"El Rei del món ens ressuscitarà a una vida eterna", és la
resposta convençuda d'un dels set germans torturats fins a morir, en la primera
lectura. Un altre germà expressava: "és
bo de confiar en l'esperança que Déu ens dona de ressuscitar-nos".
Aquest relat martirial de l'Antic Testament, que la tradició cristiana
utilitzarà per narrar els martiris dels primers cristians, presenta de manera
clara la creença en la resurrecció i la vida futura en el segle II aC.
Això ens permet situar-nos
adequadament en l'ambient religiós del judaisme del temps de Jesús, del qual
l'evangeli que hem escoltat ens ofereix un tast. Ens deia que "els saduceus neguen que els homes hagin de
ressuscitar". Es tracta, diríem en el nostre llenguatge actual, del
col·lectiu laïcista bel·ligerant, que no només no creia en la resurrecció, sinó
que la negava. La condició benestant que s'atribueix als saduceus els faria un
grup amb una incidència social notòria. Del col·lectiu creient, que sí creia en
la resurrecció, tenim els fariseus, i podem afegir a Joan Baptista i a Jesús
amb els seus deixebles, i altres que no coneixem. Com s'esdevé avui dia, el debat
sobre la vida futura també era present en aquells temps.
Els saduceus de l'evangeli
volen confondre Jesús amb un exemple capciós: "Amb quin marit viurà, en la vida futura, la dona que n'ha tingut
set?" Jesús es desmarca d'aquesta pregunta trampa que ridiculitza la vida eterna,
talment com s'esdevé avui dia quan s'utilitzen arguments erudits i científics
per desqualificar-la. El llenguatge i els arguments són diferents, però la intenció
continua essent la mateixa. Jesús es limita a utilitzar la tradició jueva per
argumentar la resurrecció i la vida futura. El mateix hem de fer nosaltres en
el nostre context: tenim el Nou Testament amb Jesucrist ressuscitat, i segles
de tradició cristiana al darrere. Els arguments hi són, però en el fons es
tracta de creure o de no creure, així de clar.
Sant
Pau tampoc es veié fora d'aquests debats. Ho reflecteix sobretot en la primera
carta als Corintis, quan sentencia que si no creiem que Jesucrist ha ressuscitat,
la nostra fe és ridícula. En el fragment d'avui, de la carta als
tessalonicencs, diu que Déu "ens ha
concedit, per la seva gràcia, un consol etern, i una bona esperança".
El nostre món ens ofereix molts consols, però tots són fugissers. Déu, a través
de Jesucrist ens ofereix un "consol
etern". Triem! El nostre món està sortosament ple d'esperança, però
que trontolla quan hi ha dificultats. Déu ens dona una "bona esperança", aquella que no
defalleix perquè té la mirada posada en Jesucrist i en la vida eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada