Tots ho sabem prou (Diumenge 3 Pasqua)

“Tots ho sabem prou”, corroborava sant Pere, en nom de tots els deixebles, en els Fets dels Apòstols. El seu discurs explicava que Jesús era un home que Déu acredità obrant miracles, prodigis i senyals. També explicava que va ser traït i crucificat, i finalment Déu el ressuscità alliberant-lo de la mort “que de cap manera podia retenir-lo captiu”. Pere i els onze esdevenen els testimonis agosarats de tot plegat, amb l’afegit d’haver rebut el do encoratjador de l’Esperit Sant: “Això és el que vosaltres veieu i sentiu”, sentenciava l’apòstol amb determinació.

La segona lectura és un fragment de la primera de les dues cartes que també posen a Pere com a protagonista dels continguts. Començava dient: “Vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món”, i acabava dient: “Teniu posada en Déu la fe i la confiança”. La justificació de tot plegat, és la mort i la resurrecció de Jesucrist, que ens introdueix en una nova manera d’entendre la nostra existència, en una manera més alliberada de viure la vida, perquè els horitzons ja no són limitats sinó il·limitats, eterns.

L’evangeli de sant Lluc ens explicava l’episodi dels dos deixebles d’Emmaús, que passen del desconsol al consol, de marxar abatuts de Jerusalem a retornar-hi joiosos. La raó és haver experimentat la presència de Jesús ressuscitat que s’ha anat fent palesa de manera progressiva, talment com un procés de descoberta que acaba il·luminant el cap, el cor i l’esperit dels dos deixebles. El moment clau de tot plegat és “quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué”. De fet, l’episodi dels deixebles d’Emmaús esdevé una catequesi de la celebració eucarística, on Jesús explica en primer lloc el sentit de les Escriptures als deixebles, talment com nosaltres fem quan proclamem les lectures; i a continuació parteix el pa, dient unes paraules que coneixem de sobres perquè evoquen el darrer sopar de Jesús amb els deixebles, i també el moment eucarístic de la consagració del pa i el vi. El missatge de l’episodi és que Jesús ressuscitat continua manifestant-se discretament als deixebles de tots els temps i llocs, per abatuts i descreguts que estiguem. Ell ens acompanya i ens parla, fent-nos entendre el sentit de les Escriptures, però el moment per a reconèixer-lo amb més claredat és quan partim i repartim el pa eucarístic en el seu nom. És aleshores quan se’ns obren del tot els ulls interiors de la fe i gaudim d’aquesta experiència, que voldríem que perdurés però que se’ns esmuny, fent-nos tornar el diumenge següent a repetir-la.