dijous, 6 d’abril del 2023

Serà posat molt amunt (Divendres Sant 2023)

“S’elevarà, serà posat molt amunt”. Ho proclamava el profeta Isaïes respecte del Servent de Iahvè en el càntic segurament més colpidor dels quatre, on s’evoca la funció de boc expiatori de tot el poble que aquest servent assumeix, però que finalment acabarà triomfant com ho assenyalava la frase. La tradició cristiana identificà de bell principi aquests càntics del servent de Iahvè amb Jesús, talment com una profecia de la seva passió, mort i resurrecció. Malgrat el dramatisme que irradia el relat, les portes resten obertes a la salvació divina. La frase  “S’elevarà, serà posat molt amunt” presenta la doble lectura de Jesús enlairat alhora a la creu i a les altures, com també ho proclamava aquesta altra frase: “Quan haurà donar la vida per expiar les culpes, viurà llargament”.  

La carta als Hebreus també feia referència a la resurrecció de Jesús, però ho expressava amb un llenguatge ascensional: “En Jesús el Fill de Déu tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu”. També donava la seva versió particular de l’agonia a Getsemaní quan deia: “S’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió”. Al dir submissió, no es refereix a una obediència cega i fonamentalista, sinó a deixar-se portar per Déu malgrat que els camins esdevinguin dramàtics. Aquesta és la gran diferència entre Jesús i nosaltres: en primer lloc, la seva confiança absoluta en Déu perquè a les seves mans tot ha d’acabar bé; i després, per la seva capacitat de resistir els ultratges.

La narració de la passió de Jesucrist segons sant Joan comença a l’hort de les Oliveres, amb el detall de no explicar la pregària angoixada de Jesús com fan els tres evangelis sinòptics. En aquesta escena i al llarg de tota la passió, Jesús apareix com el qui domina tothora la situació, quelcom que humanament ens desconcerta atès el dramatisme de les escenes, però que descriu la situació des de la perspectiva divina de Jesús que viu conscientment la seva passió com un camí necessari. Per això Jesús es deixa agafar a l’hort de Getsemaní; per això respon amb caràcter al gran sacerdot i li pregunta al guarda la raó de donar-li una bufetada; per això es proclama rei dels jueus; per això es deixa assotar i calla sense donar resposta a Pilat de les seves preguntes; per això es deixa crucificar; per això té encara esma de dir al seu deixeble estimat que cuidi la seva mare; per això no mor sinó que “inclinà el cap i lliurà l’esperit”. El relat fineix on havia començat: en un hort, on hi ha el sepulcre on dipositen el seu cos, el qual no trobaran quan entrin el diumenge de bon matí, perquè haurà ressuscitat.