Vida a desdir (Diumenge 4 Pasqua)

“Aquell dia s'afegiren a la comunitat unes tres mil persones”. Aquestes son les conseqüències del discurs de Pere davant una gran assemblea. No entrem en detalls ambientals com mesurar la potència de veu de l’apòstol perquè arribés a una multitud tan nombrosa, i ens quedem en el missatge del relat: que el cercle primer i natural en acollir la predicació dels deixebles de Jesús i aquestes tres mil persones que s’afegiren a la primitiva comunitat serien de matriu jueva: ells van ser els primers en acceptar el baptisme en el nom de Jesucrist i a partir d’ells la primitiva comunitat anà integrant creients de matriu gentil. Aquesta barreja d’identitats provocà tensions “ad-intra” com bé reflecteixen els escrits del Nou Testament, però també desvetllà un creixement inaudit de conversions de gentils.

Els Fets dels Apòstols també expressaven les tensions entre el judaisme “oficial” i les primitives comunitats cristianes quan Pere afirmava amb contundència: “Aparteu-vos d’aquesta gent innoble”. Aquestes dificultats les recollia també la Primera carta de Pere quan deia: “Si després d’obrar bé uns toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu”. Aquests és el testimoniatge d’autenticat que Jesús ens deixà i que ha de ser el leitmotiv dels qui creiem en ell, per molt que ens costi: i això significa mossegar-nos la llengua i contenir els nostres rampells interiors contant fins a deu.

En l’evangeli de Joan, Jesús inicia el discurs anomenat del bon pastor. En el fragment d’avui ell mateix es declarava com la porta de les ovelles: “Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles”. Continuava dient: “Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges”. Les metàfores pastorívoles de Jesús son ben expressives i ben entenedores a nivell popular; potser no per àmbits urbans, però sí per àmbits rurals. Jesús es proclama com l’única porta d’entrada a la comunitat cristiana. No hi valen lideratges alternatius, ni portes alternatives, ni promeses alternatives, Els qui accedeixin a la comunitat per altres vies que no siguin passar per Jesucrist són qualificats amb duresa de lladres i de bandolers, perquè volen apropiar-se i malmetre allò que no han construït i que no els pertany. De fet, l’evangeli tanca files al voltant de Jesucrist, quan la primitiva església estava en construcció i amenaçada de lideratges carismàtics i personalistes. Però després de vint segles de tradició els lideratges eclesials estan molt ben definits i amb el repte no gens fàcil d’acomplir el designi de Jesucrist: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”.