"Rebeu l'Esperit Sant!", deia Jesús a l'evangeli de Joan. La
frase es pronuncia el capvespre de Pasqua, quan Jesús es manifesta ressuscitat als
deixebles. També afegeix: "A qui
perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu,
quedaran sense perdó". Confessem que, de sempre, ens ha impressionat
aquesta sentència de Jesucrist. Rebre l'Esperit Sant va associat amb autoritat
religiosa, però sobretot amb proximitat amb l'àmbit diví. Rebre l'Esperit Sant,
ens hauria de provocar tremolor de cames personal, comunitari i eclesial, per
la gran càrrega de responsabilitat i d'honestedat que això demana, quelcom no
gens fàcil de gestionar, de vegades fent-ho amb rigorisme i excés de zel, i
d'altres de manera pusil·lànime i vergonyant.
Perquè l'Esperit Sant ens obre
un cercle concèntric, annex al cercle diví: i això són paraules majors! L'Esperit
Sant és molt més que un regal diví perquè els creients estiguem contents, és
molt més que una força interior que ens empeny: es tracta de participar directament
de la proximitat amb Déu, el Pare, i amb el seu fill, Jesucrist. L'Esperit Sant
eixampla el cercle de comunió amb Déu que Jesucrist ens va obrir, i que manté
obert des del cel, assegut a la dreta del Pare.
Els Fets dels Apòstols ens
explicaven la vinguda de l'Esperit Sant de manera més espectacular que a
l'evangeli: a cops de vent impetuós, amb llengües de foc, amb el do de parlar llengües,
i amb gran admiració col·lectiva. Aquesta escena és la que ha immortalitzat la
iconografia cristiana per la seva expressivitat, però adonem-nos que ens dona un
missatge paral·lel al de l'evangeli de Joan: l'Esperit Sant és un apropament tangible
de la divinitat als humans, és eixamplar el cercle de proximitat amb Déu a tots
els pobles i llengües, és admirar-nos comunitàriament de les grandeses que Déu
fa enmig dels humans, és senyalar un camí clar i ben traçat vers les
altures celestials, que és el final de la nostra aventura humana. Cuidar aquest
camí és una enorme responsabilitat.
L'Esperit
Sant és, en definitiva, el certificat de garantia de la proximitat divina, és
la xarxa segura i gratuïta de connectivitat amb Déu, i això ens ha de suscitat
un grandíssim respecte i reverència. La pandèmia passarà, les conseqüències de
tota mena passaran, la negació del sagrat que defineix fins ara la nostra
cultura passarà, nosaltres passarem, però els dons de l'Esperit Sant no
passaran mai.