Tenir vida en el seu nom (Diumenge 2 de Pasqua)

“Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats”. Els Fets dels Apòstols explicaven que la incorporació de fidels a la comunitat era una de les variades conseqüències del carisma de la primitiva Església. També expliquen que irradiaven respecte i eren apreciats, fins i tot que es venien les propietats per compartir els seus fruits amb els més necessitats de la comunitat. Aquesta descripció és envejable malgrat nosaltres, tan segles després, continuem reunint-nos per compartir el pa eucarístic, per lloar Déu, i per fer col·lectes pels desfavorits. De fet, el relat dels Fets dels Apòstols no és una crònica detallada dels èxits de la primera comunitat cristiana, sinó la presentació d’un ideal al qual hem de tendir i que esdevé realitat a partir del compromís de tothom. Se’ns vol dir que, així com els fruits de la resurrecció de Jesucrist són grans, també ho han de ser els fruits de les  comunitats cristianes.

La primera carta de sant Pere també mencionava l’empenta personal i col·lectiva que la resurrecció de Jesucrist insufla a les comunitats: “L’esperança que us dona és una heretat que res no pot destruir, ni deteriorar, ni marcir, reservada dal al cel per a vosaltres”. De fet, creure en Jesucrist és com una d’assegurança de vida espiritual, que cal cuidar per no malmetre-la, i que fent-la servir ens vivifica i ens dona pau perquè ens aporta plena cobertura: “ja teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes”. Quin regal tan gran se’ns dona només pel fet d’estar batejats, però alhora quina exigència la de saber correspondre a aquest do!

L’evangeli de sant Joan narrava la primera aparició col·lectiva de Jesús ressuscitat als seus deixebles, on els comunica un devessall de dons celestials: “Pau  vosaltres”, “Jo us envio a vosaltres”, “Rebeu l’Esperit Sant”. Aquest immens regal que reben ho expliquen a Tomàs de manera concentrada, dient-li: “Hem vist el Senyor”. Nosaltres no hem vist el Senyor com els deixebles. i podem manifestar incredulitat com Tomàs; però si creiem –com l’evangeli ens convida a fer–, esdevenim hereus dels dons celestials que els deixebles van rebre de Jesucrist. De fet, si nosaltres creiem que Jesucrist és viu i ressuscitat és gràcies al testimoniatge convençut que van donar els seus deixebles, i que van deixar per escrit en els evangelis a les futures generacions “perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i havent cregut, tingueu vida en el seu nom”. La Pasqua ens convida a celebrar aquesta vida espiritual que se’ns dona per creure en el nom de Jesucrist.