
“Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi”. Aquestes són les ofrenes que Melquisedec
presentà a Abram com a sacerdot de l’Altíssim i també beneïnt-lo en reconeixença de la seva dignitat. Melquisedec és un personatge enigmàtic,
citat en tota la Bíblia només en aquests versets del Gènesi, en la frase d’un salm
dedicada al Messies: “Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec” (Sl 110,4), però és en la carta als Hebreus del Nou Testament que es cita onze
vegades: se li dedica tot un capítol amb constants paral·lelismes amb la
figura de Jesús com a sacerdot etern a les altures. La comunitat de Qumran, al
costat del Mar Mort, també li dedica un tractat on Melquisedec assumeix el
rol d’àngel escatològic celestial. La tradició jueva i la tradició cristiana
coincideixen en considerar-lo un mediador privilegiat entre Déu i
els fidels, però la tradició cristiana el presenta com el predecessor religiós
de Jesucrist, el mediador més excel·lent, per la seva
condició divina i per la grandesa de la seva ofrena, que no és pa i vi, sinó
ell mateix.
Això és el que recullen les paraules que sant Pau ens ha tramés
en la Carta als corintis i que va rebre dels mateixos deixebles de Jesús: “Això
és el meu cos, ofert per vosaltres”. El memorial del pa, junt amb el
memorial del vi, refereixen directament el cos i la sang de Jesús, és a dir, la
seva persona, que s’ha ofert per a nosaltres. Fer memòria d’aquest gest és el
nostre principal signe d’identitat. Per aquesta raó Jesús afegia: “Feu això per
celebrar el meu memorial”. Quan celebrem el memorial del Senyor, és a dir, l’eucaristia,
anunciem “la mort del Senyor fins que torni”. Per tant, l’eucaristia commemora
un fet passat, que actualitzem en el moment present i que anticipa un futur sense mediacions perquè veurem Déu d’a prop.
El mateix missatge ens oferia l’evangeli de sant Lluc en l’episodi
de la multiplicació dels pans i dels peixos, quan Jesús diu als seus deixebles: “Doneu-los
menjar vosaltres mateixos”. Dient això, Jesús responsabilitzava els seus
deixebles, els quals bo i reconeixent les seves limitacions, l’obeeixen i
col·laboren en la distribució perquè arribi a tothom el prodigi obrat per Jesús:
“Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres”.
Aquesta continua sent la responsabilitat de tothom qui se sent deixeble de Jesús,
amb ministeris eclesials o sense: la de fer arribar a tothom el pa i el vi com a memorial
del cos de Jesús. Perquè continua havent-hi gana de Déu.