El profeta Amós continua
acompanyant-nos en la primera lectura, com ho feia el diumenge anterior. Segueix
expressant sense defallir la mateixa contundència contra els poderosos i els
benestants. Alguns partits i moviments polítics bel·ligerants, si fossin
manifestament creients, el tindrien per patró. Ens crida particularment
l'atenció quan diu que els benestants "s'estiren en llits de marfil", una imatge altament descriptiva
del gran luxe que envoltava aquells habitants de Samaria. El profeta els critica per la insensibilitat que provoca la seva riquesa:
"que no els fa cap pena el desastre
de les tribus de Josep", progressivament conquerides pels terribles
assiris.
En la segona lectura, sant
Pau aconsella al seu company d'evangelització Timoteu. Entre altres coses li
diu: "Lluita en el noble combat de
la fe i guanya't la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat".
Si el profeta Amós desplega una mirada horitzontal, social i
crítica; l'apòstol ens assenyala amunt, el més enllà, la vida futura, la vida
eterna, com a horitzó final de la nostra fe. Les nostres lluites de fe han d'estar encarnades en la quotidianitat, trepitjant de peus a terra i sensibles al que ens envolta, però anant sempre més enllà,
besllumant un horitzó més ample, més obert, més pur, com a colofó feliç de la
nostra existència.
La paràbola del ric Epuló i
del poble Llàtzer té un component social indiscutible, que també expressa la
insensibilitat del benestant criticada per Amós. La menció d'anar vestit de
"porpra i de lli finíssim",
descriu la selecta posició d'Epuló en vida, però amb el contrast que en el més
enllà li toca estar en un lloc de turments. Al contrari de Llàtzer, que en vida
era un pobre miserable, però al morir "els àngels el portaren a la falda d'Abraham". De fet, la
paràbola que Jesús explica ens situa en l'àmbit de la vida eterna que mencionava sant
Pau. Per això ens descriu una intensa activitat en el més enllà: Llàtzer és enlairant al sí d'Abraham; Epuló és enviat al lloc dels turments; Epuló demana ajut
en els seus sofriments; Abraham li respon que no és possible, que la fossa que
els separa és immensa; Epuló segueix insistint, demanant una intervenció celestial
a favor dels seus germans que són a la terra, però també és desatès en la seva
petició.
Insistim en subratllar de la
paràbola la connexió tan natural entre la vida terrenal i la vida celestial, i
viceversa. Els lligams apareixen com a inqüestionables i això hauria de
sacsejar la nostra mentalitat moderna, allunyada per definició del més enllà,
de la vida eterna, de la vida celestial, d'anar al cel com a plenitud de la nostra
vida terrenal. La nostra mentalitat moderna és molt sensible a les problemàtiques
socials i ecològiques, oblidant volgudament la sensibilitat de les realitats transcendents. No ens deixem marcar gols!