diumenge, 31 de maig de 2020

L'Esperit Sant que eixampla el cercle (Pentecosta 2020)

"Rebeu l'Esperit Sant!", deia Jesús a l'evangeli de Joan. La frase es pronuncia el capvespre de Pasqua, quan Jesús es manifesta ressuscitat als deixebles. També afegeix: "A qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó". Confessem que, de sempre, ens ha impressionat aquesta sentència de Jesucrist. Rebre l'Esperit Sant va associat amb autoritat religiosa, però sobretot amb proximitat amb l'àmbit diví. Rebre l'Esperit Sant, ens hauria de provocar tremolor de cames personal, comunitari i eclesial, per la gran càrrega de responsabilitat i d'honestedat que això demana, quelcom no gens fàcil de gestionar, de vegades fent-ho amb rigorisme i excés de zel, i d'altres de manera pusil·lànime i vergonyant. 

Perquè l'Esperit Sant ens obre un cercle concèntric, annex al cercle diví: i això són paraules majors! L'Esperit Sant és molt més que un regal diví perquè els creients estiguem contents, és molt més que una força interior que ens empeny: es tracta de participar directament de la proximitat amb Déu, el Pare, i amb el seu fill, Jesucrist. L'Esperit Sant eixampla el cercle de comunió amb Déu que Jesucrist ens va obrir, i que manté obert des del cel, assegut a la dreta del Pare. 

Els Fets dels Apòstols ens explicaven la vinguda de l'Esperit Sant de manera més espectacular que a l'evangeli: a cops de vent impetuós, amb llengües de foc, amb el do de parlar llengües, i amb gran admiració col·lectiva. Aquesta escena és la que ha immortalitzat la iconografia cristiana per la seva expressivitat, però adonem-nos que ens dona un missatge paral·lel al de l'evangeli de Joan: l'Esperit Sant és un apropament tangible de la divinitat als humans, és eixamplar el cercle de proximitat amb Déu a tots els pobles i llengües, és admirar-nos comunitàriament de les grandeses que Déu fa enmig dels humans, és senyalar un camí clar i ben traçat vers les altures celestials, que és el final de la nostra aventura humana. Cuidar aquest camí és una enorme responsabilitat. 

L'Esperit Sant és, en definitiva, el certificat de garantia de la proximitat divina, és la xarxa segura i gratuïta de connectivitat amb Déu, i això ens ha de suscitat un grandíssim respecte i reverència. La pandèmia passarà, les conseqüències de tota mena passaran, la negació del sagrat que defineix fins ara la nostra cultura passarà, nosaltres passarem, però els dons de l'Esperit Sant no passaran mai.