“Si hem mort en Crist, creiem que també viurem amb ell”. Ho afirmava sant Pau escrivint als cristians de Roma, com a síntesi del sentit del baptisme. L’apòstol fa una catequesi baptismal utilitzant les imatges sempre colpidores de la mort i de la vida. Morir en Crist no es refereix a morir físicament, sinó a morir espiritualment al pecat gràcies a l’aigua del baptisme, que ens permet participar dels efectes de la mort redemptora de Jesucrist. Pel baptisme morim espiritualment al pecat i naixem espiritualment a una nova vida gràcies a la resurrecció de Jesucrist. Aquest és el gran missatge pels cristians de tots els temps que aquesta nit celebrem el pas de mort a vida de Jesús.
Ho escoltàvem explícitament en l’evangeli de sant Mateu, amb Maria Magdalena i l’altra Maria com a protagonistes úniques de l’esdeveniment. L’àngel els anuncia assegut damunt la porta oberta del sepulcre que la mort no ha pogut segrestar el qui és la vida. El missatge que reben les dues dones no té fissures: “Jesús el crucificat no hi és aquí, ha ressuscitat tal com ho havia predit”. L’anunci de l’àngel es complementa amb l’aparició del Ressuscitat a les dues dones, que el reconeixen i l’adoren, i del qual reben un encàrrec ben explícit: “Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran”.
Aquest esdevé el moment més àlgid de la història de la salvació humana pels batejats en Crist, el moment més solemne de redempció i alliberament dels pecats. La resurrecció de Jesucrist i les seves conseqüències pels batejats, i en definitiva pel món sencer, esdevenen la part visible de l’iceberg que es recolza sobre els designis salvadors de Déu sobre la humanitat, que hem evocat en les lectures del Primer Testament, abans de cantar el Glòria: la història de la salvació s'inicia des del moment mateix de la creació de l’univers i de l’ésser humà enmig d’ella; seguint amb el sacrifici d’Isaac com a metàfora del sacrifici de Jesucrist; del pas alliberador del mar com a evocació de les aigües del baptisme. Els textos profètics també presentaven els seus missatges salvadors: evocant el maridatge de Déu amb Jerusalem com a imatge del maridatge entre Jesucrist i l’Església; cantant la constant providència divina i el compliment eficaç dels seus designis; proclamant la saviesa divina i els seus manaments com a font de discerniment humà per viure amb dignitat; i que Déu no abandona el seu poble malgrat els infortunis que li sobrevinguin.
Jesús ressuscitat esdevé el cimall i la concreció divina de tots els anuncis i promeses de la primera aliança. Jesucrist confirma que la història de la salvació esdevé una realitat: que Déu no ha abandonat mai els humans ni els abandonarà, i que, gràcies a Jesucrist ressuscitat i enlairat a les altures, tenim el gran mediador diví que estableix ponts definitius entre el cel i la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada