Superar els defalliments (Diumenge 29)

“Els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d'Israel”. Ho escoltàvem a la primera lectura, quan els israelites són en plena travessa pel desert i el defalliment s’ha apoderat d’ells: és el moment propici d’aprofitar la seva feblesa i atacar-los. Organitzant la defensa, Moisès també defalleix, perquè la seva intercessió per la victòria no aconsegueix els resultats esperats. Però amb el suport del seu germà Aaron i del seu cunyat Hur, Moisès continua la intercessió, i amb Josuè al camp de batalla, aconsegueixen la victòria plegats.

Quelcom semblant ens passa a nosaltres en el camp de batalla de les nostres vides: quan aprofitem els defalliments dels altres per atacar-los, o els altres aprofiten els nostres per atacar-nos. Igualment succeeix en la pregària: defallim quan els efectes no són el ràpid que desitjaríem, i al sentir-nos desatesos, abaixem els braços de cansament, com Moisès. Per això és tan important compartir la nostra fe, perquè plegats, ens sostenim, ens ajudem i ens animen els uns als altres.

Aquest és també el missatge de l’evangeli de sant Lluc, quan Jesús explica una paràbola introduïda pel missatge que donarà: “Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança”. La paràbola del jutge sense entranyes que atén la viuda per la seva insistència ens encoratja a imitar la viuda i a no defallir en la pregària, confiant que serà atesa i que la resposta divina vindrà; segurament fora del moment i de la forma que voldríem, però vindrà, perquè els moments i les formes de Déu no acostumen a coincidir amb els nostres. La perseverança ens ajudarà a superar els defalliments, i davant la pregunta de l’evangeli si el Fill de l’home trobarà fe a la terra quan vindrà, aleshores podrem respondre que sí, perquè hem sabut mantenir-nos fidels en la confiança divina.

Sant Pau escriu a Timoteu encoratjant-lo a que encoratgi la comunitat, com a responsable que és de la mateixa: “Insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar”. Com a creients que compartim la fe en comunitat, ens calen Timoteus que compleixin el que exhorta sant Pau: que ens insisteixin sobre la importància d’acollir obertament la paraula de l’evangeli en les nostres vides; que ens reprenguin amb delicadesa i ens animin; que ens exhortin a ser pacients i a no defallir, perquè experimentem el que deia el salm responsorial: “El Senyor guarda tots els teus passos, ara i per tots els segles.”