4 d’octubre de 2022
No està de moda ser petit. Potser no ho ha estat mai, però en el nostre segle XXI, el segle en què se suposa que s’han superat tants de tabús (i un be negre!)... no, no està de moda ser petit.
No està de moda ser petit en una societat com la nostra feta de valors, diguem-ne, màxims (no en l’ètica, per descomptat) que ens criden cada cop a ser més empoderats de nosaltres mateixos, a ser més cool que ningú altre, a ser més joves (encara que tingui 90 anys), a ser més sans (fins a tornar-nos uns hipocondríacs), a ser més i més i més entrant així en un vertigen incansable de superació d’un mateix, com si ens haguéssim d’actualitzar perpètuament en una versió cada cop més nova i millorada a l’estil d’un smartphone de darrera generació... i tot per aconseguir uns quants likes més en la nostra xarxa social preferida d’amics que mai no veurem, que mai no coneixerem, i que per tant mai no estaran al nostre costat quan la realitat de la vida se’ns imposi amb els seus problemes i limitacions... Volem ser més i això deixant pel camí tants i tantes germans nostres que somien amb aquesta mena de “paradís” que ens vénen dient-nos que és a l’abast de tothom... però a on tothom no hi pot arribar com tristament ens diu l’augment de suïcidis en els nostres països rics. Confessem-ho: en el nostre món capitalista només es pot ser més a costa d’empobrir un altre. El gran es menja el petit. I, en canvi, Jesús exalta el senzills, els petits; no els grans i poderosos.
Divendres passat els nostres veïns, els germans Corazonistas, estaven de festa. Celebraven l’aniversari 201 de la fundació de la seva congregació, que no és poca cosa. Era molt bonic veure des del nostre bosquet els nens més petits de P3 o P4 ballant, cantant, pregant... Era bonic veure’ls ser ells mateixos, sense complexos, gaudint de tot el programa festiu amb intensitat, com només pot i sap fer-ho un nen. Mirant-los és quan hom comença a entendre les paraules de Jesús de l’evangeli d’avui que són, recordem-ho, una pregària d’acció de gràcies sortida del cor agraït de Jesús, sorprès de com actua el Pare: Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot allò que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. Què bo el nostre Pare del cel, que no es deixa entabanar per totes les nostres màscares i dissimulacions per creure’ns qui-sap-què. Un Pare que mira amb deler els petits perquè són senzills; els senzills perquè es fan petits.
No, no està de moda ser petit. Primer de tot, perquè humanament parlant no podem tornar a ser nens i nenes amb la innocència d’abans; i, després, perquè per tornar-se petit i senzill cal lluitar. I lluitar cansa i cansar-se no està ben vist en el nostre món actual on tot s’ha d’aconseguir amb el mínim esforç, no sigui que ens estressem. Però els qui creiem en Jesús sembla que no tenim altre opció, segons l’Evangeli, si és que volem que el Pare es complagui en nosaltres; si volem que el Pare segueixi parlant-nos amb deler; si volem tenir un cor ben adobat perquè hi arreli la llavor del Regne. Haurem de saber dir “no”; a saber dir “això no és just”; a saber dir “això no és cert”; a saber dir “això no és l’Evangeli de Jesús” quan toqui per poder fer-nos senzills i petits i immensament lliures perquè ho haurem escollit, perquè haurem optat per ser com Jesús; perquè haurem fet com Francesc d’Assís, que voluntàriament es féu pobre, voluntàriament es féu humil, voluntàriament es féu germà de tothom i esdevingué així l’home més lliure de tots imitant Jesús i contagiant a tothom aquesta mena de llibertat.
La Bona Notícia
aquest vespre és que Jesús sap que no és fàcil tornar-se petit, que no podem
fer-ho amb les nostres soles forces. Hi ha tantes inèrcies arrelades a les
nostres vides!!! I davant de la nostra impotència avui, aquest vespre mateix,
torna a dir-nos: Veniu a mi, tots els qui
esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos
deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant
desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera. Acollim sense pors la invitació de Jesús
per a néixer de nou i tornar-nos petits, com ho féu Sant Francesc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada