"Vindrà aquell dia abrusador com una fornal". Així de
contundent s'expressa el profeta Malaquies, parlant sobre la fi dels temps. El discurs
continua anunciant que els orgullosos i els injustos seran cremats com rostoll,
i que els destinataris del seu escrit, els qui veneren el Senyor, veuran el sol
de la felicitat. Si no som creients, podem estar tranquils, perquè aquests
anuncis de vida futura i de la fi dels temps no ens afecten. Si som creients i
venerem el Senyor, estiguem també tranquils, perquè gaudirem del sol de la
felicitat. Però si som creients, i som orgullosos i injustos, igualment estiguem
tranquils, perquè el relat no ens condemna, sinó que ens exhorta a la
conversió: a esdevenir més humils i més justos davant Déu. Aquesta és la
pretensió dels relats apocalíptics de l'Antic i el Nou Testament, que escoltem
sovint quan s'acaba l'any litúrgic i quan comença el temps d'Advent. Són relats sacsejadors
que volen que enlairem la mirada espiritual i que sospirem per la vinguda del
Regne de Déu.
Per això, en la segona
lectura, sant Pau es queixa amb insistència als cristians de Tessalònica que no
visquin desvagats, segurs que Jesucrist és a punt de venir i que no cal moure
ni un dit en aquesta expectació: "sentim
dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen
on no els demanen". L'apòstol adverteix que aquesta espera passiva és
equívoca i una font de conflictes. Sant Pau no vol badocs, perquè qui no
treballa i viu desvagat, ocupa el temps fixant-se en els altres i criticant-los.
El meu pare, quan de petit li preguntava perquè les persones criticaven els
altres, ell, resolutiu, sempre responia: "Perquè tenen poca feina". Un
creient com Déu mana, i com sant Pau exhorta, sempre està ocupat en coses
terrenals i en coses celestials.
Jesús, a l'evangeli, diu als
seus deixebles: "No us deixeu
enganyar". L'advertiment no va adreçat cara enfora, sinó cara endins, als
creients. Jesús ens adverteix de rebutjar els missatges catastrofistes, encara
que estiguin ben embolicats de religiositat. El catastrofisme no prové del bon
esperit, sinó del mal esperit. Això serveix per a tots els àmbits, com ho expressa
el papa Francesc sense embuts, afirmant que el mal esperit també afecta al món
eclesial. Jesús també ens anima a no defallir quan les coses vagin malament i quan
tothom se'ns posi en contra, perquè "serà ocasió de donar testimoni". Jesús ens exhorta a la confiança: "No es perdrà ni un sol dels vostres cabells".
Jesús ens exhorta a la perseverança: "Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida".
Perquè és millor sofrir amb constància i guanyar-se la vida per sempre, que
passar-la bé —que no t'estalvia el sofriment— i perdre la vida per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada