Sense reticències (Diumenge 28)

“D’ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor”. Pronunciava aquesta frase Naaman de Síria, cap de l’exèrcit arameu, poble veí i sovint contrincant del regne d’Israel. La raó de la frase és la resposta positiva per haver estat guarit de lepra per mediació del profeta Eliseu: l’home de Déu ha acollit l’estranger sense reticències i això ha provocat que l’estranger aculli Iahvè, el Déu d’Israel, sense reticències. Quan no hi ha reticències les relacions flueixen per ambdues bandes, la positivitat ho envaeix tot i tothom se’n beneficia.

A l’evangeli de sant Lluc, Jesús, com Elies, no manifesta reticències davant els deu leprosos quan li criden de lluny: “Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres”. Tampoc els leprosos mostren reticències quan Jesús els diu que es presentin als sacerdots sense cap indici de guarició, però “mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra”. La manca de reticències per ambdues parts genera la guarició dels leprosos, dels quals només un estranger, com el cas de Naaman en la primera lectura, dona glòria a Déu sense reticències: amb grans crits, prosternant-se als peus de Jesús amb el cap fins a terra com a reconeixement de la seva grandesa.

Sant Pau escriu a Timoteu que no tingui reticències d’anunciar la grandesa de Jesucrist ressuscitat d’entre els morts, pel qual fins i tot mereix la pena sofrir. Li diu: “Aquesta és la bona nova que jo predico i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor”. L’apòstol afegeix que “si som constants en les proves també regnarem amb ell”. Bandejar les reticències implica perdre seguretats, però aquestes es recuperaran amb escreix.

Les reticències en la fe ens allunyen de Déu, de Jesucrist i de la comunitat; les reticències amb els qui convivim, estrangers o gent propera, ens allunyen d’ells i de l’entorn que compartim. No és fàcil abaixar la guàrdia a les reticències, i sovint ens deixem portar per espirals de negativitat, però el profeta Eliseu, l’home de Déu, i Jesús, el fill de Déu, ens assenyalen els bons fruits socials i religiosos que produeixen les relacions sense reticències.