Amb ell a la dreta, mai no cauré (Diumenge 3r Pasqua)

“Amb ell a la dreta, mai no cauré”, era una de les frases del salm 16 que Pere, en els Fets dels Apòstols, posava en boca de Jesús per expressar la seva resurrecció. Altres versets del salm recollits en la lectura deien: “No abandonareu la meva vida enmig dels morts” i “M'ensenyareu el camí que duu a la vida”. Hem triat aquestes frases per imitar Pere, que llegia messiànicament el salm i l’encarnava en Jesús ressuscitat. Així mateix, nosaltres hem de rellegir el salm identificant-nos amb Jesús i posant la nostra condició creient a les mans divines: confiant que no caurem si Déu és al nostre costat, que la nostra vida superarà el pas de la mort, que el camí de la fe implica vida aquí i allí. Ho afirmava el salm responsorial: “Senyor, ningú com vós no em fa feliç.”

La Primera carta de sant Pere exhortava així als nous batejats: “vetlleu sobre la vostra conducta durant l'estada en aquest món”. La raó de l’exhortació l’explicava a continuació: “Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares”. La nova condició de batejats en Jesucrist havia de ser un canvi de vida complet. Avui dia ho apreciem en els adults que es bategen o que recuperen la fe perduda, que mancats d’una quotidianitat religiosa anterior, adopten religiositats que semblen exagerades als ulls dels altres. Però tots coincidim en el final de la carta: “Per això teniu posada en Déu la fe i l'esperança.”

L’evangeli de sant Lluc ens oferia el llarg episodi dels dos deixebles d’Emaús. En un primer moment no saben reconèixer el Ressuscitat que se’ls fa present enmig del seu desencís i que li comparteixen obertament. La resposta del vianant és clara: “No havia de patir tot això el Messies abans d'entrar en la seva glòria?” A més, talment com Pere llegia messiànicament el salm 16, ell fa el mateix: “els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.” Com a culminació, el vianant accepta la invitació de sojornar amb ells: “Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué”. Els dos deixebles d’Emaús caracteritzen l’experiència de qualsevol creient, que en primera instància, els maldecaps no ens permeten apreciar la proximitat del Ressuscitat. Però el coneixement i explicació de l’Escriptura, més el pa de l’eucaristia a què l’evangeli al·ludia implícitament, ens obre els ulls per reconèixer-lo, tot i ser quelcom fugisser. El missatge és clar: la Paraula de Déu i l'Eucaristia mantenen viva la fe en el Ressuscitat i això ho compartim amb la comunitat.

Els germans eren constants (Diumenge 2n Pasqua)

“Els germans eren constants a assistir a l'ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària”. Els Fets dels Apòstols explicaven, en la primera lectura, els inicis de les primitives comunitats cristianes. Ho feien, com és normal, emfatitzant les virtuts i també mostrant les reaccions admirades que provocava aquesta manera de fer: “Tothom sentia un gran respecte” i “Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat”. La constància, com referia el text, provocava fruits immediats d’incorporació a la comunitat. Que ens valgui la referència per encoratjar-nos a la constància en la nostra pràctica de la fe, ara que s’aprecien fruits de catecúmens adults, que demanen de ser batejats o de celebrar la primera comunió. Una nova realitat eclesial.

La Primera carta de sant Pere presentava el fragment inicial amb un missatge evident als nou batejats: “[Déu] ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts”. Aquest és el gran regal de ser batejat i de creure en Jesucrist: una esperança que no defalleix malgrat les proves, una alegria interior inexpressable, una confiança total que la nostra vida és a les mans de Déu, gràcies a Jesucrist.

L’evangeli de Joan explicava la doble aparició de Jesús ressuscitat als deixebles. La primera era per enviar-los en nom seu i per atorgar-los la força i l’autoritat de l’Esperit Sant: “Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó”. La segona era per esvair els dubtes, personalitzats en la figura de Tomàs, el Bessó. Jesús Ressuscitat l’increpava així: “No siguis tan incrèdul. Sigues creient”. Les dues realitat continuen vives en la nostra Església i la nostra societat. En primer lloc, després de tants segles continuem gaudint de la força i de l’autoritat de l’Esperit Sant. En segon lloc, la incredulitat no és un mancament, sinó una invitació a creure. Aquesta era, en definitiva, la intenció dels dos relats i d’aquest evangeli, que s'escriví: “perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom”. 

Avui és el dia en què ha obrat el Senyor (Dia de Pasqua 2026)

“Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.” Ho proclamava la resposta del salm responsorial, el nº 117. La Litúrgia de les Hores l’utilitza els diumenges per cantar la resurrecció de Jesús, amb frases tan eloqüents com: “La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica”, que es pot posar en boca de Jesús Ressuscitat; o bé “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici”, que es llegeix com el rebuig a Jesús com a Messies i la seva gloriosa resurrecció.

Prèviament, en els Fets dels Apòstols, sant Pere proclamava després d’evocar la vida i la mort de Jesús, que “Déu el ressuscità el tercer dia”. Així mateix, compartia l’encàrrec que els deixebles havien rebut de predicar que Jesús ressuscitat havia esdevingut el jutge escatològic de vius i de morts. Així ho corroboraven, segons Pere, tots els profetes d’Israel amb aquesta importantíssima particularitat messiànica: “tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.” Així de clar! Així de magnífic!

Sant Pau, escrivint als cristians de Corint, comentava la Pasqua de Jesús en referència al llevat durant els preparatius del sopar pasqual jueu: “celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat”. Encara avui, la celebració del sopar de Péssah implica la neteja prèvia de qualsevol element que contingui llevat antic, com a símbol de l’ego i els pecats a eliminar, i el pa àzim o sense llevat que es menja durant l’àpat pasqual i els set dies posteriors representen la humilitat i la puresa a preservar. L’apòstol demanava fer això no un cop a l’any sinó cada dia, gràcies a la Pasqua de Jesucrist.

L’evangeli de sant Joan explicava l’episodi de Maria Magdalena que trobà buit el sepulcre de Jesús i que corregué a anunciar-ho a Pere i al deixeble estimat. El desconcert inicial és complet, però l’evangeli explica que el deixeble estimat “veié i cregué”, és a dir, va ser capaç de veure més enllà d’un sepulcre buit, i captà que quelcom meravellós havia succeït. L’evangeli continuava dient: “Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts”. Aquest entendre dels deixebles no es refereix a una apreciació intel·lectual, sinó una constatació de fe, que els impulsà a anunciar per tot arreu que Jesús havia ressuscitat. Així mateix, en cada celebració anual de la Pasqua, els cristians estem convidats a renovar aquest “veure i creure” en Jesucrist, sentint-nos també impulsats a compartir aquesta bona nova amb tothom.

Serà posat molt amunt (Divendres Sant 2026)

“Mireu, el meu servent prosperarà, s'elevarà i serà posat molt amunt”. Eren paraules de Iahvè, expressades pel profeta Isaïes. Fan referència al Messies, a qui el profeta dedicava els diversos Càntics del servent de Iahvè. Les seves descripcions de sofriment expiatori i de confiança en Déu s’encarnaran a la perfecció en Jesús de Natzaret, a qui avui, crucificat, li podem aplicar la mateixa frase. Amb el “Mireu el meu servent” se’ns convida a contemplar-lo mort a la creu, però sense perdre la perspectiva que “prosperarà, s’elevarà i serà posat molt amunt,” que anuncia la seva futura resurrecció. També és adient la frase del salm responsorial posada en boca de Jesús: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans” i que l’evangeli de sant Lluc i els Fets dels Apòstols posen als seus llavis abans d’expirar: “A les vostres mans encomano el meu esperit”.

La carta als Hebreus exhortava els destinataris a mantenir “ferma la fe que professem.” Ho feia explicant que Jesús “travessant els cels, ha entrat davant Déu”, és a dir, que ha ressuscitat i ha estat exalçat a la dreta del Pare. Aquest és l’argument principal per manifestar que els cristians no creiem en un home mort, sinó en Aquell que és viu i al costat de Déu, perquè és el Fill de Déu. Això són paraules majors que ens conviden a apropar-nos a ell des de la fe, a fi que, com resava la carta: “perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.”

Aquesta seria, de manera semblant, l’experiència de Jesús en la seva passió i mort, quan el Pare es compadia d’Ell i li concedia l’auxili després d’inclinar el cap i lliurar l’esperit, tot dient: “Tot s’ha acomplert”. Cert, tot s’acomplí a la terra i tot s’acomplí al cel amb la seva posterior resurrecció. Per arribar a una cosa, s'havia de passar per l'altra. Però abans de morir, l’evangeli joànic explicava, en exclusiva, el detall que després de la llançada del soldat “a l’instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié”. Es tracta d’una imatge més teològica que material, d’un testimoniatge més de fe que ocular. La sang i l’aigua expliquen el sentit de la mort de Jesús pels creients: la sang expressava el sentit expiatori que prenia la seva mort en creu; l’aigua feia referència a l’aigua baptismal que submergeix el creient en la mort salvadora de Jesucrist i el fa renéixer a una vida nova. És el que celebrarem demà a la Vetlla Pasqual.