Què hem de fer (Diumenge 4rt Pasqua)

“Germans, digueu-nos què hem de fer”. Ho demanaven als deixebles els qui havien escoltat el discurs eloqüent de Pere sobre Jesús crucificat, constituït Senyor i Messies per Déu. La resposta de l’apòstol era clara: “Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l'Esperit Sant”. Els gestos que Pere proposava han esdevinguts el signe de pertinença a la fe cristiana: un baptisme que perdona els pecats i que et fa digne del do de l’Esperit Sant. Gaudint d’aquests regals divins, podem assumir amb convicció la resposta del salm: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”, i també el verset: “Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida”. De fet, un creient no només és aquell que gaudeix del do de la fe, sinó també el qui la proclama als quatre vents amb els salms i tantes altres maneres.

La Primera carta de sant Pere no venia duros a quatre pessetes  als nous batejats (encara que l’expressió estigui antiquada). Se’ls advertia amb claredat: “Si després d'obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació”. El fonament de l’exhortació prové del tarannà humà del mateix Jesucrist, que entre altres coses: “Quan l'insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces”. La capacitat de resistir de manera activa en els moments de prova va ser el gran testimoniatge humà de Jesús. També ho ha de ser dels cristians, a nivell personal, comunitari i social.

L’evangeli de sant Joan ens oferia un fragment del llarg discurs de Jesús, on es presentava com a bon pastor i també com a porta de les ovelles: “Jo soc la porta de les ovelles... Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges”. El llenguatge pastorívol del discurs remet a la confiança incondicional que mereix la persona de Jesús. Ell és el millor guia que ens garanteix uns espais comunitaris immillorables per relacionar-nos amb Déu i que són els espais eclesials, que cal saber aprofitar. Jesús també afirmava: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”. La frase de Jesús pren relleu durant aquest temps litúrgic de Pasqua, quan emfatitzem la seva resurrecció i els beneficis que rebem d’ella com a creients.

Amb ell a la dreta, mai no cauré (Diumenge 3r Pasqua)

“Amb ell a la dreta, mai no cauré”, era una de les frases del salm 16 que Pere, en els Fets dels Apòstols, posava en boca de Jesús per expressar la seva resurrecció. Altres versets del salm recollits en la lectura deien: “No abandonareu la meva vida enmig dels morts” i “M'ensenyareu el camí que duu a la vida”. Hem triat aquestes frases per imitar Pere, que llegia messiànicament el salm i l’encarnava en Jesús ressuscitat. Així mateix, nosaltres hem de rellegir el salm identificant-nos amb Jesús i posant la nostra condició creient a les mans divines: confiant que no caurem si Déu és al nostre costat, que la nostra vida superarà el pas de la mort, que el camí de la fe implica vida aquí i allí. Ho afirmava el salm responsorial: “Senyor, ningú com vós no em fa feliç.”

La Primera carta de sant Pere exhortava així als nous batejats: “vetlleu sobre la vostra conducta durant l'estada en aquest món”. La raó de l’exhortació l’explicava a continuació: “Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares”. La nova condició de batejats en Jesucrist havia de ser un canvi de vida complet. Avui dia ho apreciem en els adults que es bategen o que recuperen la fe perduda, que mancats d’una quotidianitat religiosa anterior, adopten religiositats que semblen exagerades als ulls dels altres. Però tots coincidim en el final de la carta: “Per això teniu posada en Déu la fe i l'esperança.”

L’evangeli de sant Lluc ens oferia el llarg episodi dels dos deixebles d’Emaús. En un primer moment no saben reconèixer el Ressuscitat que se’ls fa present enmig del seu desencís i que li comparteixen obertament. La resposta del vianant és clara: “No havia de patir tot això el Messies abans d'entrar en la seva glòria?” A més, talment com Pere llegia messiànicament el salm 16, ell fa el mateix: “els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.” Com a culminació, el vianant accepta la invitació de sojornar amb ells: “Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué”. Els dos deixebles d’Emaús caracteritzen l’experiència de qualsevol creient, que en primera instància, els maldecaps no ens permeten apreciar la proximitat del Ressuscitat. Però el coneixement i explicació de l’Escriptura, més el pa de l’eucaristia a què l’evangeli al·ludia implícitament, ens obre els ulls per reconèixer-lo, tot i ser quelcom fugisser. El missatge és clar: la Paraula de Déu i l'Eucaristia mantenen viva la fe en el Ressuscitat i això ho compartim amb la comunitat.

Els germans eren constants (Diumenge 2n Pasqua)

“Els germans eren constants a assistir a l'ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària”. Els Fets dels Apòstols explicaven, en la primera lectura, els inicis de les primitives comunitats cristianes. Ho feien, com és normal, emfatitzant les virtuts i també mostrant les reaccions admirades que provocava aquesta manera de fer: “Tothom sentia un gran respecte” i “Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat”. La constància, com referia el text, provocava fruits immediats d’incorporació a la comunitat. Que ens valgui la referència per encoratjar-nos a la constància en la nostra pràctica de la fe, ara que s’aprecien fruits de catecúmens adults, que demanen de ser batejats o de celebrar la primera comunió. Una nova realitat eclesial.

La Primera carta de sant Pere presentava el fragment inicial amb un missatge evident als nou batejats: “[Déu] ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts”. Aquest és el gran regal de ser batejat i de creure en Jesucrist: una esperança que no defalleix malgrat les proves, una alegria interior inexpressable, una confiança total que la nostra vida és a les mans de Déu, gràcies a Jesucrist.

L’evangeli de Joan explicava la doble aparició de Jesús ressuscitat als deixebles. La primera era per enviar-los en nom seu i per atorgar-los la força i l’autoritat de l’Esperit Sant: “Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó”. La segona era per esvair els dubtes, personalitzats en la figura de Tomàs, el Bessó. Jesús Ressuscitat l’increpava així: “No siguis tan incrèdul. Sigues creient”. Les dues realitat continuen vives en la nostra Església i la nostra societat. En primer lloc, després de tants segles continuem gaudint de la força i de l’autoritat de l’Esperit Sant. En segon lloc, la incredulitat no és un mancament, sinó una invitació a creure. Aquesta era, en definitiva, la intenció dels dos relats i d’aquest evangeli, el qual s'escriví: “perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom”. 

Avui és el dia en què ha obrat el Senyor (Dia de Pasqua 2026)

“Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.” Ho proclamava la resposta del salm responsorial, el nº 117. La Litúrgia de les Hores l’utilitza els diumenges per cantar la resurrecció de Jesús, amb frases tan eloqüents com: “La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica”, que es pot posar en boca de Jesús Ressuscitat; o bé “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici”, que es llegeix com el rebuig a Jesús com a Messies i la seva gloriosa resurrecció.

Prèviament, en els Fets dels Apòstols, sant Pere proclamava després d’evocar la vida i la mort de Jesús, que “Déu el ressuscità el tercer dia”. Així mateix, compartia l’encàrrec que els deixebles havien rebut de predicar que Jesús ressuscitat havia esdevingut el jutge escatològic de vius i de morts. Així ho corroboraven, segons Pere, tots els profetes d’Israel amb aquesta importantíssima particularitat messiànica: “tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.” Així de clar! Així de magnífic!

Sant Pau, escrivint als cristians de Corint, comentava la Pasqua de Jesús en referència al llevat durant els preparatius del sopar pasqual jueu: “celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat”. Encara avui, la celebració del sopar de Péssah implica la neteja prèvia de qualsevol element que contingui llevat antic, com a símbol de l’ego i els pecats a eliminar, i el pa àzim o sense llevat que es menja durant l’àpat pasqual i els set dies posteriors representen la humilitat i la puresa a preservar. L’apòstol demanava fer això no un cop a l’any sinó cada dia, gràcies a la Pasqua de Jesucrist.

L’evangeli de sant Joan explicava l’episodi de Maria Magdalena que trobà buit el sepulcre de Jesús i que corregué a anunciar-ho a Pere i al deixeble estimat. El desconcert inicial és complet, però l’evangeli explica que el deixeble estimat “veié i cregué”, és a dir, va ser capaç de veure més enllà d’un sepulcre buit, i captà que quelcom meravellós havia succeït. L’evangeli continuava dient: “Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts”. Aquest entendre dels deixebles no es refereix a una apreciació intel·lectual, sinó una constatació de fe, que els impulsà a anunciar per tot arreu que Jesús havia ressuscitat. Així mateix, en cada celebració anual de la Pasqua, els cristians estem convidats a renovar aquest “veure i creure” en Jesucrist, sentint-nos també impulsats a compartir aquesta bona nova amb tothom.