“No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.” Aquesta era la indicació d’un àngel principal als quatre àngels amb poder de fer mal a la terra. Ho escoltàvem en el llibre de l’Apocalipsi, un text ple d’escenes celestials que mereixen ser llegides adequadament. Els àngels havien de complir l’ordre divina de marcar el front dels servents de Déu: una multitud procedent de les tribus d’Israel, més una multitud incalculable de totes les nacionalitats, races, pobles i llengües. La feina dels àngels de l’Apocalipsi de marcar el front dels escollits continua vigent avui dia amb tots els qui ens esforcem per seguir Jesucrist, maldant de ser bons servents de Déu. Però entre aquestes multituds destacaven uns que anaven vestits de blanc, els qui havien mort màrtirs a causa de la fe, que “Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs.” Es tractava d’homes i dones que la tradició cristiana ha qualificat de sants i de santes, i dels quals avui celebrem la festa de tots plegats: Tots Sants.
La Primera carta de san Joan feia una afirmació determinant: “Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som.” Aquesta consideració ens ha de donar ales com a éssers humans, constatant que som més que biologia: som semblants a Déu i ho apreciarem en plenitud quan Déu ho vulgui. Mentrestant, l’esperança d’aquest dia ens esperona i ‒com deia la lectura‒, ens purifica en Jesucrist, el pur per excel·lència.
L’evangeli de sant Mateu ens presentava el text conegut de les Benaurances. Jesús les proclamava a les multituds, és a dir, a tothom. Són nou les vegades que repetia “Feliços” als qui l’escoltaven i se sentien pobres d’esperit o estaven de dol, que es consideraven humils o tenien fam i set de ser justos, que eren compassius o nets de cor, que posaven pau o eren perseguits per ser justos. Jesús declarava que tots ells rebrien un premi celestial futur. També proclamava que tindrien un premi més gran els qui en nom seu rebessin ofenses, persecució o calúmnies i ho acceptessin en pau, cosa difícil.
Qui més qui menys de nosaltres participem d’aquestes benaurances, ni que sigui esporàdicament i Jesús ens convida a ser-ne conscients, perquè aquestes actituds i comportaments ens obren les portes a una existència benaurada que supera la dimensió terrenal. Per aquesta raó la litúrgia celebra la festa de Tots Sants unida a la dels Fidels Difunts. Els primers són un referent a les altures, els segons preguem per ells perquè així sigui.
