Una institució perpètua (Dijous Sant 2023)

Que totes les famílies ho celebrin com una institució perpètua. Aquest era el final de la lectura del llibre de l’Èxode, que narrava el sacrifici de l’anyell pasqual, explicava el ritual a realitzar amb la seva sang, i indicava com menjar-lo en comunitat. També donava la raó d’aquest àpat: l’alliberament de la plaga exterminadora; i subratllava la importància de celebrar-lo en comunitat: “Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb un pelegrinatge”. El sopar pasqual continua sent el plat fort –mai més ben dit– de la religiositat jueva i esdevé la festa més rellevant del seu calendari. Es commemora l’alliberament diví del poble en èpoques antigues, però més que fer memòria de l’esdeveniment es realitza un memorial, és a dir, una celebració actualitzadora del mateix.

Els evangelis sinòptics contextualitzaven, dins la celebració del sopar pasqual jueu, l’escena del darrer sopar de Jesús, que avui commemorem. És un detall que ens aporta informació rellevant. Primer que Jesús celebrava la Pasqua jueva pelegrinant a Jerusalem com prescrivia la tradició jueva, de la qual n'era un fidel complidor. Segon, que la institució de l’eucaristia, la celebració més destacada de la tradició cristiana, neix d’una celebració jueva en la forma i en el fons. Per aquesta raó els cristians mencionem la resurrecció de Jesús com la Pasqua, el pas de la mort a la vida, talment com els fills d’Israel van passar de la mort a la vida travessant el mar.

Sant Pau explica als corintis la tradició del memorial del Senyor que ha rebut, i que prové del mateix Jesús, el qual assumeix dos elements principals del sopar pasqual jueu, el pa i la copa de vi. Els agafa i proclama: “Això és el meu cos ofert per vosaltres”, “Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang”. Pels cristians, Jesús esdevé el nou anyell pasqual a ser menjat, i la seva sang esdevé la beguda del seu memorial que celebra la nova aliança. Sant Pau puntualitza quina és la responsabilitat dels qui celebrem aquest memorial: ”Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni”. Fins que torni!

També és la nostra responsabilitat reproduir l’escena del lavatori de peus que Jesús realitza als seus deixebles i que explicava l’evangeli de sant Joan. Es tracta del gest més representatiu del tarannà d’un deixeble de Jesús: “Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet”. Així com el pa i el vi de l’eucaristia són els signes sagramentals que reprodueixen la donació i la presència de Jesús en l'assemblea, el rentament de peus esdevé el signe pràctic que expressa la donació i la presència de Jesús en la comunitat. Si la nostra tradició cristiana reserva als seus ministres ordenats la tasca de servir l’eucaristia als fidels, el rentament de peus correspon a tots els cristians, ministres ordenats i cristians d’espardenya, perquè no oblidem mai que el nostre testimoniatge ha de ser sempre de donació i de servei, no de privilegis i de domini, tant en el culte com en la vida quotidiana. Celebrar avui solemnement el memorial de l’eucaristia significa celebrar també solemnement el memorial del rentament de peus i de tot el que implica.