“Que el Senyor et doni la pau”. Així finia la benedicció que Iahvè ensenyava a Moisès perquè Aaron i els sacerdots la recitessin al poble. Es tracta d’una benedicció que encara perdura en la litúrgia jueva i que també ha estat incorporada en el missal romà per beneir els fidels en dies assenyalats. Així mateix, la tradició franciscana també la utilitza i l'anomena “benedicció de sant Francesc”. Beneir els fidels és fonamental en les religions, sigui el judaisme, sigui el cristianisme, sigui l’islam. Es tracta no només de dir coses bones, com indica l’etimologia llatina de “bene-dicere”; es tracta de dir-les en nom de Déu, per introduir el creient en una atmosfera de sintonia divina.
El salm responsorial també ho reflectia en la resposta: “Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi”, expressant que la benedicció divina està precedida per un gest previ de favor diví, que conclou amb la benedicció. Per aquesta raó el papa ha proclamat que els ministres no neguem la benedicció a cap creient que la demani amb fe.
I quina gran benedicció els humans tenim en l’encarnació del fill de Déu, el qual ens obté la condició de fills! Així ho expressava sant Pau escrivint als gàlates: “Quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, perquè obtinguéssim ja la condició de fills”. Si creiem en Jesús esdevenim alhora germans i fills de Déu, no per mèrits, sinó per gràcia de Déu. Així ho indicava l’apòstol.
L’evangeli de sant Lluc explicava que “Els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit”. En totes les escenes de la Nativitat que els evangelis van desgranant aquestes festes nosaltres hem d’identificar-nos amb els pastors, que s’acosten a la menjadora a contemplar la meravella que Déu ha fet a través de l’infant Jesús i dels seus pares: Maria i Josep. Tornant a casa, també hem de glorificar Déu i lloar-lo pel que hem vist i sentit. Entremig, Maria apareix amb una solemne discreció i un silenci contemplatiu: “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Maria també s’admira de l’esdeveniment, però no es limita a conservar-lo com un record meravellós de la seva maternitat, sinó que ho converteix en meditació del misteri de l’encarnació que ha viscut. Aquesta meditació li servirà per acompanyar maternalment l’Infant com a mare de Déu.