dissabte, 16 de març del 2024

Feu renéixer en mi un esperit ferm (Diumenge 5è Quaresma)

Els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat”. Aquesta era la conclusió que Iahvè, per boca del profeta Jeremies, adreçava al casal d’Israel i al casal de Judà. Iahvè proposa a tot el poble israelita de recomençar a través d'una aliança nova. No és fàcil que els humans perdonem les culpes i oblidem els pecats quan hi ha lligams familiars o s’han fet opcions de vida. Les ferides que deixem o ens han deixat costen de tancar. Però Iahvè així ho farà amb Israel. La resposta divina a l'aliança del Sinaí repetidament malmesa és fer net i tornar a començar. En llenguatge informàtic en diem reconfigurar l’ordinador. Aleshores, tot esdevé nou i es torna a començar de zero. Aquesta era, en el fons, la demanda que el salmista feia a Déu, expressada en llenguatge religiós: “Creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm”.

La carta als Hebreus ens submergia anticipadament en la Setmana Santa. Primer, descrivia l’agonia de l’hort de Getsemaní quan explicava: “Jesús s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes”. També evocava la passió i mort de Jesús: “Tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir”. Per últim, anunciava la seva exaltació al cel: “Es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten”. Sotmetre’s a Jesús és cert que implica renúncies, però són renúncies que no anul·len la nostra persona sinó que la fan créixer. Així ho expressava Jesús en l’evangeli que hem escoltat: “El Pare honorarà els qui es fan servidors meus”.

L’evangeli de sant Joan també ambientava la Setmana Santa. Ho expressava Jesús quan proclamava: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat”. Es tracta d’un anunci velat de la seva mort i resurrecció, que també anunciava amb l’al·legoria del gra que ha de morir per fecundar: “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit”. Però Jesús no amaga la lluita interior ni el voler fer marxa enrere, quan manifesta: “En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d'aquesta hora?” L’hora de Jesús arribà quan va ser enlairat a la creu: “Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi”. Benaurada creu, on Jesús ens obre els braços per acollir les nostres torbacions i les nostres ganes de fer marxa enrere quan les responsabilitats ens pesen massa.

diumenge, 10 de març del 2024

Dedicar-nos a les bones obres (Diumenge 4rt Quaresma)

El Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei.” Aquest és el comentari del segon llibre de les Cròniques sobre la descura del temple de Jerusalem per part dels sacerdots i del poble. Profanaven el recinte amb costums abominables d’altres nacions, es burlaven dels missatgers de Déu i escarnien els profetes. El llibre de les Cròniques explica que, tot plegat, provocà  la destrucció del temple, de la ciutat, i la deportació a Babilònia, però no obstant això, es llegeix la catàstrofe com un temps de repòs i de revisió, a fi de recomençar amb la lliçó apresa quan el rei Persa Cir permeti la reconstrucció del temple i el retorn dels deportats. Si la dita popular diu: “no hi ha mal que duri cent anys”, en aquesta lectura es transforma en: “no hi ha mal que duri setanta anys”, i amb l’afegit d'aquesta altra dita: “A gran mal, Déu ajuda”.

El fragment de la carta als Efesis repetia tres vegades que si Déu salva els creients en Jesucrist és per pura gràcia, no com un premi de les obres realitzades. De fet, des del nostre baptisme vam ser incorporats a aquesta salvació divina, que vam rebre gratuïtament i sense adonar-nos-en. Però com a batejats hem d’assumir el que escrivia la carta:  Déu ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.” Ser cristià exigeix correspondre amb bones obres a tants dons divins.

L’evangeli de sant Joan explicava un fragment de la conversa de Jesús amb Nicodem. Es presenten i es repeteixen els termes de creure i vida eterna, de salvació i condemnació, de llum i foscor, sempre al voltant d’acceptar o rebutjar la figura del Fill, que es menciona de diferents maneres: Fill de l’home, Fill únic, Fill únic de Déu. Per als cristians, Jesús és la manifestació d’aquest Fill en majúscula. Per això, creure en Jesús, el Fill, significa entrar en la dimensió de la vida eterna, de la salvació i de la llum, que traduït a un llenguatge no teològic significa viure la nostra vida present amb confiança, amb esperança i amb sentit. I com deia Jesús en l’evangeli: “I que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu”.