Per què deixeu que ens desviem dels vostres camins? (Diumenge 1r Advent)

“Per què deixeu que ens desviem dels vostres camins?”, era la demanda del profeta Isaïes a Iahvè, conscient de la tendència humana d’allunyar-nos de Déu de manera progressiva. Però la resposta al profeta esdevé simple: Déu ens ha fet lliures i amb enteniment per decidir els camins a seguir, altrament seriem unes titelles, o pitjor, una milícia a les ordres de Déu. Però el profeta Isaïes no fa preguntes existencials, sinó que implora la presència divina perquè redreci les voluntats humanes, aclaparades pel mal i sense capacitat per resoldre els conflictes del seu moment històric, en ple exili babilònic. “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!” és el clam del profeta, que contempla amb frustració l’obcecació humana, necessitada d’un bon sacseig diví. Talment com el profeta, el salmista també clamava una intervenció divina, font de renovació i de salvació humana: “Déu de l'univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats”.

Escrivint als cristians de Corint, Sant Pau declarava que Déu ens ha omplert de dons gràcies a la figura de Jesucrist: “De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement”. Enriquits, doncs, per aquesta paraula i per aquest coneixement de Jesucrist, som responsables de mantenir viva la comunió amb ell a fi de no perdre el nord i desviar-nos, perquè com afirmava també l’apòstol, tenim assegurada la incondicionalitat divina: “Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist”.

Estrenant l’evangeli de sant Marc, que seguirem durant el nou any litúrgic, se’ns anunciava un breu fragment del discurs escatològic de Jesús. El missatge que Jesús dona sobre la fi dels temps és concís i concret: “Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu”. És a dir, no perdem el temps amb especulacions, sinó que ocupem el temps en viure la nostra quotidianitat amb sentit i amb fe desperta. “Mireu que no us trobi dormint” era l’exhortació de Jesús, a creients i no creients, de no arrossegar-nos per la vida, sinó de caminar-hi amb peu ferm i decidit.