La tradició popular catalana, anomena Pasqua florida la festa de la resurrecció
de Jesucrist i Pasqua granada la
festa de Pentecosta. Aquests noms provenen del cicle primaveral, que desvetlla
la florida de la natura durant la seva primera lluna, i després de cinquanta
dies d'efervescència es contemplen els seus fruits granats.
La Pasqua granada —Pentecosta—, és la festivitat que es celebra a l'aplec de sant Aniol d'Aguja i que enguany s'ha suspès. El sotrac col·lectiu de la pandèmia també ens ha afectat. Per això, a Sant Aniol serà Pasqua granada, però no lluïda.
Enguany l'esplanada de davant el refugi no estarà plena de gent fent preparatius. Al coll de Clarioles no sonaran les gralles, ni es cantarà "Dintre la comarca de l'Alta Garrotxa en lloc molt feréstec i encinglerat, cada any s'hi celebra una festa animada, que a tothom té el cor robat". Baixant del coll no s'escoltarà l'Ave Maria de Lourdes, ni la campana que avisarà per anar a missa; tampoc es venerarà el sant ni se li cantaran els goigs, sobretot l'estrofa: "Cureu tota malaltia, i fins el mal contagiós, pregueu al Fill de Maria que ens faci mercès a tots". No hi haurà encantament de coques, ni elecció de pubilla i hereu, ni sardanes, ni arròs, ni cant dels adéus, ni rialles i somriures de complicitat. Per això, a Sant Aniol serà Pasqua granada, però no lluïda.
No obstant això, avesats a superar contrarietats de tota mena que sovint alteren les programacions, ens recordem mútuament una altra estrofa dels goigs: "Per Vós cobren alegria, molts enmig de ses tristors, pregueu al Fill de Maria que ens faci mercès a tots". No hem d'amagar el cap sota l'ala davant aquesta pandèmia que ha aturat el ritme del planeta. Però tampoc hem de quedar-nos esporuguits a casa.
Hem de recuperar la normalitat seguint l'exemple eloqüent dels boixos de totes mides que omplen l'Alta Garrotxa. Hem contemplat la malura que s'apoderà d'ells i la seva devastació progressiva. Paratges amarats del seu color verd fosc i de la seva olor peculiar, quasi a resclosit, quedaven assecats i plens de larves, que s'enganxaven a la roba quan passaves entremig. Però la primavera passada, el camí de sant Aniol ja mostrava alguns llucs que rebrotaven, i aquesta primavera segur que són més manifestos. La malura s'anirà oblidant a la mesura que la força de la natura retorni a la muntanya l'esplendor malmès. Nosaltres hem de fer el mateix.
Pasqua granada és escampar els fruits que ha fet brotar la Pasqua florida. Pentecosta és escampar la vida nova que ha fet brotar la resurrecció de Jesucrist. Els boixos rebrotant que acompanyen el camí de sant Aniol ens ho recordaran fins que celebrem de nou l'aplec.
La Pasqua granada —Pentecosta—, és la festivitat que es celebra a l'aplec de sant Aniol d'Aguja i que enguany s'ha suspès. El sotrac col·lectiu de la pandèmia també ens ha afectat. Per això, a Sant Aniol serà Pasqua granada, però no lluïda.
Enguany l'esplanada de davant el refugi no estarà plena de gent fent preparatius. Al coll de Clarioles no sonaran les gralles, ni es cantarà "Dintre la comarca de l'Alta Garrotxa en lloc molt feréstec i encinglerat, cada any s'hi celebra una festa animada, que a tothom té el cor robat". Baixant del coll no s'escoltarà l'Ave Maria de Lourdes, ni la campana que avisarà per anar a missa; tampoc es venerarà el sant ni se li cantaran els goigs, sobretot l'estrofa: "Cureu tota malaltia, i fins el mal contagiós, pregueu al Fill de Maria que ens faci mercès a tots". No hi haurà encantament de coques, ni elecció de pubilla i hereu, ni sardanes, ni arròs, ni cant dels adéus, ni rialles i somriures de complicitat. Per això, a Sant Aniol serà Pasqua granada, però no lluïda.
No obstant això, avesats a superar contrarietats de tota mena que sovint alteren les programacions, ens recordem mútuament una altra estrofa dels goigs: "Per Vós cobren alegria, molts enmig de ses tristors, pregueu al Fill de Maria que ens faci mercès a tots". No hem d'amagar el cap sota l'ala davant aquesta pandèmia que ha aturat el ritme del planeta. Però tampoc hem de quedar-nos esporuguits a casa.
Hem de recuperar la normalitat seguint l'exemple eloqüent dels boixos de totes mides que omplen l'Alta Garrotxa. Hem contemplat la malura que s'apoderà d'ells i la seva devastació progressiva. Paratges amarats del seu color verd fosc i de la seva olor peculiar, quasi a resclosit, quedaven assecats i plens de larves, que s'enganxaven a la roba quan passaves entremig. Però la primavera passada, el camí de sant Aniol ja mostrava alguns llucs que rebrotaven, i aquesta primavera segur que són més manifestos. La malura s'anirà oblidant a la mesura que la força de la natura retorni a la muntanya l'esplendor malmès. Nosaltres hem de fer el mateix.
Pasqua granada és escampar els fruits que ha fet brotar la Pasqua florida. Pentecosta és escampar la vida nova que ha fet brotar la resurrecció de Jesucrist. Els boixos rebrotant que acompanyen el camí de sant Aniol ens ho recordaran fins que celebrem de nou l'aplec.
Fra
Jordi Cervera, vigília de Pentecosta 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada