dilluns, 14 de maig del 2018

PUJAR ON ELL HI ÉS



Diuen  que els sous són massa baixos, però crec que el problema està en que són massa elevats. Els sous són massa elevats certament en els esportistes d’elit, artistes,  i també, i sobretot, els sous no sols desproporcionats i injustos de directius i altres càrrecs més o menys necessaris. El problema no és que la gent tingui poc sinó que hi ha qui ha acumulat injustament al que correspon  als altres. Corre massa el pensament que no s’ha d’ajudar els pobres que això els fa ganduls. El problema és que s’ha culpabilitzat al pobre de la seva pobresa i es creu que aquell que s’ha apropiat d’immenses fortunes és per la seva vàlua i intel·ligència. El problema és pensar que contra més plena estigui la taula del ric més engrunes cauran i els pobres se’n beneficiaran. Estem veien que no és així, estem en el món on s’ha decretat que sobren persones, que s’ha descartat persones concretes amb nom i cognom, amb sentiments i il·lusions.
I el primer de tots els descartats és Jesús, Déu i home. Avui celebrem que aquest home descartat és també el Déu descartat. Aquest Jesús, home com nosaltres ha pujat a les altures del cel i és el Fill. I amb Jesús ha pujat tota la humanitat i ressonen en el cor de Déu Tri el crit de tots els desvalguts. Que és la veu de Crist.
I això és així perquè primer Déu ha baixat i s’ha fet u amb nosaltres. Perquè li interessa infinitament els nostres problemes i sofriments, els nostres anhels i il·lusions, esperances i alegries.  Però nosaltres hem descartat a Déu.
És com ho expressa Simone Weil en un dels seus poemes: “Crist mateix va descendir i em prengué:
L’amor em va acollir, però la meva ànima se n’apartava,
Culpable de pols i de pecat.
Però l’Amor ,que tot ho veu, observant
La meva entrada vacil·lant
Es va apropar fins a mi, i em va dir dolçament:
Hi ha alguna cosa que trobis a faltar?
Un invitat, vaig respondre, digne de trobar-se aquí.
Tu seràs aquest invitat, va dir l’Amor,
Jo el malvat, el desagraït? Ah estimat meu!
Jo no puc mirar-te.
L’Amor m’agafà la mà i em replicar somrient:
Qui ha fet aquests ulls sinó jo?
És cert Senyor, però jo els he embrutat; que la meva vergonya
Vagi on es mareig.
I no saps, va dir l’Amor, qui ha pres sobre seu la culpa?
Estimat meu! Llavors, podré quedar-me...
Seu, va dir l’Amor, i assaboreix
Vaig seure i vaig menjar. “
Això és el que ha fet Jesús amb la humanitat, amb mi. Res és estrany a Crist. Per això res de l’home és estrany a Déu. Per això res de Déu és estrany a l’home. Ara cal obrir-se a l’Esperit per poder fer que la seva voluntat que es fa al cel també es faci en la terra, tal com Jesús ens demanà que preguessin en el demanem en el Parenostre.



diumenge, 13 de maig del 2018

Ascendir per davallar (Ascensió 2018)


Ahir dissabte, a Barcelona, el dia s'aixecava rúfol, insinuant pluja. Així va ser. A mitja tarda, un cel encapotat deixava caure una pluja fina, discreta, persistent, que ho banyava tot, inclosa la bugada que, atrevidament, havíem estès a l'exterior. Però aquesta aigua que cau del cel en forma de pluja, anteriorment hi ha pujat, evaporada de la terra. Sense aquesta evaporació no es formarien els núvols, ni aquesta aigua tornaria a la terra en forma de pluja, de neu, de boira o de rosada.  

Aquest doble moviment: aigua que ascendeix evaporada i que davalla en forma líquida, ens explica la correlació entre l'ascensió de Jesucrist al cel (que celebrem avui) i la vinguda de l'Esperit Sant (que celebrarem diumenge vinent). Tal i com l'evaporació és imprescindible per gaudir de pluja benefactora, l'ascensió de Jesucrist és imprescindible perquè davalli l'Esperit Sant benefactor. Així entendrem el discurs de comiat de Jesús en l'evangeli de Joan, quan explica als deixebles que convé que se'n vagi, perquè altrament el Defensor, l'Esperit Sant, no vindrà sobre ells. 

Quan algú desapareix de manera inesperada diem que "s'ha evaporat". Semblantment podem dir de Jesucrist, "que s'evaporà", però no per desaparèixer, sinó per ascendir ressuscitat al seu lloc d'origen, que és a la dreta del Pare. Des d'allí, triomfant i victoriós, es farà present a través de l'Esperit Sant. El que Jesucrist desplegà a la terra de manera personal i culminà al cel de manera personal, ara en rebem els fruits de manera multipersonal i multiforme a través de l'Esperit Sant. Ell es fa present en el testimoniatge dels creients i en els sagraments, que manifesten la presència de Jesucrist en el món i en l'entorn eclesial. 

Però si ens preguntem a quina velocitat Jesucrist ascendí al cel, o quant va tardar per arribar a la dreta del Pare, aleshores convertirem la seva ascensió en una caricatura. Perquè Jesucrist enlairant-se a les altures és un "retrat teològic", és una "imatge teològica" immillorable que expressa la grandesa de Jesucrist, que expressa la seva divinitat, que expressa l'acompliment definitiu de la seva obra salvadora. 

Si l'aigua (evaporada o líquida) és una garantia de vida, Jesucrist entronitzat al cel i l'Esperit Sant davallant a la terra garanteixen una vida amb sentit, amb serenor, amb profunditat, però sobretot amb esperança en un més enllà sense fi.