Es trobaven tots junts en un mateix lloc (Pentecosta 2023)

“Es trobaven tots junts en un mateix lloc”, ens explicaven els Fets dels Apòstols respecte l’experiència de l’Esperit Sant damunt els qui es trobaven reunits en aquella casa. La conseqüència de l’esdeveniment és que “tots quedaren plens de l’Esperit Sant”.  Destaquem el detall fonamental que aquells deixebles es trobaven “tots junts”, és a dir, estaven reunits, aplegats, congregats com a deixebles de Jesucrist, formant una petita comunitat, sense que hi faltés ningú. La conseqüència és que també “tots” van quedar plens de l’esperit diví. De fet, la dimensió comunitària del seguiment de Jesús és un tret essencial de la condició cristiana; és a dir, no podem anar per lliure, o si hi anem, hem d’acabar aplegats en comunitat com succeí als dos deixebles d’Emaús, a Tomàs, i al mateix Pau. Els Fets dels Apòstols també explicaven que els deixebles “començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar”. Hem d’entendre aquest comentari no com una infusió d’intel·ligència artificial en els seus cervells que els permetia aquestes possibilitats, sinó del “do de llengües” que anuncia la futura irradiació de l’evangeli als pobles de la Mediterrània oriental que es mencionen.

Sant Pau, escrivint als corintis, també té present la dimensió comunitària de la fe quan explica la diversitat de dons de l’Esperit Sant sobre els creients: “Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots”. Insisteix en el mateix tema quan afegeix: “Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos”. Aquest sol cos és el que formem tots nosaltres quan ens apleguem en comunitat, o quan ens sentim que formem part de l’Església quan no hi podem participar activament.

L’evangeli de Joan no diu que “tots” els deixebles eren a casa quan Jesús Ressuscitat se’ls manifestà i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant”. Faltava Tomàs, present en la propera trobada i participant també dels dons de l’Esperit Sant. Nosaltres som hereus, tants segles després, d’aquests dons espiritual que Jesús atorga als seus deixebles; per aquesta raó, celebrar la Pentecosta cada any ens recorda la rellevància de continuar “tots junts” formant comunitat, per molt que ens costi; perquè quan ens congreguem com a comunitat és quan l’Esperit diví actua amb més profusió. Per això repetim tots junts: “Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor”.

D’aquí a pocs dies... (Solemnitat de l’Ascensió 2023)

“D’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant”. Ho anunciava Jesús Ressuscitat als deixebles en la lectura dels Fets dels Apòstols. A continuació, s’enlaira al cel davant d’ells i el perden de vista. La tradició cristiana ha immortalitzat iconogràficament aquests dos episodis: el de l’Ascensió de Jesucrist al cel que celebrem avui, i la vinguda de l’Esperit Sant que celebrarem diumenge vinent per culminar la Pasqua. Es tracta de dues escenes molt espectaculars que mereixen ser compreses no des de la lògica humana sinó des de la lògica de la fe: perquè pujant al cel, Jesucrist assenyala el destí final dels creients; i rebent l’Esperit Sant es concreta l’empenta divina de creure en Jesucrist. Així de clar ho escenifiquen els dos relats i per aquestes raons l’àngel de l’escena final de l’Ascensió proclamava als deixebles que no mirin el cel bocabadats, sinó que mirin cap endavant perquè l’ajut diví vindrà segur. Jesús desapareix de l'escenari visual dels deixebles, però romandrà present des de les altures en el seu escenari existencial; i també en el nostre.

Sant Pau remata la realitat celestial de Jesucrist explicant als cristians d’Efes que Jesucrist s’ha assegut a la dreta de Déu i per damunt de qualsevol potestat: “Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església”. De fet, Crist ressuscitat assegut a la dreta del Pare esdevé una imatge celestial magnífica que expressa la reialesa de la seva figura i el significat de la seva ascensió.

Així mateix, Jesucrist proclamava en el final de l’evangeli de sant Mateu: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Es tracta d’un anunci impressionant, d’un compromís personal que no té parangó, i que exigeix correspondre amb el nostre testimoniatge d’anunciar-ho arreu: “Aneu a convertir tots els pobles”, és l'encàrrec que també dona als deixebles. No és tracta, però, d’anar a la recerca de nous adeptes perquè omplin els bancs buits de les esglésies o perquè esdevinguin recanvis eclesials, sinó de comunicar la gran bona notícia de tanta proximitat divina, de tanta fidelitat divina, de tant de compromís diví, que els creients tenim l’oportunitat d'assaborir gràcies a Jesucrist, entronitzat a les altures.

Jo visc i vosaltres també viureu (Diumenge 6 Pasqua)

“Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió”. Els Fets dels Apòstols explicaven els fruits de la predicació de Felip entre els samaritans, habitualment hostils a la presència de jueus en la seva regió. Els cercles de la primitiva comunitat s’anaven ampliant: el col·lectiu originari de matriu jueva s’havia eixamplat a gentils propers, però ara s’estenia als samaritans de les regions del nord. La presència de Pere i de Joan confirmava l’adhesió a la fe d’aquests nous creients, que a través de la imposició de mans rebien la profusió de l’Esperit Sant vivificador.

La Primera carta de Pere continuava fent exhortacions a les primeres comunitats, que creixien en nombre i alhora creixien en animadversions. Per això són exhortats a no discutir, sinó a argumentar la seva fe: “Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l'esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte”. La carta també indicava la importància de ser íntegres, fins i tot davant les hostilitats contra ells: “Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s'hauran d'avergonyir d'haver-ne malparlat”.

En l’evangeli de Joan, Jesús promet la vinguda de l’Esperit Sant als deixebles: “Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”. La sola condició per obtenir aquest gran do és estimar Jesús: així de fàcil o així de difícil. És a partir d’aquest lligam amorós que assumim amb complaença els manaments de Jesús, perquè els fruits divins que rebem són incalculables: el tenir un Defensor en majúscula, estar amarats per l’Esperit de la veritat, i gaudir perennement de la seva proximitat. De fet, les promeses i els dons que Jesús anuncia superen de llarg les nostres respostes, fent el ridícul quan assumim els manaments d’ideologies humanes que ni defensen, ni diuen la veritat, ni acompanyen com prometien. Malgrat les absències de Jesús que puguem experimentar en la nostra vida de fe, hem de convèncer-nos que sempre són temporals: hem de viure-les com a proves que enforteixen els nostres lligams amb ell i que augmenten el reconeixement de la seva presència confortadora, que no deixa de repetir-nos: “Jo visc i vosaltres també viureu”.