“Ella ha estat la mare de tots els qui viuen”. Ho deia el llibre del Gènesi respecte Eva, la mare de la condició humana segons el llibre bíblic. No deixa de ser esperançador aquest comentari final després de l’episodi del paradís, on la parella primigènia acaba ensarronada per una serpent que parla. La tradició cristiana ha convertit aquest relat antiquíssim en explicació del pecat original de la condició humana. Però el relat bíblic també explica que, malgrat la transgressió, les relacions no es trenquen: Déu continuarà proper malgrat els despropòsits humans, i Adam i Eva continuaran fidels l’un a l’altre com ho testimonia el capítol següent del Gènesi, quan engendraran els primers descendents.
El salm responsorial responia a l’episodi del Gènesi contemplant-lo com la primera intervenció divina a favor dels humans: “Canteu al Senyor un càntic nou, ha fet obres prodigioses”. Malgrat els trencaments humans, Déu apareix disposat a relligar, a escriure recte amb les nostres ratlles tortes. De fet, l’episodi d’Adam i Eva amb la serp és un episodi paradigmàtic que escenifica la tendència humana a malmetre els lligams humans i divins. Però el missatge amagat de l’episodi és que Déu no malmetrà mai els seus lligams amb els humans.
L’evangeli de sant Lluc explicava l’escena de l’anunciació de l’àngel Gabriel a Maria, la protagonista de la solemnitat d’avui amb el títol d’Immaculada Concepció. L’evangeli ho expressava indirectament afirmant que Maria era plena de gràcia: “Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu”. A més, l’esperit diví l’ompliria completament: “L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra”.
Però la tradició cristiana, des dels seus inicis, a més de considerar Maria plena de gràcia i plena de l’Esperit Sant, l’ha considerada sense pecat des de la seva mateixa concepció, com ho testimonien relats apòcrifs de finals del segle primer. Per la lògica purament humana és inimaginable un ésser humà que “ho faci tot bé”, però segons la lògica divina, l’ésser humà ha estat creat per fer-ho tot bé, i Maria esdevé l’encarnació d’aquest model humà. Cert que el pecat envoltà Maria, com succeí amb Jesús en l’episodi de les temptacions, però Maria li barrà la porta, i el pecat sempre es quedà amb un pam de nas.
Si Eva esdevé la mare de tots els qui viuen, Maria, per la seva immaculada concepció i per engendrar el fill de l’Altíssim, esdevé la mare de tots els qui creuen en Jesucrist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada