“Déu el ressuscità el tercer dia i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis”. Ho explicava sant Pere en un dels seus discursos recollits en els Fets dels Apòstols. L’apòstol proclamava la resurrecció de Jesucrist i els seus efectes sobre els qui creuen en ell: “Tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom”. De fet, la resurrecció de Jesucrist no va ser un bany de masses ni un espectacle mediàtic de primera magnitud, perquè tals esdeveniments són foc d’encenalls, foguerades que aviat s’extingeixen. La resurrecció de Jesucrist, com tants altres esdeveniments de la història bíblica, s’esdevé a través de la discreció de l’encontre personal o amb la comunitat reunida en el seu nom. Això és el que Pere anuncia a tot el poble: “Nosaltres som testimonis”, perquè els beneficis de la resurrecció de Jesucrist s’expandeixin a tothom.
Sant Pau s’adreçava a aquells nous creients en Jesucrist, que havien estat batejats en el seu nom formant la comunitat cristiana de Colosses: els exhortava a enlairar la mirada terrenal i material sobre les coses per obrir-se a les realitats celestials que propicia la resurrecció de Jesucrist. Per això afirmava: “Estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra”, i la raó per fer-ho és per ser coherents amb la seva condició de batejats: “Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist”. Jesucrist ens fa morir a una materialitat molt seductora per fer-nos ressuscitat a una espiritualitat plena de benediccions, però que ha de passar pel filtre de les dificultats. Aquest ha de ser el testimoni de vida que els cristians hem de donar gràcies als efectes de la resurrecció en cadascú de nosaltres.
L’evangeli de sant Joan explicava la resurrecció de Jesucrist de manera enigmàtica, gens espectacular, on Maria Magdalena i Pere, com a primers testimonis de l’esdeveniment, resten inicialment perplexes. Només Joan, el deixeble estimat de Jesús, capta la meravella del què ha succeït: “Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué”. El veure i creure del deixeble estimat, i el seu testimoniatge obren els ulls a la resta dels deixebles, que “no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”. És a partir d’aquests primers testimonis directes que s’iniciava un testimoniatge individual i comunitari que continua fins avui. Les diferents esglésies d’arreu del món no mantenen o fan créixer els seus fidels a través d’estudiades i costoses campanyes de màrqueting, sinó a través del testimoniatge personal i comunitari, que gira al voltant de la proclamació de Jesús ressuscitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada