“El Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu”. Aquesta proclama entusiasta del profeta Isaïes, i que els cristians apliquem a Jesucrist, era un fragment de l’anunci de nous temps per a Israel: la fi de la deportació a Babilònia i el retorn dels exiliats per reedificar Jerusalem i el seu temple. Així ho concretava el profeta amb imatges altament joioses i expressives: “Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d'alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem”.
El salm responsorial, fent ressonar l’anunci del profeta Isaïes, proclamava de manera repetida l’esclat de la salvació divina dient: “D'un cap a l'altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu”. Adonem-nos que els textos parlen en present, un present que avui admirem en el pessebre.
Els textos del Nou Testament concreten aquesta salvació universal en la persona de Jesús de Natzaret. Ho escoltàvem ahir en la missa del gall, en l’anunci dels àngels als pastors, i en la veneració de Jesús en una menjadora envoltat per Maria i Josep. El pròleg de l’evangeli de sant Joan que avui hem proclamat anunciava el mateix, però amb un llenguatge menys escènic i més teològic: “El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”. L’evangeli també feia una solemne declaració cristològica: “Déu ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat”. El relat també aportava una mirada contemplativa: “Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes”.
Un llenguatge semblant d’aquesta d’alta teologia el trobem en l’inici de la carta als Hebreus, que demana uns mínims de concentració per assaborir la densitat del seu missatge i la bellesa expressiva del seu redactat. Començava així: “En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill”. Per alguns es tracta del verset més ben escrit del Nou Testament i que explica de manera més aprofundida i concentrada qui és Jesús de Natzaret. La carta insisteix en dir que es tracta del fill de Déu, i que davant d’ell es prosternen tots els àngels de Déu. Nosaltres, avui, també estem convidats a prosternar-nos davant l’Infant acabat de néixer, que concentra en el seu rostre totes les meravelles de la proximitat de Déu amb els humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada