“El Senyor no té miraments amb el prestigi dels homes”, ens deia la primera lectura. Just el contrari del tarannà humà, que tenim molts miraments amb el prestigi dels altres, fins al punt de condicionar el nostre tipus de relacions: com més prestigi tingui una persona més li anirem al darrere i millor la tractarem; i com menys prestigi tingui, menys li anirem al darrere i pitjor la tractarem. De fet, la lectura posa de relleu que Déu acull amb els braços ben oberts els mancats de prestigi, que acostuma a coincidir amb els més indefensos i desvalguts. Per això la resposta del salm deia: “Quan els pobres invoquen al Senyor, ell els escolta”. Nosaltres, no tant.
En la segona lectura, Sant Pau escriu a Timoteu explicant-li la seva situació: empresonat i sentenciat a mort, comparteix les seves vivències: “Durant la meva primera defensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat: tothom m’abandonà”. És el que acostuma a succeir quan una persona es queda inesperadament sense prestigi: es queda sola. Però l’apòstol, que no cercava prestigi, sinó ser fidel al seu compromís d’anunciar l’evangeli de Jesucrist ho diu clar i català: “El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial”.
L’evangeli de sant Lluc explica una paràbola de Jesús en la mateixa línia: un fariseu, home de prestigi, resa satisfet de la seva condició privilegiada i del seu bon fer; un tros lluny, un publicà, home sense prestigi pel seu mal ofici de cobrar impostos, s’acusa humil per la seva condició de pecador. El comentari final de Jesús és incisiu: “Us asseguro que aquest tornarà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”. El fariseu cau en el gran error de comparar-se amb els altres: busca qui és pitjor per avaluar la seva situació i justificar tot el que fa. El publicà només es fixa en ell mateix: reconeix els seus pecats i demana perdó. El publicà cercà compassió i el fariseu cerca aplaudiments. El creient que cerca compassió en la pregària la troba; el creient que cerca aplaudiments en la pregària roman sempre insatisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada