Ample de narius (Santíssima Trinitat 2023)

“Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”. És la resposta de Iahvè a Moisès després del fatídic episodi de venerar el vedell d’or, que reflecteix el menyspreu dels israelites al seu déu. La infidelitat del poble és total, però la fidelitat de Iahvè també és total: així ho reflectia la frase, sense parangó en la Bíblia hebrea, que esdevé la màxima expressió de la proximitat divina, de la comprensió i del perdó diví. Ens aturem en la declaració “lent per al càstig”, que és prou descriptiva en català, però que en hebreu assoleix una gran expressivitat, perquè literalment diu: “ample de narius”. Iahvè és ample de narius, és a dir, li costa enutjar-se, a diferència dels humans que ho fem repetidament i per futileses respirant aïradament pel nas. Per aquesta raó Moisès es prosternà davant Iahvè i l’adorà amb el front fins a terra, bo i reconeixent la culpa del poble i donant per suposat el perdó diví: “Vós ens perdonareu les culpes i fareu de nosaltres la vostra heretat”. Encara avui, quan es proclama aquest frase en la litúrgia sinagogal, el lector es cobreix reverentment el cap amb el mantell de pregària: és un gest litúrgic que expressa el penediment del poble i el desig de continuar rebent el perdó diví, com el rebé en temps de Moisès.

Sant Pau també proclamava la proximitat divina quan escrivia als cristians de Corint, dient-los: “El Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres”. Aquesta serà la conseqüència de viure individualment contents i no rondinant, refermant i animant els altres en lloc de qüestionar-los i criticar-los. Ple de bons desitjos per aquella comunitat de Corint, l’apòstol s’acomiada proclamant una fórmula trinitària: “Que la gràcia de Jesucrist, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres”. Si ens hi fixem, aquesta és la fórmula amb que comencem els diumenges la nostra celebració eucarística.

L’evangeli de sant Joan explica llargs i densos discursos de Jesús. Avui, Jesús proclamava la proximitat divina a través de Déu Pare i d’ell mateix com a Fill: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic”. També deia: “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell”. L’amor diví i la salvació divina queden meravellosament encarnades en la figura de Jesús, que ressuscitat i pujat al cel, ens envia l’Esperit Sant, perquè assaborim quotidianament el gran regal de la proximitat divina.Ho fem en el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant!

Es trobaven tots junts en un mateix lloc (Pentecosta 2023)

“Es trobaven tots junts en un mateix lloc”, ens explicaven els Fets dels Apòstols respecte l’experiència de l’Esperit Sant damunt els qui es trobaven reunits en aquella casa. La conseqüència de l’esdeveniment és que “tots quedaren plens de l’Esperit Sant”.  Destaquem el detall fonamental que aquells deixebles es trobaven “tots junts”, és a dir, estaven reunits, aplegats, congregats com a deixebles de Jesucrist, formant una petita comunitat, sense que hi faltés ningú. La conseqüència és que també “tots” van quedar plens de l’esperit diví. De fet, la dimensió comunitària del seguiment de Jesús és un tret essencial de la condició cristiana; és a dir, no podem anar per lliure, o si hi anem, hem d’acabar aplegats en comunitat com succeí als dos deixebles d’Emaús, a Tomàs, i al mateix Pau. Els Fets dels Apòstols també explicaven que els deixebles “començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar”. Hem d’entendre aquest comentari no com una infusió d’intel·ligència artificial en els seus cervells que els permetia aquestes possibilitats, sinó del “do de llengües” que anuncia la futura irradiació de l’evangeli als pobles de la Mediterrània oriental que es mencionen.

Sant Pau, escrivint als corintis, també té present la dimensió comunitària de la fe quan explica la diversitat de dons de l’Esperit Sant sobre els creients: “Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots”. Insisteix en el mateix tema quan afegeix: “Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos”. Aquest sol cos és el que formem tots nosaltres quan ens apleguem en comunitat, o quan ens sentim que formem part de l’Església quan no hi podem participar activament.

L’evangeli de Joan no diu que “tots” els deixebles eren a casa quan Jesús Ressuscitat se’ls manifestà i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant”. Faltava Tomàs, present en la propera trobada i participant també dels dons de l’Esperit Sant. Nosaltres som hereus, tants segles després, d’aquests dons espiritual que Jesús atorga als seus deixebles; per aquesta raó, celebrar la Pentecosta cada any ens recorda la rellevància de continuar “tots junts” formant comunitat, per molt que ens costi; perquè quan ens congreguem com a comunitat és quan l’Esperit diví actua amb més profusió. Per això repetim tots junts: “Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor”.

D’aquí a pocs dies... (Solemnitat de l’Ascensió 2023)

“D’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant”. Ho anunciava Jesús Ressuscitat als deixebles en la lectura dels Fets dels Apòstols. A continuació, s’enlaira al cel davant d’ells i el perden de vista. La tradició cristiana ha immortalitzat iconogràficament aquests dos episodis: el de l’Ascensió de Jesucrist al cel que celebrem avui, i la vinguda de l’Esperit Sant que celebrarem diumenge vinent per culminar la Pasqua. Es tracta de dues escenes molt espectaculars que mereixen ser compreses no des de la lògica humana sinó des de la lògica de la fe: perquè pujant al cel, Jesucrist assenyala el destí final dels creients; i rebent l’Esperit Sant es concreta l’empenta divina de creure en Jesucrist. Així de clar ho escenifiquen els dos relats i per aquestes raons l’àngel de l’escena final de l’Ascensió proclamava als deixebles que no mirin el cel bocabadats, sinó que mirin cap endavant perquè l’ajut diví vindrà segur. Jesús desapareix de l'escenari visual dels deixebles, però romandrà present des de les altures en el seu escenari existencial; i també en el nostre.

Sant Pau remata la realitat celestial de Jesucrist explicant als cristians d’Efes que Jesucrist s’ha assegut a la dreta de Déu i per damunt de qualsevol potestat: “Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església”. De fet, Crist ressuscitat assegut a la dreta del Pare esdevé una imatge celestial magnífica que expressa la reialesa de la seva figura i el significat de la seva ascensió.

Així mateix, Jesucrist proclamava en el final de l’evangeli de sant Mateu: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Es tracta d’un anunci impressionant, d’un compromís personal que no té parangó, i que exigeix correspondre amb el nostre testimoniatge d’anunciar-ho arreu: “Aneu a convertir tots els pobles”, és l'encàrrec que també dona als deixebles. No és tracta, però, d’anar a la recerca de nous adeptes perquè omplin els bancs buits de les esglésies o perquè esdevinguin recanvis eclesials, sinó de comunicar la gran bona notícia de tanta proximitat divina, de tanta fidelitat divina, de tant de compromís diví, que els creients tenim l’oportunitat d'assaborir gràcies a Jesucrist, entronitzat a les altures.