diumenge, 7 de maig del 2023

Qui em veu a mi, veu el Pare (Diumenge 5 Pasqua)

“Anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius”. Amb aquesta ràpida descripció, els Fets dels Apòstols recullen els primer conflictes de les primitives comunitats, quan els gentils que s’incorporaven es sentien discriminats davant els nadius hebreus a l’hora d’atendre les seves necessitats. El consell dels apòstols reacciona amb rapidesa: posa ordre i solucions als conflictes intracomunitaris escollint set diaques que vetllaran per repartir els ajuts de manera equilibrada.

La Primera carta de sant Pere passa del terreny pràctic dels Fets dels Apòstols al nivell teològic, quan parla la comunitat eclesial: la defineix com “un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu”. La raó d’aquesta descripció tan solemne és haver-se acostat a Jesucrist ressuscitat i entronitzat a les altures, que es qualifica de pedra viva, rebutjada pels humans però convertida en pedra angular per Déu. Per això els seguidors de Jesús esdevenim tots plegats pedres vives que aixequem l’edifici eclesial; un edifici destinat a cantar les lloances divines.

En l’evangeli de sant Joan, Jesús proclama un altre discurs on es manifesta com el Fill de Déu que ens porta a la presència del Pare per camins segurs. Ho repeteix de diferents maneres: “Us prendré  casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic”; “Ningú no arriba al Pare si no hi va per mi”; “Qui em veu a mi, veu el Pare”; “Jo estic en el Pare i el Pare està en mi”. Les declaracions de Jesús són paraules majors que cap personatge humà no es pot apropiar, malgrat puguem fer grans coses per creure en Jesucrist, com ell mateix diu. Jesús es situa al costat de Déu i es proclama com a únic mediador per arribar-hi de manera directa. Es manifesta com a reflex de la figura divina, formant carn i ungla amb el Pare. En suma, Jesucrist proclama la seva condiciona divina i, davant tals afirmacions, no podem més que admirar la seva figura, fer silenci, i posar-nos sota la seva protecció.