diumenge, 24 de novembre del 2019

Rei terrenal i rei celestial (Crist Rei 2019)

"Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà". Així parla Iahvè a David, el seu escollit per ser el rei d'Israel. La primera lectura explicava que el poble assumí aquesta elecció, i per això l'ungiren rei a Hebron. Iahvè escull, David accepta, i el poble ho ratifica ungint-lo amb oli, com a signe de la consagració reial. Una harmonia perfecta, que descriu aquest ideal on Déu, el rei i el poble d'Israel, van tots a una. La realitat, com sempre, trencarà aquesta harmonia.

Avui dia, a Occident ho fem ben diferent quan triem governants. Ara el poble és qui escull i qui ratifica, i els governants accepten. Déu ho acompanya en un segon pla; al menys, així ho pensem els creients. Aquest model d'elecció també cerca harmonies, però a vegades la realitat, com estem vivint, també grinyola.

Però les lectures d'avui ens parlen d'un rei, d'un regne, i d'una reialesa diferents, que malgrat participen de la realitat terrenal, proposen la realitat celestial. Sant Pau ho expressava en la segona lectura: que gràcies a Jesucrist, Déu, el Pare, ens fa participar del "Regne de la llum". Quina expressió més bonica i més descriptiva del Regne de Déu! Aquesta és la realitat que ens espera, plena de llum, sense tenebres ni foscor de cap mena. Gràcies a Jesucrist, ho podem experimentar parcialment ara i aquí. Perquè ser creients ens possibilita assaborir aquesta doble vessant de la realitat: la terrenal, que veiem i toquem; i la celestial, que experimentem des de la fe. Tot, insistim, gràcies a Jesucrist, que avui, darrer diumenge de l'any litúrgic, venerem amb el títol de "Rei de tot el món".

Un rei que no ha estat ungit per mans humanes, sinó pel mateix Déu com a Messies, que vol dir Ungit, i com a Enviat que ve de les altures. Un rei que ostenta la reialesa clavat en una creu. Un rei que és objecte de befes, burles i insults, sense capacitat de defensar-se per tals ultratges. Un rei que és reconegut i defensat per un criminal, que és al seu costat, i que li diu: "Recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne". És evident que es tracta d'un rei diferent als que estem acostumats a veure amb els nostres ulls. Sant Pau descriu l'abast de la seva reialesa: "Per ell, Déu volgué reconciliar-se tot l'univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist".
 
Certament, es tracta d'un rei ben diferent!

Jesús argumenta la resurrecció (Dissabte 33)


A l'evangeli, Jesús tanca la boca als saduceus amb l'argument que els dona sobre la resurrecció dels morts. Els saduceus no creien en la resurrecció, però respectaven la tradició i la Llei de Moisès, que utilitzen per posar Jesús en evidència. Però Ell també se servirà de la Llei de Moisès, per posar-los en evidència a ells. 

Jesús cita el passatge de la bardissa, quan Iahvè revela el seu nom a Moisès, "quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob", quan Iahvè es revela dient que "és", no que "era". Per tant, si diu que "és", en present, significa que els patriarques també hi són, i que estan vius. És un argument senzillíssim i evidentíssim, digne d'un rabí expert en la Llei com era Jesús.

divendres, 22 de novembre del 2019

Enfrontar-se a la institució (Divendres 33)


Quan Jesús denuncia que han convertit el temple de Jerusalem en una cova de lladres, s'està fent seves les mateixes paraules que el profeta Jeremies adreçava a les autoritats del seu temps. 

L'evangeli expressa que les autoritats religioses i civils volien matar Jesús, però no sabien com fer-s'ho. Semblantment succeïa amb Jeremies, empresonat, castigat, i finalment exiliat a Egipte. 

Enfrontar-se a la institució, sigui quina sigui, i fer-ho des de dins, sempre és viscut amb virulència, i les conseqüències són fatals per a qui ho fa: Jeremies és considerat un traïdor, Jesús és considerat un rebel. La institució sempre és implacable en aquests casos. Ho estem vivint en la pròpia pell.

dijous, 21 de novembre del 2019

Oportunitats (Dijous 33)


El plor de Jesús per Jerusalem és impactant. Jesús plora per tot el que significa la ciutat: el cap i casal de la religiositat jueva, el cap i casal de la identitat jueva. 

Les muralles, la ciutat, el temple: tot serà devastat pels romans l'any 70 de la nostra era.  

Jesús no se n'alegra de la futura desfeta, plora i es lamenta, perquè el seu poble ha desatès l'oportunitat que Déu li oferia. Un missatge alliçonador pel nostre avui: Déu continua oferint oportunitats per evitar els desastres i cal estar atents a elles, perquè acostumen a manifestar-se de manera discreta.

dimecres, 20 de novembre del 2019

Un rei amb determinació (Dimecres 33)


La paràbola dels administradors que hem escoltat a l'evangeli, associa el noble que marxa per ser investit rei amb Jesús ressuscitat, que puja a les altures, per ser entronitzat. El retorn del noble investit com a rei al·ludeix al retorn de Jesucrist a la fi dels temps, quan actuarà amb determinació: recompensant els bons administradors, acusant i castigant al mal administrador, i executant als qui no l'accepten com a rei. 

La determinació que reflecteix la paràbola al·ludint a la fi dels temps, la trobem en relats apocalíptics dels evangelis, en el mateix llibre de l'Apocalipsi, però sobretot en els apòcrifs de l'Antic Testament. Les amenaces que contenen aquests relats són una crida urgent a la conversió: a administrar bé les responsabilitats que hem assumit, i a acceptar Jesucrist com el rei de l'univers.