Aquest és el sentit de la solemnitat de Tots els Sants que avui commemorem, una celebració que convida a aixecar la mirada per contemplar les altures fins que tinguem adolorida la nuca. No estem habituats al gest físic i mental de mantenir la mirada enlairada vers el cel, com si no hi hagués res a veure. Però el llibre de l’Apocalipsi diu tot el contrari i descriu una activitat celestial impressionant: multituds procedents dels quatre punts cardinals, el tron diví, l’Anyell Jesucrist a la dreta, tots els àngels al voltant, i seguits dels vint i quatre ancians i dels quatre vivents. Aquesta escenografia celestial es complementa amb la proclamació d’un càntic de veneració divina: “Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles”. Aquesta litúrgia celestial és la raó de ser de les nostres litúrgies terrenals, unint-nos en comunió amb aquesta immensa assemblea, i enfortint els nostres anhels de vida celestial.
Per aquesta raó les benaurances que Jesús proclama en l’evangeli de sant Mateu concreten la seva realització en el futur: seran consolats, posseiran el país, seran saciats, seran compadits, veuran Déu, seran reconeguts com a fills. Però el discurs de Jesús manté la tensió entre el present i futur i proclama que el Regne de Déu, ja en aquesta vida, és pels pobres en l’esperit i pels perseguits per ser justos. A més, declara que les ofenses, les persecucions i calúmnies rebudes pel fet de ser deixebles seus esdevenen com un certificat de garantia de la recompensa celestial. Així ho rematava Jesús dient, en present: “la vostra recompensa és gran en el cel”.
La solemnitat de Tots els Sants d’avui i la commemoració dels Fidels Difunts de demà eixamplen la nostra mirada existencial vers les altures. També ens encoratgen a encarar amb fe, amb esperança i amb caritat el sentit de les nostres vides i les múltiples dificultats que tothora ens envolten.