diumenge, 22 de setembre de 2019

La intel•ligència i la prudència (Diumenge 25)


"No oblidaré mai això que fan", diu Iahvè en la primera lectura, per boca del profeta Amós. L'advertiment diví i la denúncia del profeta s'adrecen als forts: avui en diríem els qui dominen el mercat econòmic, financer i laboral. El profeta els acusa d'aprofitar-se dels febles sense cap escrúpol. Déu els posarà a to en el seu moment, els diu.

En el fragment de la 1a carta als Tessalonicencs, sant Pau sembla un acomodatici quan demana que es pregui pel rei i per tots els qui tenen autoritat. La raó l'explica tot seguit: "perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena". L'apòstol coneixia la situació d'indefensió de les primitives comunitats cristianes i les volia protegir amb aquestes exhortacions. Per això també afegeix: "evitant les baralles i discussions". De fet, tornem al tema de la primera lectura, perquè en cas de baralles i discussions, les primitives comunitats cristianes en sortirien clarament malparades a causa de la seva feblesa social. De fet, evitar les baralles i les discussions és una tasca difícil en tot temps. També ho és avui dia, quan la nostra cultura mediàtica les promociona per mantenir les audiències, o per esdevenir l'altaveu dels qui volen dominar l'opinió pública. Però no només en els mitjans de comunicació, sinó en tots els àmbits, les baralles i les discussions les acostumen a fomentar els més forts, o els qui pugnen per ser els més forts: per sotmetre, per dominar, o per humiliar els més febles. Això que diem ens pot ajudar a entendre la realitat que vivim a Catalunya des de fa un parell d'anys. Els forts promocionen les baralles i les discussions per exhibir el seu poder. Els febles les esquiven tant com poden, perquè tenen totes les de perdre.

Però la meva mare sempre deia: "Dos no es barallen si un no vol". No barallar-se, en aquest cas va més enllà d'ostentar conviccions pacifistes. No barallar-se és l'estratègia intel·ligent del feble perquè no se'l mengi el més fort. Evitant la baralla, el feble esquiva els embats del fort i no gasta inútilment les seves forces limitades. És com el cas de l'administrador de l'evangeli, que malversava els béns del seu amo. Veient la situació, i adonant-se de la seva feblesa, no es baralla ni es discuteix: actua de manera intel·ligent per salvar la pell. Fins i tot és lloat pel Senyor dient-li que ha estat prudent.

La intel·ligència i la prudència són dues qualitats que els més forts es poden permetre el luxe de no tenir, però els més febles estem obligats a tenir-les i a exercir-les amb paciència i discerniment en tots els àmbits de la vida. Altrament, sempre sortirem malparats si caiem en el parany de les baralles i les discussions.