dissabte, 18 de maig del 2024

Plens de l'Esperit Sant (Pentecosta 2024)

“Tots quedaren plens de l'Esperit Sant”. Ho explicava el llibre dels Fets dels Apòstols, en l’espectacular escena de l’Esperit Sant que es manifestava als deixebles reunits. El relat puntualitzava: “Es trobaven tots junts”. Més endavant, aclaria que jueus piadosos de “totes les nacionalitats”, van fer-se ressò del magnífic esdeveniment, admirats i dient: “No són galileus, tots aquests que parlen?”. Finalment, encara desconcertats, declaraven: “Tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu”. Adonem-nos de les repeticions de l’adjectiu “tots”, que no són endebades. La manifestació de l’Esperit Sant té lloc sobre “tots” els deixebles, i els efectes de l’esdeveniment arriben a “tots” els jueus piadosos que hi havia a Jerusalem, pelegrins de la festa de Shavuot, la festa de les Setmanes que commemora el lliurament de la Torà a Moisès al mont Sinaí. De fet, la particularitat de la festa de Pentecosta que avui celebrem, és que el batec de l’Esperit Sant s’esdevé sobre tots els creients que ens reunim per celebrar-la, sense cap excepció. El do de l’Esperit Sant el posseïm des del baptisme, però els seus efectes en la nostra vida sempre seran segons la nostra disposició i les nostres ganes a fer-lo créixer i també d'expandir-lo a altres que es manifesten oberts a acollir-lo.

Ens ho explicava sant Pau a la carta als Gàlates: “Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn”. L’apòstol puntualitzava que carn i esperit són dues realitats que van en direccions oposades, la carn està dominada per impulsos terrenals que ens enterraran sota terra i l’esperit està guiat per impulsos celestials que ens enlairaran al cel. L’equilibri just entre carn i esperit l’aconsegueixen els sants. La resta lluitem per no desequilibrar-nos en excés.

Però els nostres desequilibris tenen el suport del Defensor, que Jesús anunciava als seus deixebles en l’evangeli de sant Joan: “Quan vindrà el Defensor, l'Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”. Quan Jesús menciona el Defensor, remet indirectament a l’Acusador, que és l’esperit del mal, que és neutralitzat pel Defensor, l’Esperit de la veritat”, com bé puntualitzava Jesús. De fet, el nostre món està ple de veritats de tota mena, fins i tot de mentides convertides en veritat, però Jesús no parla de veritats a mitges, sinó de “la veritat sencera”. Aquesta no prové dels humans sinó de Déu mateix, que es manifesta encarnada en Jesús de Natzaret, el qual, ressuscitat i enlairat a les altures, ens regala el seu Esperit de veritat, perquè el visquem a fons i l’encomanem arreu.

dissabte, 11 de maig del 2024

Tornarà (Ascensió 2024)

D'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant”. Són paraules de Jesús recollides en els Fets dels Apòstols i explicades a un tal Teòfil, que bé podria representar-nos amb el significat del seu nom, que és “amic de Déu”. La frase de Jesús anunciava l’adveniment proper de la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant, que nosaltres celebrarem diumenge vinent, per cloure el temps litúrgic pasqual. La lectura continuava explicant: “Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista”. Aquest enlairament és el que celebrem avui, festa de l’Ascensió, bo i confiant en l’anunci de l’àngel que ell tornarà, i ho farà de manera solemne i definitiva.

Per això el salm responsorial convidava a aplaudir i a aclamar Déu amb entusiasme perquè, tal i com hem respost: “Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor”, com si nosaltres mateixos contempléssim l’Ascensió de Jesús al celi i ho celebréssim en viu.

L’evangeli de sant Marc també ens explicava l’escena de l’Ascensió de Jesús. Ho feia amb menys detalls terrenals, però afegint-ne un de celestial: “El Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu”. Quan l’evangelista sant Marc explica que Jesús s’assegué a la dreta de Déu, escenifica el seu poder celestial i el suport als seus deixebles en la tasca que els havia encomanat: “Aneu per tot el món i anuncieu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli”. Això és el que els creients continuem fent de mil maneres i segons les nostres capacitats.

La carta als Efesis confirmava aquest enlairament teològic de Jesús i les seves grans conseqüències. Deia: “Ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l'univers”. Aquesta declaració de plenitud són paraules majors, però hem de reconèixer que encara no la contemplem de manera plena. Tanmateix, la podem assaborir i podem contribuir a fer-la realitat en els exigents comportaments quotidians que la carta convidava a fer: “Visqueu amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres”. Perquè, com diu la dita, “qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa”.