Escoltant el discurs de Jesús
a l'evangeli sobre deixar de veure'l i tornar-lo a veure, alguns deixebles
confessen sense embuts: "No sabem
pas què vol dir". Nosaltres, en canvi, amb tants segles de tradició
cristiana, sí que sabem què vol dir: Jesús anuncia la seva mort i resurrecció.
Malgrat tinguem aquests
coneixements, el més complex és acceptar de manera personal, comunitària i
eclesial, aquesta dinàmica: experimentar la seva absència i la seva presència, plorar
i alegrar-nos a causa d'ell, patir i gaudir el seu seguiment. Són dues cares inseparables
de la moneda del deixeble, són dues realitats entremesclades.
El ritme quotidià de la
litúrgia ens serveix de pont entre els dos extrems. Aleshores les absències són
més sofertes i les presències més serenes; els plors i patiments són més
mitigats, i les alegries i gaudis esdevenen més discrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada