure. Com diu Jesús en l’evangeli de Joan: “quan
seré alçat damunt la terra atrauré tothom cap a mi”. Ell és el gran valor. En
l’evangeli es parlar de seguiment, de fascinació. Jesús és el qui vertebra la
nostra escala de valors. El seguiment de Jesús estructura en nosaltres el cor
d’una manera de viure, veure i fer les coses de cada dia diferents i a la
vegada ben concreta. I Jesús no sols les expressa sinó que ell fa possible que les fem, com diu
l’evangeli: “sense mi no podeu fer res”; és l’ íntima comunió amb ell, com les sarments
amb el cep, el que fa possible seguir-lo. És deixar que la saba de la seva vida
corri per nosaltres el que possibilita transfigurar-nos, cristificar-nos.
L’opció de seguir-lo que té l’ origen en el més profund de la
nostra consciència. És el tu a tu, en la soledat habitada. En el profund de la
consciència. Sabent que “Ell és més gran que la nostra consciència”, i que
l’habita. Opció per seguir-lo, per
posar-lo com allò que més val, que es
valida, es fa real, en les mans, en l’obrar. Com diu sant Joan en la seva
carta: “que el vostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat”.
Els valors, millor, una escala de valors ha de madurar vers
la virtut. O sigui el fer. Però cal recordar el que diu Jesús: “sense mi no
podeu fer res”. Per això cal anar al sagrari de la pròpia consciència on ell hi
és, parla i ens enforteix.