“Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l'enamorat a la seva vinya.” Així començava un dels poemes més evocatius de la Bíblia hebrea, obra del profeta Isaïes. El que seria un cant popular durant la verema que tractava l’amor de dos enamorats, el profeta ho dedica a Iahvè, enamorat de la seva vinya que és Israel, que no ha correspost a tot el que ha rebut d'ell: “Per què em dona raïms agres quan jo n'esperava bon raïm?” es lamentava Iahvè. El poema afegeix que la vinya serà devastada: un anunci de les conquestes assíries i babilòniques que cauran sobre el poble. “N'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.”
El salm responsorial plorava aquesta devastació i clamava Iahvè perquè tingués cura d’Israel: “Déu de l'univers, gireu des del cel els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta.” Així mateix, nosaltres, quan ens sembli que Déu ens ha deixat de la seva mà, no ho lamentem, sinó que clamem la seva proximitat sense embuts, bo i reflexionant sobre els nostres comportaments.
Sant Pau exhortava als cristians de Filips a no perdre els nervis: “Germans, no us inquieteu per res.” No és fàcil no inquietar-se per res, però l’apòstol donava pistes: “A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica.” Quantes vegades no haurem perdut la calma i els nervis perquè no hem sabut aturar-nos una estona pregar, tot i saber el bé que ens això ens fa?
L’evangeli de sant Mateu també parlava de vinyes. Jesús explicava la paràbola del propietari d’una vinya que encarregava la seva cura a uns vinyaters. Les sintonies amb el cant de l’enamorat a la seva vinya del profeta Isaïes són evidents, amb un plus de crítica als responsables d’Israel que s’han apropiat sense escrúpols d’una vinya que és propietat divina. De fet, la paràbola llegeix la mort de Jesús com una transformació de la vinya d’Israel gràcies a la seva resurrecció: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen.” Jesús es serveix d’un salm messiànic per anunciar que la vinya del Senyor el presenta com a referent principal i que entre tots hem de fer-la fructificar. Així ho va fer de manera ben carismàtica Sant Francesc d’Assís en el segle XIIè, del qual celebrem els vuit-cents anys de la seva mort amb un any jubilar. Donem gràcies a Déu pels seus fruits en la vinya eclesial. Uns fruits que perduren amb raïms bells i gustosos en la família franciscana, formada per persones laiques, monges i frares.
