“Allò que
l’home veu no és allò que val”. La frase podria passar com un refrany popular, però són paraules que Iahvè adreça a Samuel
perquè faci la correcta elecció del futur rei d’Israel. La frase no deixa de
ser desconcertant, perquè quan escollim algú per qualsevol tipus de responsabilitat
sempre ho fem a partir del què veiem d’ell. Però l’argument de Iahvè era ben
clar: “l’home veu només l’aspecte
exterior, però Déu veu el fons del cor”. Sabem que l’escollit serà David,
el més petit de tots, i el relat sembla que es contradigui quan el descriu així:
“Tenia el cabell roig i els ulls bonics;
tot ell feia goig de veure”. Però no hi ha contradicció, sinó la declaració
que la presència externa i el fons del cor coincideixen amb David.
Sant Pau, escrivint als efesis, utilitza el llenguatge
de la foscor i de la llum per parlar de la fe: “Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el
Senyor, sou llum”. L’apòstol està parlant d’una foscor interior que ha
estat transformada en llum gràcies a "estar en el Senyor". Aquesta llum interior
és la nostra fe en Jesucrist, que no només transforma la nostra sensibilitat i la
nostra mentalitat: també transforma el nostre tarannà; per això l’apòstol també
afirma: “Viviu com els qui sou de la
llum”.
L’evangeli de sant Joan,
en l’episodi de la guarició del cec de naixement, també utilitzava un doble
llenguatge que expressava un doble nivell: la ceguesa física i la ceguesa
espiritual. El cec de naixement és guarit físicament per Jesús, i a continuació,
obre els ulls de la fe per creure que ell és el Fill de l’home i ho expressa
amb molta claredat quan afirma en primer lloc: “només em consta una cosa: jo,
que era cec, ara hi veig”. Aquesta és la resposta contundent que dona als
qui l’interroguen i volen diluir la seva guarició. Però l’home guarit, després
de ser interpel·lat per Jesús, li confessa amb claredat: “Hi crec, Senyor”. Aquell cec de
naixement rep una doble il·luminació: exterior que guareix la ceguesa, i interior
que el converteix en creient en Jesús. Per això la primitiva tradició cristiana
anomenava al baptisme “la il·luminació”. Per això Jesús critica als
contemporanis que l’envolten, que malgrat veure’l amb els ulls físics, i tenint-ho
tot a favor: tradició, sensibilitat, religiositat, romanen tancats a creure en
ell. La història sembla que es repeteix en la nostra societat catalana, quan també
tenint-ho tot a favor per creure en Jesús, fins i tot havent estat batejats, preferim
tancar els ulls físics i espirituals per no veure’l. Però Jesucrist seguirà
repetint des del cel el que digué a la terra: “Soc la llum del món”.
